martes, 14 de octubre de 2014

Les vacances del senyor Hulot, Jacques Tati (pel·lícula)

I seguint amb el repte que m'he proposat de les "1001 pel·lícules", us porto una altra ressenya.
Títol: Les vacances del senyor Hulot
Títol original: Les vacances de Monsieur Hulot
Director/a: Jacques Tati
Repartiment: Jacques Tati, Nathalie Pascaud, Michèle Rolla, Valentine Camax, Louis Perrault, André Dubois, Valentine Camax
Música: Alain Romans
Altres pel·lícules del director/a: El meu oncle, Xafarranxo al Circ
Durada: 114 min
Any: 1953
Format original: pel·lícula

T'agradarà si: busques una comèdia, no t'importa o t'agrada el cinema antic, t'agrada l'humor que es basa sobretot en gestos, caigudes, moviment ...
Ni ho intentis si: busques alguna cosa amb una bona història, vols drama ...

Sinopsi
El senyor Hulot apareixerà en un balneari per a interrompre la calma de la gent i crear així unes vacances inoblidables on qualsevol activitat serà ideal perquè el protagonista munti una de grossa.

Opinió
Una altra pel·lícula que vaig veure perquè estava inclosa en el desafiament del qual no paro de parlar sense saber gairebé res d'ella. En aquest cas pensava que es tractava d'una pel·lícula muda així que m'he sorprès en descobrir que encara que pocs, si que tenia diàlegs. A banda d'això també puc dir que no m'ha acabat d'agradar perquè l'humor que ens presenta no m'acaba d'arribar. Prefereixo l'humor parlat, jocs de paraules, i per tant aquest humor de caigudes, de moviments estúpids, té escenes gracioses però no em convenç.

La història d'aquesta pel·lícula, com en l'anterior que us vaig ressenyar, és gairebé inexistent. Bàsicament les escasses línies de la sinopsi no es desenvolupen més i simplement ens mostren un conjunt d'escenes que pretenen ser gracioses i que tenen en comú que ocorren en el balneari i la platja, a més de tenir uns personatges comuns. Per això la pel·lícula no explica res i la seva única finalitat, suposo que és la de mostrar situacions curioses i còmiques.
Potser com ja podeu avançar, no m'ha agradat massa l'humor, així que hauria estat tot un què si la història pretengués arribar algun lloc o passés alguna cosa d'interès. No dic que estigui malament enfocar-se en fer riure l'espectador (encara que en el meu cas no ho aconsegueixi) però hauria estat millor que el fil conductor tingués més importància i que no només fos la casualitat de la gent que es troba passant aquestes vacances.

Una de les meves principals queixes és que m'avorria. També és veritat que pot tenir a veure que a mi m'agrada més escoltar que veure, i que per això en no tenir massa importància el so, haver-me de fixar més en la imatge em cansava. A més del problema amb l'humor... Jo no dic que no sigui graciós, però de vegades la comèdia és molt punyetera (per dir-ho d'alguna manera) i no tots ens riem del mateix. En el meu cas no m'agraden les rialles per barbaritats fastigoses per exemple, i per la meva desgràcia he descobert que el tipus d'humor que ens presenta aquesta cinta tampoc m'acaba de convèncer. Alguna escena com una en la qual estan fent una fotografia em va fer deixar anar alguna riallada, però tampoc les he trobat genials ni dignes de recordar. Per això us puc dir que si aquest humor de "peripècies" no us agrada serà millor que canvieu de pel·lícula i deixeu passar aquesta.

Una cosa que m'ha cridat molt l'atenció és el tema principal de la pel·lícula. Una melodia que no es cansen d'utilitzar i que apareix a gairebé totes les escenes. El cas és que es fica al cap i costa fer-la sortir, per aquest motiu us la deixo, que no està tan malament.

Els personatges en aquesta pel·lícula com a mínim podríem dir que destaquen suficient per ser identificats. El senyor Hulot el notem per la seva habilitat de ficar en embolics i ficar-s'hi ell mateix, a més de pels seus moviments curiosos... Destaca també el senyor que sempre el cridaven per telèfon, la senyora que feia d'àrbitre en el partit de tennis, l'amo de l'hotel... Tot i així cal dir que només ho fan per un tret o ocupació ja que són personatges que intenten estar al servei de l'humor, per tant, no desenvolupen una personalitat marcada.
Si he de parlar d'actuació l'única cosa que puc dir és que ha de ser molt difícil actuar una pe lícula com aquesta en la qual gairebé no es parla, valent-se gairebé només dels gestos.

Resumint, a mi la pel·lícula no m'ha agradat però no puc dir que no tingui alguns elements que encara amb mi no han funcionat poden gaudir altres persones amb gustos i un humor diferent. Així que jo recomanaria provar almenys el principi per veure si t'interessa i si és així veure-la sencera.

El millor: té alguna escena graciosa.
El pitjor: l'humor en general m'ha semblat dolent, no hi ha història...


Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario