martes, 28 de octubre de 2014

La casa és negra, Forugh Farrokhzad (pel·lícula)

I una altra pel·lícula més al blog!

Títol: La casa és negra
Títol original: Khaneh siah ast
Director/a: Forugh Farrokhzad
Durada: 22 min (és un documental)
Any: 1963

T'agradarà si: t'agraden els documentals sobre temes durs com pot ser la lepra, vols alguna cosa impactant...
Ni ho intentis si: no t'agraden els documentals, no vols veure coses desagradables...

Sinopsi
En aquest documental veurem la vida a un edifici només habitat per leprosos. Enmig de la cruesa de l'ambient de la malaltia també trobarem motius d'esperança.
La cinta comença amb aquesta cita: "El món està ple de lletjor. Encara hi hauria més si l'home apartés la mirada. Veuran en pantalla una imatge de la lletjor, un retrat del sofriment, que seria injust ignorar. "

Opinió
Crec que en aquesta ocasió la ressenya no serà molt llarga perquè tampoc ho és el que us vinc a comentar. Tot i això intentaré dir alguna cosa d'aquest documental. És clar que aquesta pel·lícula és un altre descobriment que he fet gràcies a la llista de les pel·lícules que cal veure abans de morir. En aquest cas està clar que si no hagués estat pel repte el més probable és que no l'hagués vista. Cal dir que el que promet la sinopsi no és una cosa que m'interessés molt. D'acord, és un document d'interès perquè demostra una realitat que cal conèixer, però crec que alguns entendreu que de per si no és quelcom que em fascinés.

He de dir que després de veure aquesta cinta no he quedat massa contenta amb el contingut. No dic que no hi hagi aquesta poesia que prometen, és cert que el contrast de l'Alcorà amb el que passa, de la lletjor amb alguns moments tendres és potent i que fins a cert punt és impactant i serveix com a denúncia d'aquesta situació a més d'intentar reivindicar la situació i ajuda contra els malalts de lepra. I si està clar que aquesta malaltia ara mateix no afecta tant hi ha un munt d'afeccions igual o més devastadores així que en part és vigent.
Fins i tot amb tots aquestes coses a favor no puc dir que pugui recomanar això o que m'hagi impressionat massa. Suposo que desgraciadament tothom sap que són les malalties o la desesperació perquè aquest document -que és obvi que té valor, això no us ho discuteixo- ens impacti molt.

El que si vull destacar de nou, i abans d'acabar, és que l'estil és bo. El director té la gràcia de posar fotogrames de desesperació, fins i tot desagradables i decadents i alterar-los amb alguns tendres, vius, amb nens jugant... L'efecte és positiu i ens demostra com res és tan horrible ni tan bonic. A aquest efecte cal afegir-hi la lectura de l'Alcorà de fons que de vegades és fins i tot irònica amb les imatges però reforça aquesta manera de viure fins i tot enmig de la malaltia.

Resumint, entenc perquè la pel·lícula té valor, però això és molt diferent a dir que sigui de gran interès per a un públic ampli. El que es pot dir al seu favor és l'estil tan interessant que té i el fet que sigui curta.

El millor: l'estil, és interessant com a document per conèixer aquesta realitat.
El pitjor: no crec que sigui d'interès general, per a mi no ha estat tan impactant com podria haver-ho estat.


Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario