jueves, 30 de octubre de 2014

El vigilant en el camp de sègol, J.D.Salinger (llibre)

I un altre llibre bastant famós al bloc!

Títol: El vigilant en el camp de sègol
Títol original: The catcher in the rye
Autor/a: J.D. Salinger
Pàgines: 226
Altres obres de l'autor: Nou contes, Franny i Zooey
Enllaços d'interès: http://salinger.org/

T'agradarà si: no t'importen els llibres on l'acció no té cap importància, t'agrada o t'interessa llegir sobre els pensaments d'un adolescent peculiar.
Ni ho intentis si: t'avorreixes amb facilitat si llegeixes quelcom sense acció, comences a llegir i no suportes el protagonista...


Sinopsi
El Holden Caulfield ha estat expulsat d'un altre institut, així que decidirà fer una mica de tot per evitar dirigir-se a casa dels seus pares. A partir d'aquesta premissa acompanyarem al jove protagonista en el seu periple i sobretot en els seus pensaments sobre les persones, la societat, entre moltes altres temàtiques.

Opinió
Un altre llibre que tenia moltes ganes de llegir encara que tenia poca idea que m'hi trobaria. A més les opinions d'aquest llibre són molt extremes o no entenen res o els encanta. És clar que hi haurà gent que li deixi indiferent, però si que és veritat que aquests no són la majoria. En el meu cas en un principi no sabia que esperar i no connectava amb el llibre, però a mesura que anava passant pàgines, sense arribar a ser meravellós, m'anava quedant més contenta amb el que llegia i sobretot amb el protagonista.

La història és gairebé el menys important del llibre. O almenys és el que a mi m'ha semblat. Per tant si busques un llibre on l'argument sigui el més important, l'acció abundi o hi hagin girs totalment inesperats, allunya't. Com dic ja a la sinopsi, seguim a un noi passejant, fent una mica el que li dóna la gana, però en la gran majoria, per no dir en tot el llibre, l'acció no és d'interès del lector.
Per tot això el final tampoc és massa impactant, encara que si que he de dir que les frases finals em van agradar molt.

L'estil és en tot moment molt fàcil de seguir, fins i tot és àgil i ajuda molt la veu narrativa en primera persona que arriba a dir d'ell mateix que no té un lèxic de gran extensió. Tampoc és que cregui que és el cas, o no de manera absoluta, però sí que és cert que, generalment, no ens trobem amb dificultats en la seva lectura.
No obstant això també he de dir que si bé a mi no se m'ha fet gens pesat, (al contrari, m'ha entretingut bastant) estic convençuda que si no us agrada prou la manera com està explicat, no el suportareu i potser et sembli insuportable perquè el protagonista tendeix a repetir-se i a pensar coses que molta gent considerarà contràries al que pensen o no les tolerin. Estic convençuda que hi ha gent que considerarà immadur al protagonista, i d'altres pensaran que és brillant. De veritat crec que si us plantegeu llegir el llibre, i passar una bona estona, comenceu unes pàgines i si l'estil no us agrada podeu parar de llegir ja que no crec que us convenci per molt que el llegiu sencer.
Pot sonar contradictori amb el que deia que al principi no acabava d'entrar del tot en els pensaments del protagonista, però crec que en el meu cas tenia més a veure amb el moment i les circumstàncies que amb el llibre en si.
Una cosa que em sembla molt curiosa de l'estil és la senzillesa amb què el protagonista escull els adjectius i la manera d'expressar els seus sentiments. Vull dir amb això que en el llibre moltes vegades el protagonista se sent enfadat o deprimit, sense més complicacions, i passa d'un estat a un altre amb una rapidesa increïble. El més curiós de tot és que crec que si hagués estat explicat des d'una tercera persona hauria maleït a l'autor per tenir un personatge tan variable, però en estar en aquesta primera, que sigui tan voluble no em semblava estrany, és més, el feia ser un personatge més real i em feia veure'l com un personatge, en part, infantil (cosa que ell mateix també planteja).

L'ambientació en si és una mica decadent en el sentit que crea un ambient d'hotels, taxis i carrers que per a mi serveixen per reforçar la sensació de soledat i incomprensió que viu el protagonista. Alhora, ens serveix de reflex d'aquesta part de personalitat més irreverent que té el Holden.

Com ja haureu notat si heu llegit la meva ressenya fins a aquesta part, gairebé el més important per a mi de la novel·la és el protagonista. Al principi els seus comentaris em semblaven entretinguts sense més, però fins i tot amb el mal humor, les bogeries que li entren de tant en tant i el seu odi continu cap a tot el món, m'agradava. A vegades em semblava un nen que encara ha de créixer, altres em semblava un interessant adolescent quasi adult amb idees curioses i amb el qual no em faria res parlar. Quan parlava de la seva germana petita em semblava adorable per com contrastava amb altres parts de la seva personalitat.
Per a mi aquest llibre val la pena per aquest protagonista tan complet, encara que l'odieu si ho llegiu (i sé de molts que ho fan) estic segura que us haurà agradat conèixer-lo, o això espero.
Apareixen més personatges, però la majoria no tenen importància per si mateixos i la tenen més en relació al Holden. Per això torno a destacar el protagonista i advertir-vos que potser l'hagi idealitzat una mica en la meva descripció (jo i els meus personatges turmentats...).

Resumint, m'ha acabat convencent el protagonista, tant, que l'únic que per a mi tenia importància era ell. Si no us molesta llegir sobre un personatge força complex i estrany que no para de pensar en una cosa darrere l'altra i divaga força, endavant crec que us agradarà.

El millor: el Holden (no havia quedat clar, oi?)
El pitjor: encara que el protagonista m'hagi agradat molt, crec que m'ha faltat alguna cosa perquè aquest llibre fos més especial per a mi.


Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario