viernes, 17 de octubre de 2014

El bolígraf de tinta verda, Eloy Moreno (libro)

Hola! I un llibre més per al blog.

Títol: El bolígraf de tinta verd
Autor/a: Eloy Moreno
Altres llibres de l'autor/a: El que vaig trobar sota el sofà
Pàgines: 389
Format original: llibre
Enllaços d'interès: http://www.eloymoreno.com/

T'agradarà si: t'agrada llegir més per l'estil que per la història, vols reflexions, drama, segones oportunitats...
Ni ho intentis si: vols un llibre amb molta acció, busques alguna cosa summament original o sorprenent.

Sinopsi
Anar a la feina, besar a la dona més per costum que per passió, no poder dedicar temps al teu fill... Aquests problemes són els que preocupen al protagonista d'aquesta novel·la que se sent atrapat per una rutina de la qual no sap sortir. Fins que un dia decideixi fer un petit pas inesperat intentant així trencar el cicle: comprar un bolígraf de gel verd.

Opinió
Fa uns anys aquest llibre apareixia en gran quantitat de blogs, en un munt de concursos que el sortejaven, i la veritat és que com que no tenia ni idea que anava exactament em van entrar moltes ganes de llegir-lo. No obstant això amb el pas del temps em vaig anar oblidant del llibre i fins que l'autor no va reaparèixer amb la seva segona novel·la no em vaig decidir per aquesta novel·la.
Després de tota aquesta peripècia vaig tenir la mala sort de ser idiota, cegar-me pel preu i comprar-me una traducció. Ignorant aquest detall, encara que em doni molta ràbia, he de dir que en línies generals he gaudit bastant la novel·la.

Si només busqueu un llibre per la seva història més us val llegir una altra novel·la. O almenys aquesta és la sensació que m'ha donat a mi, perquè la majoria del llibre ens descriu sentiments i sensacions sent la història un punt poc important i que fins i tot m'ha decebut.
No em malinterpreteu, no esperava un argument molt complet ni que es centrés en l'acció, el problema és que crec que el poc que passa no m'agrada i sent una mica més concreta el final m'ha deixat amb un mal gust enmig de la meva opinió que anava sent positiva.
Quin és el problema amb el final? Sense dir res del que succeeix puc dir-vos que arriba a idealitzar massa el camp. L'autor es decideix per fer un final idealista, convenient, sobtat i que per a mi no acabava de concordar amb tot el to que té la història. De fet, he de dir que en tot el transcurs de la història vivia gairebé amb ansietat per saber com nassos havia de solucionar-se el panorama tan negre que viu el protagonista, i en canvi m'ha decebut. Sí, sóc rareta i contradictòria, ho sé.
No obstant això, no tot en la història és negatiu. Per exemple em sembla original com comença per una "petita revolució", la de comprar el bolígraf verd. Tanmateix, també és veritat que, com deia abans, és idealista fins al punt que el moment de pelegrinatge que té el protagonista arriba a ser molt exagerat (i masoquista, quina manera de forçar el cos).
També una cosa que de vegades em molestava era com s'exagera en el que destrossa la rutina. D'acord, hi ha poc temps, però jo crec que molts dels problemes del protagonista no se solucionarien amb més temps, el problema també tenia altres fonaments per a mi.

L'estil com dic és una de les coses que més m'ha agradat del llibre. No arriba a fer-se pesat, però tampoc diria que és dinàmic del tot. El que si puc dir és que val la pena llegir cada frase del llibre. Encara que de vegades em sonessin una mica a tòpic i altres es repeteixen moltes vegades per tal de donar-hi importància, cansant al lector, en general he gaudit llegint les idees que s'exposen i sobretot l'ambientació que aconsegueix crear l'autor. Per descomptat et fica de ple en aquesta espècie d'angoixa a contra-rellotge (el terme podeu passar-lo per alt) i per a mi, només per això, ja val la pena.

Per a mi dels personatges destaca principalment el protagonista. Principalment, perquè el ens explica la seva història i coneixem com es sent en cada moment, és imperfecte i de vegades se'm feia entranyable a més d'un personatge bastant real. En canvi els altres personatges no acaben de destacar massa, o almenys a mi no m'han acabat d'arribar a interessar prou.
Un punt curiós pel que fa als personatges més secundaris era com ens explicaven les seves històries en poques línies, però prou per entendre moltes coses. Aquests trossos de presentació estaven molt ben fets perquè després els personatges, majoritàriament, no acabessin de tenir importància.

Resumint, no és un mal llibre per a aquells que us agradin les reflexions (encara que de vegades em semblaven típiques o idealitzades) i per als que busqueu un bon estil. No obstant això la història no destaca massa, així que no us el recomano si busqueu acció.

El millor: estil, l'ambient que crea l'autor amb aquesta espècie d'angoixa que es respira en el llibre
El pitjor: la idealització, exageració...


Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario