miércoles, 24 de septiembre de 2014

Robinson Crusoe, Daniel Defoe (llibre)

Nou llibre al blog! En aquest cas un clàssic.
Títol: Robinson Crusoe
Títol original: The Life and Strange Surprizing Adventures of Robinson Crusoe, Of York, Mariner: Who lived Eight and Twenty Years, all alone in an un-inhabited Island on the Coast of America, near the Mouth of the Great River of Oroonoque; Having been cast on Shore by Shipwreck, wherein all the Men perished but himself. With An Account how he was at last as strangely deliver'd by Pyrates
(curtet, diria jo)
Autor/a: Daniel Defoe
Altres llibres de l'autor/a: Fortunes i adversitats de la famosa Moll Flanders, Diari de l'any de la pesta
Pàgines: 562
Format original: llibre
Adaptacions: còmics, pel·lícules...
Curiositat: en part l'autor es va basar en un cas real d'un nàufrag.

T'agradarà si: no t'importa llegir llibres amb idees que et poden semblar antiquades, t'interessen les històries de supervivència...
Ni ho intentis si: no suportes els llibres que pretenen ser moralistes i ensenyar com has de viure, tampoc t'agraden molt les aventures.

Sinopsi
Robinson Crusoe és només un noi de 18 anys quan decideix marxar de casa a la recerca d'aventures. Aquest afany de descobrir món i viatjar serà el que produirà que després d'uns quants anys acabi sent l'únic supervivent d'un naufragi que el portarà a una illa deserta. A partir d'aquí començarà la seva lluita per seguir vivint.

Opinió
Un clàssic més que tenia ganes de llegir des de fa temps. Com sempre poc sabia del llibre a part que el protagonista naufragava en una illa i se les havia d'apanyar per sobreviure. No tenia ni idea que podia trobar-me a part d'això encara em sonava haver llegit o escoltat que la part de la supervivència a l'illa no ocupava tot el llibre i així és, el llibre es divideix en dues parts que fins i tot crec que en un inici es van publicar per separat.
El cas és que la primera part encara em va semblar entretinguda però a mesura que passava el llibre cada vegada em feia més pesat i avorrit. Com sempre jo no sóc ningú per dir si el llibre és bo o no, però si que és veritat que no ha estat del meu gust.

La història en un principi es centra en que coneguem el protagonista durant unes 50 pàgines per entrar ja a partir d'aquest punt, en el que esperem del llibre, el naufragi del Robinson en una illa deserta. A partir d'aquí durant una gran part d'aquesta primera part ens trobem amb una descripció de tot el que se li ocorre fer a un home sol en una illa, i encara que sembli que pot ser avorrit a mi més o menys m'interessava a la vegada que em frustrava. De debò, estic farta que la gent en els llibres de supervivència siguin tan capaços, et fan adonar-te de l'inútil que ets. D'acord que amb 28 anys que passa l'home a l'illa tenia tot el temps del món per pensar i fer coses, però al meu parer segueix sent massa hàbil. De fet de vegades em sembla que tot el que tracta de supervivència acaba per anar-se'n a l'extrem o de tot surt bé o d'ens matem entre tots.
Ignoreu això últim, però la veritat és que a mesura que es va ajuntant amb més gent la cosa va empitjorant per a mi. Ja en un principi quan coneix al Divendres em semblava que les creences de la seva època li impedissin veure'l com un igual en cap moment. Hauria entès que al principi tingués els seus prejudicis però en una situació com en la que està no m'entra al cap (suposo que per la diferència de cultures i èpoques) que només el vegi des l'inici com un inferior.
Però en fi, a la primera part això era suportable el meu problema ve amb la segona part on comença la moralitat per tot arreu i el posar bé el cristianisme protestant. En aquesta part a banda d'algunes aventures que et poden interessar més o menys i un viatge llarguíssim per mig món hi ha un clar missatge religiós i moral on per al protagonista tot el que no sigui la seva religió ho veu amb desgana, amb horror i com una cosa per arreglar. No puc ser objectiva amb això perquè aquesta visió m'exasperava, viatja per tot el món i no intenta entendre ni un costum ni mitja perquè l'únic que veu és que està tot malament perquè no és com el que ell pensa. Un altre punt una mica ridícul per a mi és com es creu amo i senyor de "la seva illa" i tothom l'obeeix amb un respecte reverencial, que no dic que els que havia salvat no el respectessin, però els altres no em crec ni boja que els fes gràcia que un home sortit del no-res els donés ordres.
En algun lloc he llegit que és una representació del colonialisme britànic i no em sembla malament que ho sigui el problema és que no m'agrada que la gent no es qüestioni res. Puc acceptar que es senti superior i amb el deure de portar la seva veritat pel món, el que no suporto és que ell mateix ho tingui tot tan clar i mai dubti res del que pensa quan al principi ni s'havia interessat per la seva religió.
Un punt que em va interessar és certa mort, tot i així crec que el personatge es podria haver utilitzat més. Una altra cosa que em va cridar l'atenció és certa conversió que em va semblar exagerada i fins i tot fora de lloc.

L'estil al principi no se m'ha fet massa pesat, el problema per mi és que de vegades donava moltes voltes al mateix i repetia la mateixa idea fins a la sacietat. A vegades em donava la sensació que l'autor tenia ganes de posar frases que quedessin bé i no acabava d'arribar a aconseguir el que pretenia. Està escrit en primera persona la qual cosa potser ajudi a que no es faci tan pesat.
No em feu gaire cas en això, simplement agraeixo que generalment no fos dens a nivell d'estil.

Dels personatges gairebé destaca únicament el Robinson Crusoe. Una cosa curiosa del personatge és com ell mateix es defineix com aventurer incansable i sens dubte arriba al punt de passar-se amb les seves ganes de viatjar ja que no té gaire sentit que sent tan vell encara tingui aquestes ganes d'aventures. Potser no sigui qüestió de sentit, però si que és veritat que almenys a mi em donaven ganes que es quedés tranquil a casa seva.
Com ja he dit abans el Divendres no destaca gaire per la concepció que té d'ell el Robinson i a part d'ell la gran quantitat de personatges que apareixen o són molt bons o són molt dolents. L'únic cas que trenca una mica amb aquesta dualitat tan bèstia és el Will Atkins, però des del meu punt de vista arriba a ser ridícul aquest canvi tan del no-res que fa de tan dolent a tan bo, col·laborant a que no hagi pogut gaudir massa de llibre.

Resumint, lamentablement és un llibre del qual no he gaudit gaire, sobretot perquè pel meu gust era massa moralista i religiós. Tot i així, potser per als fans de les novel·les d'aventures sigui entretingut, per tant podeu donar-li una oportunitat. En el meu cas ha estat una lectura que almenys no m'ha cansat massa i que té alguns punts més o menys interessants.

El millor: l'estil no és massa dens, la part de la supervivència de vegades era interessant.
El pitjor: personatges dualistes, imposa una moral i religió sense dubtar de res...


Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario