viernes, 26 de septiembre de 2014

Rellegint: volums únics, Nijigahara Holograph - Inio Asano/ Prince Class - Aya Nakahara (manga)

Hola! Vull rellegir alguns dels llibres/mangues de la meva prestatgeria pre-blog o que per algun motiu no van tenir el seu ressenya així que us porto dos volums únics que he rellegit per a aquesta ocasió.

Títol: Prince Class
Extensió: 4 capítols (un volum)
Format original: manga
Autor original: Aya Nakahara
Altres obres de l'autor/a: Love Com (Lovely Complex)

T'agradarà si: t'agrada l'autora, o la seva obra més coneguda Love Com, no t'importa llegir volums únics (amb els seus avantatges i inconvenients), t'agrada la comèdia romàntica.
Ni ho intentis si: no ets fan de l'autora, no ets ric (el preu és una mica excessiu, i jo me'l vaig comprar per l'impuls de tenir alguna cosa de l'autora).

Sinopsi
Quatre històries en un institut protagonitzades per quatre parelles diferents en les quals un "príncep" (nois populars) ens serà presentat juntament amb els seus problemes amorosos.


Opinió
D'acord, jo amb aquesta sinopsi també em tiraria enrere i més sent un volum únic, i, de fet, tampoc us puc convèncer massa perquè compreu aquest manga ja que tampoc brilla per una gran història. És clar que és una cosa molt simple i entretinguda, però no per això de menys valor per a fans de l'Aya Nakahara. D'acord, potser sona una mica obsessiu el meu fanatisme amb l'autora, i potser no sigui per tant, però sí que és cert que la seva obra Lovely Complex és dels meus shoujos favorits pel seu humor esbojarrat.

No tinc un ordre de preferència d'aquestes històries perquè es desenvolupen molt ràpid, però potser si em feu triar prefereixo les dues últimes a les dues primeres, però tot i així crec que més o menys estan en el mateix nivell, un romanç curt amb tocs de comèdia en la línia de l'autora.

L'estil segueix en la línia de l'autora fent històries que tiren més cap a la comèdia que no pel drama. I el millor de tot els drames personals dels personatges se'ns mostren tan exagerats que només podem riure'ns.

Resumint, i perdoneu que no m'enrotlli més, és una obra que només recomanaria aquells a qui els va encantar Lovely Complex i que per si mateixa no destaca gaire però resulta entretinguda.


El millor: entretinguda, curta, Aya Nakahara.
El pitjor: no destaca massa.

I l'altre manga.

Títol: Nijigahara Holograph
Extensió: un volum (12 capítols)
Format original: manga
Autor original: Inio Asano
Altres obres de l'autor/a: La noia a la vora del mar i Solanin

T'agradarà si: busques alguna cosa complexa, vols un volum únic dens, no t'importa el contingut explícit, violent i en poca mesura sexual.
Ni ho intentis si: vols una cosa normal o típica.

Sinopsi
En una cadena d'accidents que no sembla tenir fi la vida de múltiples persones, en el passat, present i fins i tot futur s'entrellacen en el que sembla una tragèdia sense remei. Quin és el centre de tot això? Potser és el Suzuki o és la noia que està en coma, l'Arie?

Opinió
Aquest manga el vaig comprar fa ja bastant perquè se'l van recomanar a algú proper a mi. De fet no tenia ni idea de quin tipus de lectura m'esperava i en aquell moment el vaig trobar molt estrany i em va deixar no indiferent però si pensant que potser era massa estrany perquè algú com jo el gaudís. Després d'aquest temps l'he tornat a llegir amb la intenció sobretot de fer la ressenya i amb una mica més d'interès sabent que l'autor està bastant considerat i que s'han traduït algunes obres més seves a l'espanyol. En aquesta segona lectura i una mig tercera, no puc dir que l'hagi entès del tot ni molt menys, tinc les meves teories i he consultat opinions a internet, però el que sí que puc dir és que encara que tot i que no sigui dels meus preferits val molt la pena, sobretot perquè és d'aquelles històries que pots descobrir moltíssimes coses en cada lectura que fas. Però també pel dibuix, els simbolismes i pel divertit que és intentar entendre que ha passat realment, que és veritat i que no...

La història com dic és summament estranya, però també té un aire de tragèdia irreparable que sembla no poder solucionar-se. És increïble com trames i personatges es van entrellaçant i et vas perdent entre el que passa. L'ambientació és fosca apareixen violacions i assassinats, per això adverteixo que si no us agraden les històries amb temes d'aquest tipus ho ignoreu i menys si busqueu alguna cosa fàcil d'entendre i seguir.
Em sembla digne d'admirar que en un tom únic, això sí bastant gros, l'autor sigui capaç d'explicar una història amb múltiples personatges i que segueix fins i tot més d'una època. També és curiós l'aparició constant de les papallones que arriben a ser aclaparadores i pertorbadores. De fet quan apareixen aquests animals normalment vol dir que alguna cosa va malament, coincideixo en l'opinió d'alguns en què són gairebé les portadores de mort, bogeria o desgràcia en general. Un altre detall és com es van introduint històries dins d'històries, ja sigui el conte de l'Arie o les perspectives de tots els personatges.
Un punt que em desconcerta més que agradar és el to fantàstic que tenen algunes coses. Ja deixant enrere el simbolisme de les papallones a mi el que m'estranya és certes aparicions del mateix personatge de diferents edats.
Hi ha teories molt surrealistes, però està clar que hi ha alguna cosa estranya, jo opino que si considerem l'eix central als germans com els que poden interferir en tot té més sentit. Fins i tot per mi les papallones podrien significar la influència que l'Arie entrés en coma o del personatge en si en els altres.

Potser l'estil sigui el més peculiar del manga, sobretot la forma d'intercalar vinyetes que es traslladen a situacions molt diferents i desordenar tot perquè sigui més complex. Us recomano que llegiu algun ordre cronològic o fòrums de discussió després de llegir el manga sencer perquè no hi ha dubte que està explicat tot de forma molt complexa i que la facilitat de perdre's és òbvia. Pot ser que sigui una mica exagerat, però cada vinyeta aporta alguna cosa a aquesta entrelligada xarxa d'històries així que si llegiu el manga poseu-hi molta atenció a tot.

Els personatges són un altre punt d'allò més interessant ja que tots tenen alguna peculiaritat i no entren en la normalitat. Un personatge que m'ha semblat curiós és el de la professora, que encara que no sigui dels més importants té el seu paper fonamental i la seva perspectiva. També el Suzuki és interessant encara que costin d'entendre les seves motivacions o el Komatsuzaki amb el seu comportament impredictible i una mica estrany de vegades però sobretot destaca en ell l'amor que sent per l'Arie. Un personatge que no he acabat d'entendre del tot és la Maki, les seves accions al final em van semblar més estranyes que una altra cosa. D'acord, puc entendre que sent una mena d'obsessió malaltissa per ell, però m'ha costat tenir una idea clara sobre el seu comportament.
Suposo que em faltaria parlar de l'Arie, però més que un personatge és una presència que mou tota la història i fa canviar a tots els personatges.

Resumint, és una història que val la pena llegir, perdre't en ella si cal més d'una vegada, perquè l'estil és molt enrevessat i el més probable és que et costi centrar-te enmig d'una xarxa de personatges, temps, realitats i ficcions. Tanmateix, si et van les coses una mica estranyes i que requereixen un esforç d'interpretació endavant, t'agradarà.

El millor: la seva complexitat, l'estil, la il·lustració i les papallones, el completa que és.
El pitjor: potser la seva complexitat alhora pot desconcertar en alguns aspectes.


Fins aquí el meu avorriment.

2 comentarios: