miércoles, 17 de septiembre de 2014

Rellegint: Harry Potter i l'Orde del Fènix, J.K.Rowling (llibre)

Hola! Nou llibre de la saga Harry Potter.
Títol: Harry Potter i l'orde del Fènix
Títol original: Harry Potter and the Ordre of the Phoenix
Autor/a: J.K. Rowling
Pàgines: 968
Precedit de: Harry Potter i la pedra filosofal, Harry Potter i la cambra secreta, Harry Potter i el Presoner d'Azkaban, Harry Potter i el calze de foc
Continuacions: Harry Potter i el Príncep Mestís, Harry Potter i les Relíquies de la Mort
Format original: llibre
Adaptacions: pel·lícula, videojoc, àlbum de cromos,

T'agradarà si: no t'importen els totxos, t'han agradat els anteriors, no t'importa llegir sobre un personatge en plena adolescència i una mica irritable
Ni ho intentis si: ja no et van agradar els anteriors, tens por als llibres grossos per algun motiu, no t'agrada la fantasia o ja no et van agradar els anteriors.

Sinopsi
De nou el Harry ha passat un estiu sense tenir gairebé contacte amb ningú. Enfadat i encara dolgut per la mort d'el Cedric, un dia acabarà utilitzant la màgia per protegir-se contra els demèntors que anaven a atacar a ell i al seu cosí. Aquest ús indegut de la màgia li farà anar a judici i ficar-se en problemes.
Opinió
Segueixo amb la saga del nen que va sobreviure, en aquest cas crec que us porto el volum amb més pàgines de tot Harry Potter, o almenys així és en les meves edicions. He de dir que a partir d'aquest llibre la meva memòria és més confusa, algunes coses m'han vingut de nou i m'ha agradat recordar poc del que passava.

La història en aquest és més complexa ja que apareix tota la conspiració contra Voldemort. El món dels mags guanya cada vegada més profunditat segons passen els llibres. En aquest llibre veiem com la Conselleria d'Afers Màgics es posa en contra de la veritat, la manipulació contínua del Diari profètic, i l'Ordre del Fènix com a força de resistència. He de dir que per això cada vegada trobem temes més adults dels que ens trobàvem en els dos primers que només anaven d'aventures. També haig de dir que aquest ja no es pot llegir independentment. Fins l'anterior la història més o menys començava en un llibre i acabava en el mateix, però en aquest ja no té gràcia llegir-lo sol, o almenys aquesta sensació m'ha donat a mi. També he notat que l'autora ja no recordava tantes vegades el que havia passat en llibres anteriors donant més dependència al volum com ja deia.
M'agrada aquest to mig conspirador que té i com "els dolents", que serien Voldemort i els seus seguidors, no són l'únic problema. Aquesta desconfiança per part dels mags, aquest personatge que de vegades cau pitjor fins i tot que el innominable fa que tot sigui més realista.
Una cosa que m'ha agradat molt de la història en si és tots els trossos de l'Exèrcit de Dumbeldore, no és que siguin molts, però si que és veritat que he gaudit d'aquestes reunions secretes. També he de dir que aquest llibre destaca per introduir una mica més d'amor que els anteriors. És graciós veure com el Harry no li va massa això d'entendre les dones, també el Ron i l'Hermione tenen els seus alts i baixos, però jo necessito més amor (ignoreu això).
El punt més impactant potser sigui el final i concretament la primera mort dramàtica de la saga. Ja en l'anterior sortia la mort d'un personatge però no tenia tant impacte (o almenys a mi no em va impactar en el seu moment) com la que succeeix en aquest llibre. Crec que qui més qui menys a tothom li cau bé així que és una pèrdua que fa més desgraciat al protagonista i en part al lector.

L'estil encara que siguin gairebé 1000 pàgines segueix en la línia de senzill i directe. Aquest llibre es llegeix bastant ràpid i no és dens en cap moment. Em fascina com crea un món ric amb tantes pàgines i no cansa al lector. Cada vegada aquesta ambientació, com ja he dit abans, és més rica, els personatges segueixen multiplicant-se i els personatges evolucionant. Una cosa que potser destacaria de Rowling és aquests punts d'ironia fina que deixa anar de tant en tant, també que no idealitza gens als personatges. De fet els mateixos protagonistes estan plens de defectes i ho demostra la quantitat de baralles que tenen al llarg de la saga.

Encara que ja he estat parlant tota l'estona dels personatges, ja que al cap i a la fi per a mi és un punt molt important en la saga, he de dir que en aquest llibre ens trobem amb un Harry en plena adolescència, amb les hormones revolucionades, amb atacs d'ira sense sentit i donant-li les culpes a qui no toca. També és cert que part d'aquest comportament adolescent en part és més una reacció a la mort de cert personatge en el llibre anterior i a que el Voldemort ha tornat, però no per això alguns cops deixa de ser menys insuportable .
També voldria destacar com descobrim coses de dos personatges que m'agraden bastant, l'Snape i el Neville. Del primer ja en aquest llibre comencem a descobrir el seu passat a la vegada que en Harry s'adona que el seu pare no era tan genial com semblava. El millor de tot és que trenca amb la dualitat del bé i el mal, per això adoro tant a l'Snape. El Neville per la seva banda té els seus moments ja en aquest llibre és on demostra la seva valentia.
Dos personatges nous interessants són la Luna i l'Umbridge. Adoro les rareses de la primera i la segona sense arribar a odiar-la si que és cert que és d'aquests personatges que acostuma a caure malament.
També el Ron m'ha agradat per ser maldestre, per lamentar-se de no ser bo en el Quidditch i al final aconseguir superar-se. És curiós també com la Giny en aquest llibre deixa la seva faceta de nena estúpida enamorada i és un dels personatges que més s'atreveix a plantar cara a Harry en els seus moments insuportables. Altres dels meus personatges favorits i que realment tenen el seu moment de glòria en el llibre són els bessons George i Fred. A qui no li agraden les seves bromes i el seu sentit de l'humor?
L'Ordre del Fénix presenta també algunes incorporacions curioses com la Ninfadora Tonks, però per a mi sobretot destaquen els personatges ja coneguts: el Sirius, per no ser perfecte veure de vegades en el Harry més al seu amic que qui és realment; el Lupin per tot el que ha passat, pel seu bon caràcter; i el Dumbledore que per primera vegada descobrim l'home darrere de la màscara de geni.

Resumint, aquest és un llibre on destaquen molt els personatges tant nous com antics. En aquestes gairebé 1000 pàgines el món evoluciona molt i no es fa gens pesat, les relacions són realistes i el que més m'agrada els personatges no es divideixen en bons i dolents sinó que són humans amb els seus interessos.

El millor: personatges, enganxa, la història en si.
El pitjor: vull més amor... (d'acord, no sé que dir, sóc una obsessa amb el tema)


Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario