martes, 30 de septiembre de 2014

Rellegint: Harry Potter i el Misteri del Príncep (llibre)

Hola! Nou llibre de la saga Harry Potter.
Títol: Harry Potter i el Misteri del Príncep
Títol original: Harry Potter and the Half-blood Prince
Autor/a: J.K. Rowling
Pàgines: 635
Precedit de: Harry Potter i la pedra filosofal, Harry Potter i la cambra secreta, Harry Potter i el Presoner d'Azkaban, Harry Potter i el calze de foc, Harry Potter i l'orde del Fènix
Continuacions: Harry Potter i les Relíquies de la Mort
Format original: llibre
Adaptacions: pel·lícula, videojoc...

T'agradarà si: t'han agradat els anteriors, t'agrada la màgia, no et fa res que en aquest hi hagi una mica més de romanç o t'agrada.
Ni ho intentis si: no et van agradar els anteriors, se't van fer pesats a partir del quart...

Sinopsi
De nou el Harry ha de passar l'estiu a casa dels Dursley. Després dels fets al Ministeri per fi tothom creu que Voldemort ha tornat i per això el món dels mags està en alerta i prenent mesures de precaució.
Enmig del seu aïllament el Harry rebrà una carta d'en Dumbledore dient que vol parlar amb ell. Què voldrà el director de Hogwarts?

Opinió
Després d'aquest llibre només em quedarà un més per llegir i ressenyar, què faré amb la meva vida sense aquesta relectura de Harry Potter? Suposo que seguir llegint altres coses, però deixant a banda el drama existencial cal dir que en aquesta ocasió us vinc a parlar del sisè. En aquest cas m'he trobat amb un llibre una mica més lent que l'anterior en el qual no paraven de passar coses. No dic que en aquest no passin, però crec que se centra més en les relacions dels personatges, i com ja he insinuat fins i tot en les romàntiques. Crec que en alguns aspectes és un llibre pont que prepara per al final donant tota la informació necessària, però tot i així jo l'he gaudit molt.

La història segueix en la línia de les anteriors comptant un any escolar en la vida de la Harry Potter. Si alguna cosa destaca per a mi en aquest sentit en el llibre és sens dubte que per fi hi ha una mica d'amor. Sóc una boja amb el tema, però veure el Ron i l'Hermione amb les seves constants baralles cansa perquè sembla que mai hi hagi desenvolupament. Almenys en aquest veiem una Hermione gelosa, i hi ha una abraçada (m'acontento amb poc, ho sé). També m'ha cridat l'atenció la relació entre el Harry i la Ginny, encara que en aquest cas, sent sincera, cal dir que tot queda en família per dir-ho d'alguna manera i és una solució còmoda. Així ha estat divertit retrobar-me amb certa escena que havia oblidat totalment protagonitzades per tots dos després de cert partit de Quidditch.
Encara que un punt fonamental en la història és el misteri del príncep que dóna títol al volum. Val a dir que en comparació als altres llibres aquest no destaca massa en la resolució de trames complexes a què ens té acostumats l'autora, però si que desperta interès saber qui és el propietari del llibre (encara que en una relectura aquestes coses ja se saben). En aquest aspecte coneixem una mica més d'aquest personatge encara que tota la veritat sobre ell apareix en el següent.
Un punt fonamental per a mi en aquest llibre és certa mort que succeeix al final. A més de ser dramàtica en si, per a mi simbolitza com el Harry deixa de ser un nen totalment i ha d'espavilar-se sol.

L'estil en aquest llibre és una mica més calmat que en anteriors, encara que com ja vaig comentar en anteriors ressenyes de la saga a partir del tercer el ritme de la prosa és una mica més lent cada vegada aprofundint més en detalls del món i personatges.
Una cosa que em va cridar molt l'atenció és que sembla que l'autora s'adona que amb els giratemps es podria solucionar tot i en aquest posa l'excusa que han quedat tots destrossats després de l'atac de la Conselleria. No és que sigui massa convincent, però almenys em serveix com excusa de perquè no els fan servir.

De nou amb els personatges he de dir que cada vegada cauen millor i de pensar en la matança que es produeix en el següent em deprimeixo (exageració, com t'adoro...). El cas és que com dic aquí triomfen les parelles, però també els personatges individualment tenen el seu paper, com és el cas del Harry amb les seves conspiracions. De debò, com s'arriba a figurar teories conspiradores que més o menys se sostenen és tot un misteri, i el millor de tot és que ell se les creu sense dubtar. Però en fi, com vol ser auror la cosa ja li va bé.
Una cosa que m'ha agradat bastant del llibre és com se'ns mostra una altra cara del personatge del Malfoy com el pobre noi que li ha tocat una missió massa gran i per això té por.
També té els seus moments el Dumbledore que en aquest llibre apareix més humà que en l'anterior. O almenys hi ha moments en què podem arribar a comprendre una mica més a part de la seva grandesa com a mag. També té els seus moments l'Snape encara que en aquest llibre encara no el coneguem del tot.
Personatges nous en aquest llibre pràcticament només destaca el nou professor de pocions. En aquest cas tenim a un home que només l'importa estar ben relacionat i conèixer a famosos així que no desperta gran simpatia.

Resumint, encara que crec que no m'he enrotllat massa aquest cop només us puc dir el mateix de sempre en aquestes entrades de la saga, que són llibres perfectes per iniciar a la lectura encara que siguin grossos a mesura que avances vas creixent també. I que òbviament no hi ha objectivitat que valgui perquè tot és subjectiu i menys encara si sóc jo parlant de Harry Potter.

El millor: avança el romanç (es posa a cridar per una abraçada), no, però està bé una mica d'amor després de sis llibres, també coneixem més alguns personatges, entretingut ...
El pitjor: potser per a alguns a aquest llibre li falti més acció i intriga.


Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario