martes, 16 de septiembre de 2014

Phoenix Wright - Dual Destinies, Capcom (videojoc/visual novel)

Hola! Nova "visual novell" al bloc, tot i que també es podria considerar videojoc.
Títol: Phoenix Wright - Dual destinies.
Significat del títol: Phoenix Wright - Dos destins
Estudi: Capcom
Altres obres de l'estudi: Milers Edgeworth 1 i 2, Professor Layton vs Phoenix Wright.
Precedit de: Phoenix Wright 1,2,3 - Apollo Justice 1 //
Format original: videojoc/visual novel
Idioma: anglès
Contingut sexual: no
Durada: Mig (10 - 30 hores)
Enllaços d'interès: http://vndb.org/v9889

T'agradarà si: has llegit els altres jocs de la saga (encara que es pot llegir independentment), t'agraden els jocs en què la interacció bàsica és llegir, t'agraden els casos judicials,
Ni ho intentis si: no t'agrada llegir, ja no et van agradar anteriors jocs de Phoenix, odies per algun motiu resoldre casos...

Sinopsi
El Phoenix Wright ha decidit tornar a recuperar el seu dret a ser advocat i així col·laborar perquè s'acabi l'anomenada "Edat Fosca de la Llei", on els casos de proves falses i jutges comprats són habituals. Però no estarà sol, el ja conegut aprenent Apollo i l'Athena, una jove advocada prometedora, l'ajudaran a resoldre casos d'allò més estranys.

Opinió
Fa molts anys vaig descobrir els jocs d'en Phoenix Wright sense tenir ni idea que estava a camí entre la visual novel i l'aventura gràfica. Per aquell temps només coneixia el segon terme i intentava buscar tot joc que entrés en aquesta categoria i va ser així com em vaig topar amb els jocs de l'advocat. Sense saber res vaig llegir el primer i no vaig trigar gens en llegir la seva trilogia per després posar-me amb Apollo. Va passar el temps i seguia recordant l'advocat tan carismàtic, però no podia fer res perquè només hi havia els jocs de Miles sent traduïts per fans a l'anglès. En aquell moment vaig començar el primer del fiscal i o bé pel meu domini de l'idioma pobre o perquè no tenia judicis no em va convèncer. Van seguir passant anys fins que fa poc em vaig trobar amb aquest nou lliurament de Phoenix a un preu raonable en dispositius IOS. No vaig dubtar i vaig comprar-me el pack general, després de llegir-lo no puc dir altra cosa que he quedat encantada amb el meu retrobament.

Aquests jocs destaquen bàsicament per la història en ells, resoldre casos bastant complexos arribant de vegades a límits surrealistes però que més o menys tenen la seva lògica interna, així que ho torno a dir: si no t'agrada llegir o vols un joc que sigui entretingut d'acció o d'altres gèneres però sense història allunya't. Tot i així cal destacar que per a mi els problemes que planteja estan ben fets i sense arribar a ser impossibles si que és cert que a la mínima que et distreguis et costarà trobar quin és el problema en la declaració.
Una cosa innovador del joc és el sistema de percepció d'emocions que utilitza el nou personatge, l'Athena Cykes, va més o menys en la línia de l'anell detector de tics de l'Apollo o la magatama de la Maya que tornen aparèixer en el joc. I encara que és cert que de vegades aquest nou poder se'm feia complicat agraeixo que almenys ens trobem amb alguna cosa diferent.

Basant-me en la història he de dir que m'ha sorprès per bé. Ja anava amb les expectatives altes per tots els anteriors que havia llegit, però m'ha alegrat que per exemple el criminal de l'últim cas sigui impredictible. Un defecte que li acostumo a trobar als casos és que el veritable culpable normalment és molt fàcil de saber qui és, però en aquest cas no m'ho esperava gens. De fet també he de comentar que com ja sol ser costum aquests jocs van en una progressió ascendent i cada cas és millor que l'anterior. Només tinc un problema amb això i és el quart cas, crec que es podria perfectament haver ajuntat amb el cinquè i haver afegit un altre de diferent (com l'especial que no comento perquè es venia per separat i no el vaig comprar).
La cronologia en la història és curiosa, situant el primer cas abans del quart i l'últim però el segon i el tercer abans del primer. A mi això va aconseguir que tingués moltes ganes de seguir llegint perquè cada vegada et deixaven amb més intriga per saber què nassos havia passat perquè tot fos tan tràgic.
Una altra cosa que m'ha agradat molt és tota la història d'Athena i el fiscal Simon Blackquill. És interessant com es va desvetllant el passat i la relació entre aquests dos personatges lentament.
També de la història he de comentar que he agraït molt que aparegui en un moment la Maya, un personatge del qual només sabem que estava entrenant per ser mèdium, aquesta carta em va alegrar. D'acord, sé que sóc rara, però tenia ganes que sortís el personatge, també em va agradar que reaparegués l'Edgeworth.

En aspectes gràfics m'ha agradat que no hagin canviat l'essència però que l'hagin modernitzat. Una cosa així han fet amb la música, en aquest aspecte podrien haver més ja que encara que està bé que canviïn la instrumentació d'un tema ja produït preferiria més material nou. Sí que destaquen en canvi les escenes d'animació doblades a l'anglès sense subtítols, ja us dic que la pronunciació s'entén bastant, això sí ja no només aquestes escenes, si l'angès i tu no esteu en bons termes o tens un nivell molt bàsic et costarà.

Els personatges és una de les coses que més destaca de tots els Phoenix Wright perquè la galeria és impressionant, variada i amb les més estranyes costums i mania. De fet em sembla increïble que crein tants tics, maneres de ser extremes... Però ja no tant els secundaris, sinó els més protagonistes també destaquen. M'ha encantat retrobar-me amb el Phoenix i veure com l'assetgen en els judicis (per dir-ho així), però també m'ha agradat que depèn del cas fem servir a un advocat oa un altre. L'Apollo m'agrada com té el seu moments de dubtes i l'Athena amb el seu somriure ha estat interessant conèixer-la. Un personatge que m'ha encantat és el Simon Blackquill, simplement em sembla una gran incorporació als extravagants de tots els altres jocs.

Resumint, m'ha agradat molt tornar a llegir un Phoenix, perquè feia anys que havia perdut el contacte amb aquests jocs. Ara mateix només em fa ràbia no poder llegir/jugar el Professor Layton vs Phoenix Wrigth, però és el que passa per no tenir la consola adequada.

El millor: personatges, història...
El pitjor: potser el quart cas podria haver-se unit amb el cinquè.


Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario