lunes, 1 de septiembre de 2014

Mangues curts: Michiru Heya + Onani Master Kurosawa

Us porto una altra recopilació de mànegues. En aquest cas dos mangues "més o menys" curts que comparteixen més aviat poc i potser només s'assemblen per ser obres amb drama.

Títol: Michiru Heya
Significat del títol: Habitació plena
Extensió: 13
Format original: manga
Autor original: Nekota Yonezou

T'agradarà si: t'agrada el yaoi, el drama i el romanç, vols una cosa curta i que enganxi.
Ni ho intentis si: no suportes el yaoi, vols alguna cosa alegre i còmica.

Sinopsi
El Reno té un nou company d'habitació, el Roger sobre el qual corren rumors per tot arreu. A l'institut de nois al què van li diuen Casanova i asseguren que ven el seu cos a qualsevol que disposi de diners per pagar-li. La curiositat del Reno anirà en augment i el que al principi era solament una amistat s'anirà convertint en alguna cosa més.

Opinió
Aquest manga em va sorprendre gratament. Ja havia llegit part d'altres mangues de l'autora com Elektel Delusion que va ser entretingut i més recentment Kamisama no Ude no Naka que té històries bastant bones. Així que quan vaig trobar Michiru Heiya vaig decidir provar amb ell sense saber gaire i me'l vaig llegir d'una tirada del que em va arribar a enganxar.

D'acord, potser no és res de l'altre món, però és un manga que per la seva senzillesa resulta ràpid de llegir i amb uns tocs dramàtics bastant ben aconseguits. La història és simple, però té el seu encant veure com van creixent els sentiments dels dos.
El millor de tot és que encara que sigui només un manga de 13 capítols no dóna la sensació de ser incomplet sinó que, almenys a mi, m'ha deixat bastant contenta i només li podria demanar a l'autora que fes alguna història d'algun secundari. Tot i així tampoc he pensat que ho necessités massa.

Els personatges són un punt que m'ha agradat bastant. Sobretot el Roger és adorable i més a mesura que anem coneixent lentament el seu passat i tots els seus traumes. I de fet és el que més val la pena, el personatge en si. El Reno està bé, però no deixa de ser massa l'estereotip de "mono" per al meu gust, però els he vist de pitjors així que no em queixaré.

Resumint, un manga curtet que val la pena llegir-lo sense parar, per als fans del yaoi i el drama. No és que sigui increïble, però si que és agradable i es gaudeix força.

El millor: curt, el drama i el personatge de Roger.
El però: res en concret

I un altre manga d'una temàtica molt diferent.

Títol: Onani Master Kurosawa
Significat del títol: Kurosawa, el mestre de la masturbació
Extensió: 31
Format original: manga
Autor original: Ise Katsura (Guió) i Yoko (Dibuix)

T'agradarà si: no t'importen els personatges diferents, ets prou obert de ment perquè l'argument no et sembli un despropòsit.
Ni ho intentis si: no toleres llegir sobre gent pervertida o amb idees contràries a les teves, no t'agraden les històries sobre segones oportunitats.

Sinopsi
El Kurosawa és un adolescent amb una obsessió: la masturbació. De fet cada dia després de classe s'amaga en un bany femení que gairebé ningú fa servir i es dóna plaer imaginant com viola alguna de les seves companyes.
Un dia serà agafat i a partir d'aquest moment les coses aniran canviant pel Kurosawa.

Opinió
El vaig començar a llegir perquè el recomanaven per a qui li hauria agradat el manga Koe no Katachi, i com aquest segon manga de moment m'ha encantat vaig decidir donar-li una oportunitat al que us estic ressenyant. Si bé fins a la meitat no guarden cap semblança, és cert que tracten els dos el tema de canviar i de les segones oportunitats. I encara que aquest del qual us parlo no enganxi des del principi, un cop et vas ficant en la història val la pena.

Potser un dels problemes que li he trobat al manga és que comença força fluix. D'acord que la idea és original i fins a cert punt pot impactar al que es dedica cada dia el protagonista, però en un principi només ens trobem amb un protagonista que sorprèn per la seva manera de ser i que recorda (amb enfocaments en el dibuix inclosos) al Light Yagami de Death Note. Potser alguns us repel·leixi aquest tipus de persona, però a mi em despertava interès però no m'arribava a enganxar, sabia que ho seguiria llegint però amb calma.
Però a poc a poc aquesta situació de monotonia comença a canviar i el manga pren una direcció més ferma, la del canvi d'aquest personatge. És aquí quan les coses es posen més interessants, quan sorgeix l'amor i arriba a aparèixer algun moment bastant emotiu. Sobretot un que té a veure amb pintar els somnis o amb un personatge que segueix intentant fer-se amic del protagonista. També és cert que potser és una mica increïble aquest canvi tan sobtat, però a mi m'ha acabat convencent.
El que m'ha sorprès més del manga és amb qui s'acaba quedant el protagonista. Gairebé des del principi m'havia figurat que es quedaria amb una noia, però al final apareix una altra del no-res que encara que ja la coneixíem no tenia gairebé relació amb el protagonista. Tot i així, té sentit dins de la història així que no em queixo.

Un punt que a molts us pot tirar enrere és l'estil de dibuix, ja que a vegades sembla com si no estigués acabat i només fossin esbossos. En el meu cas al principi m'incomodava una mica però al final t'acabes acostumant. També he de dir que encara que el títol suggereixi el contrari no hi ha dibuixos explícits sobre relacions sexuals i la majoria s'intueix.

Com ja he dit el protagonista és un personatge que destaca per la seva personalitat atípica que acabarà transformant-se, però també destaquen altres personatges com la Kitahara amb tot el seu odi o el noi que dirigia el grup de "otakus" (no recordo el seu nom) amb la seva amistat o la Tanigawa amb les seves converses a la biblioteca quan plovia.

Resumint és un manga del que en un principi no sabia d'esperar i fins i tot m'avorria que a poc a poc al llarg de 31 capítols explica una història bastant completa. Si no us tira enrere la sinopsi us animo a llegir-lo si us agrada el drama, les segones oportunitats també.

El millor: el drama en ell, els personatges i com evolucionen.
El pitjor: el principi sembla no anar enlloc, que pot ser massa optimista al final ...


Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario