jueves, 18 de septiembre de 2014

Love Stage!, J.C.Staff (anime)

Hola! Un anime nou per al blog.
Títol: Love Stage!
Significat del títol: Amor a l'escenari.
Extensió: 10
Format original: manga
Adaptacions: anime
Estudi de l'anime: J.C. staff
Autor original: Eiki Eiki (guió) Taishi Zao (il·lustració)
Altres obres de l'autor/a: Color, Haru Natsu Aki Fuyu.

T'agradarà si: t'agrada el yaoi, ja et va agradar el manga en cas que l'haguessis llegit, busques una comèdia romàntica superficial sense pretencions d'aconseguir res.
Ni ho intentis si: per algun motiu no suportes el yaoi, no et ve de gust veure res amb una trama simple i sense pretensions.

Sinopsi
El Sena Izumi ha nascut en una família d'artistes, però a ell només li interessa el manga i l'anime així que ha decidit no seguir la professió de la família. Tot i així, això començarà a canviar quan un popular actor, el Ryouma voldrà tornar fer un anunci amb la nena de la que segueix enamorat des que era petit. Quina serà la seva sorpresa en descobrir que aquesta nena en veritat era l'Izumi.

Opinió
Aquest és un dels animes que he vist simplement per veure com l'adaptaven, així que el meu interès en la trama en si no era molt per ja haver llegit el manga. El cas és que només han estat 10 capítols i em dóna la sensació que no tenien contingut suficient per fer-lo durar més. De fet crec que l'adaptació era innecessària i em sembla que s'han aprofitat de la rebuda segura que tenia, ja que hi ha una legió de fujoshis que s'emocionen amb qualsevol anime yaoi, quan podrien o haver adaptat una mica més o haver esperat que el manga estigués més avançat.

La història és bastant fidel al manga i per tant puc dir que és entretinguda sense més. Un punt a favor de Love Stage! és que la idea en què es basa és bastant graciosa. Almenys a mi en principi aquest amor del Ryouma dirigit a un noi sense saber-ho em va semblar original al mateix temps que ridícul. També una escena graciosa és quan l'Izumi investiga sobre relacions en una font poc fiable, mangues BL.
Com el manga/animi té un to còmic encara que el que passi no tingui massa profunditat es fa divertit per a aquell que no ho hagi vist. Potser el meu problema sigui que no és una d'aquelles històries que et rellegies i això de veure una adaptació quan recordes l'original es pot fer pesat. En aquesta ocasió concreta el pitjor és que fins i tot apareixien coses diferents del manga que només feien que la trama resultés una mica més pesada, em refereixo a les escenes de la Lalalulu que són l'evidència del que deia abans, que no tenien prou material per fer la sèrie i van haver de prendre mesures per fer un anime com van poder. Una altra cosa curiosa és la quantitat de capítols, tan sols 10 i el pitjor de tot, un és una espècie de resum amb alguna escena nova. Per tot això no em canso de dir que si no tenien ni idea que fer perquè els durés prou haurien d'haver esperat una mica més en fer l'anime.

Una cosa que em veig obligada a comentar per la quantitat de polèmica que ha aixecat és sens dubte les famoses escenes de censura. Començant per dir que em sembla ridícula tot tipus de censura puc ignorar que hi hagi unes ombres tapant membres virils dibuixats perquè són lleis i no volem escandalitzar ningú, però veure una mena de blandiblú, barrufet o cotó de sucre, com tothom s'ha cansat de dir és simplement estúpid. Si, a la gent de l'adaptació no se li ha acudit altra cosa que fer la silueta d'un personatge blau en un capítol mentre follaven i en una altra ocasió un altre personatge era una silueta rosa. Per fer això gairebé es podien haver saltat les escenes sexuals, el millor de tot és que en el capítol final per algun motiu (jo dic que per les crítiques, però ves a saber) els personatges tornen a fer l'acte sexual i tenen un cos definit, no se'ls veu res, però almenys és una escena sense censures "acolorides" per dir-ho així.
Tot i així i l'animació és bonica si ignoreu les censures. Només puc dir en contra que el dibuix ja en el manga no m'agradava, crec que el meu problema són els ulls i que per algun motiu em semblen els dissenys molt efeminats. Però no per això és horrible, simplement no m'acaba d'agradar del tot. La música no destaca massa així que us deixo l'opening que enganxa:


Els personatges cauen simpàtics sense arribar a més. He de dir que la parella protagonista no és massa carismàtica perquè tant com l'Izumi que és una mica lent, dubta de tot i és el típic protagonista uke sense personalitat que es deixa portar; com el Ryouma que és massa dedicat a la seva parella, per dir-ho d'alguna manera, no destaquen massa. De fet si voleu que us digui la veritat m'agrada més la parella secundària la qual en l'anime poc esment se li dóna. Encara que segons tinc entès aquests es desenvolupen en una sèries de novel·les així que no us estranyi que d'aquí a un temps ens facin una pel·lícula tipus "Yokozawa Takafumi no Baai" (ni idea, però de vegades sembla que necessiten donar yaoi a un públic ampli i que ho faran a qualsevol preu).

Resumint, no és una sèrie horrible, però tampoc és bona. Diria que entreté, però com jo ja havia llegit el manga m'ha avorrit més que una altra cosa, això sí, com a adaptació està més o menys decent així que si us ha agradat llegiu el manga (jo sempre recomanat l'original, encara que ningú em faci cas).

El millor: que pot entretenir, el to humorístic
El pitjor: fa la sensació que no tenien material i han fet l'anime del que han pogut.


Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario