jueves, 4 de septiembre de 2014

La insostenible lleugeresa del ser, Milan Kundera (llibre)

Hola! Nou llibre al blog.
Títol: La insostenible lleugeresa del ser
Títol original: Nesnesitelná lehkost byti
Autor/a: Milan Kundera
Altres llibres de l'autor/a: El llibre dels amors ridículs, El comiat, El vals de l'adéu, El llibre del riure i l'oblit
Pàgines: 316
Format original: llibre
Adaptacions: pel·lícula

T'agradarà si: t'agraden els llibres per pensar, amb un estil una mica dens, no t'importa llegir pel contingut de les reflexions més que per la història en si.
Ni ho intentis si: vols un llibre lleuger, amb poc rerefons i divertit, alguna cosa amb molta acció...

Sinopsi
Aquesta curiosa novel·la segueix les vides i l'amor del Tomàs i la Teresa, els seus dubtes i les seves manies que els converteixen en models d'existència. Però no només ells dos, a mesura que apareixen més personatges veiem més maneres d'entendre la vida diferents i preocupacions filosòfiques inesperades. Tot això situat a les proximitats de l'any 1968 quan van entrar els tancs a Praga.

Opinió
Aquest és un llibre del que havia sentit moltes coses i que per això i pel seu nom em cridava bastant l'atenció. Del seu contingut només sabia que tenia bastant a veure amb la filosofia o que almenys feia referència a aquesta branca del saber. El cas és que poc sabia que em trobaria concretament i només tenia idees molt generals. Després de llegir-lo només puc dir que potser fos així perquè és una novel·la que almenys per a mi és difícil de definir.

La història és el que menys importa en el llibre crec jo, perquè si bé segueix més o menys el que va passant a uns personatges no ho fa ni cronològicament i en alguns casos ens avança coses que no ens arriba a explicar com ho van viure els mateixos personatges. Ho dic tenint en ment un fet concret que no sabem com ho viuen el Tomás i la Teresa però si els altres.
Potser per això un punt estrany en aquesta història és el final, perquè realment no dóna la sensació d'acabar però tampoc hi havia res a concloure. M'ha donat la impressió que podia continuar llegint aquest mateix llibre durant moltes pàgines més.
Per això qui busqui una història, que passin coses, el més probable és que quedi decebut, perquè el llibre són descripcions sobre sentiments, sobre humans, sensacions, maneres de pensar.... I no obstant això m'ha agradat molt i no se m'ha fet pesat.

És un llibre que cal llegir-lo amb atenció, perquè el millor del llibre és cada pensament que desenvolupa l'autor i torna a desenvolupar des d'un altre punt de vista. Una cosa que al principi em va sorprendre va ser com en una part t'explicava el que havia passat centrant-se en els pensaments d'un i després a la següent en el mateix període temporal des del punt de vista d'un altre. No va ser la meva sorpresa pel canvi d'enfocament, sinó per les diferències entre un i altre i per com no m'importava llegir de nou el mateix perquè el que interessava eren les obsessions que tenia cadascú.
Una part del llibre que em va semblar bastant interessant va ser la tercera. Crec que la idea de contraposar els dos punts de vista i aquests constants malentesos i diferències entre el que prefereix cada un són molt encertades i fer-ho a través de la definició de paraules em va semblar original.
També he de dir que potser si no us agrada el desenvolupament del personatge com a única importància i per tant el del pensament humà i la filosofia el més probable és que el llibre es faci pesat. No dic per això que l'autor es passi tota la novel citant idees filosòfiques d'altres, de tant en tant ho fa, però és més de presentar conceptes i comparar diverses postures. No podria dir que defensi cap, sinó més aviat deixa al lector opinar sobre els temes presents, perquè fins i tot entre el dilema de la lleugeresa o el pes, encara que la primera sigui insostenible no defensa per això l'altra opció del tot. La veritat és que m'ha semblat molt interessant llegir moltes de les reflexions sobre si realment val la vida si només es viu una vegada, o les del "kitsch" entre molts conceptes que no coneixia o no de la manera que els planteja.
Una cosa que ajuda a que la lectura sigui ràpida és que el llibre es divideix en parts les quals es tornen a dividir en apartats molt curts que normalment ronden les dues pàgines. Almenys a mi això em donava la sensació d'agilitat.

Amb els personatges tinc sentiments contradictoris. L'autor fa una anàlisi exhaustiva de la seva manera de veure el món, però alhora d'aquesta manera se m'han fet molt generals, són una idea, no un personatge. És a dir que cada un em semblava un estil de vida no una persona, però al cap i a la fi, una persona es defineix per la seva manera de pensar....
Per tot això em sento tan confusa en expressar que m'han semblat els personatges, però suposo que cap d'ells m'ha convençut del tot, però d'alguna manera comprenia els seus dubtes en la seva majoria. Suposo que els coneixem més pel que els diferencia dels altres personatges, pel contrast de creences que es produeix en tots.

Resumint, encara que potser aquesta ressenya s'hagi fet una mica confusa puc dir que el llibre m'ha agradat molt. És un llibre que on el que importen són els pensaments i les paraules més que una altra cosa i que ens va ensenyant diferents maneres de veure el mateix, dubtes i preocupacions humane. Suposo que ho recomano per a qui no l'importi que un llibre no tingui acció, que busqui reflexions...

El millor: els punts de vista múltiples en diferents aspectes, l'estil en si,
El pitjor: potser que no dóna sensació de final i deixa una mica estranyat el lector en acabar.


Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario