lunes, 15 de septiembre de 2014

Joyas del sol, Nora Roberts (llibre)

Hola! Un nou llibre al bloc.
Títol: Joyas del sol
Títol original: Jewels of sun
Autor/a: Nora Roberts
Altres llibres de l'autor/a: Las viñas de Napa Valley, Juegos de Manos, Sin Ley
Pàgines: 432
Continuacions: Lágrimas de Luna, Corazón del Mar
Format original: llibre
Enllaços d'interès: http://www.noraroberts.com/

T'agradarà si: t'agrada la novel·la romàntica, no t'importa que s'idealitzi la realitat, les protagonistes que poden resultar en un principi neuròtiques i massa racionals.
Ni ho intentis si: no ets gaire de novel·la romàntica, han d'estar ben fetes perquè t'agradin, no t'importa un toc de fantasia, ni tampoc els personatges estereotipats.

Sinopsi
La primera història d'amor en aquesta trilogia situada a Irlanda. En aquesta ocasió la Jude, una americana, fugirà dels seus problemes a aquest país europeu per trobar-se amb les seves arrels i de pas amb ella mateixa. En aquestes circumstàncies es trobarà amb l'Aidan, un home de gran bellesa que administra el pub de la família i que li començarà a narrar totes les llegendes de la seva terra mentre sorgeix l'amor.

Opinió
Aquest llibre el vaig aconseguir gairebé de casualitat. D'acord, havia sentit alguna cosa de l'autora, sabia que tenia certa fama en el món de la novel·la romàntica, però poca cosa més. De fet el vaig comprar només per la referència que tenia de la Nora Roberts i perquè estava molt barat. El trist del cas és que només esperava que fos una novel·la entretinguda i per desgràcia ni això ha aconseguit. M'ha decebut força i molts punts m'han semblat ridículs.

La història en si és bastant estereotipada, però no em queixo en aquest aspecte, és clar que en un romanç no importa gaire que l'argument sigui espectacular, o almenys jo em conformava amb un enamorament interessant però ni això m'he trobat. El primer punt que em va cridar l'atenció negativament va ser una estupidesa que hauria d'haver ignorat però no vaig poder. La protagonista exagerant cada moment més té tant idealitzada Irlanda que arriba al clímax on troba "fantàstic" veure una dona penjant la roba. De debò? I a més que digui que li sembli estrany veure algú fer-ho perquè no ho ha fet a la vida ja em va matar. En aquest moment que només havia llegit 60 pàgines més o menys em vaig imaginar que el llibre i jo no ens anàvem a portar bé. Desgraciadament així ha estat.
Potser quelcom positiu en la història són algunes de les llegendes que s'expliquen i aquesta història secundària que es crea entre la Gwen i el Príncep de les Fades que és el vincle entre els altres llibres de la saga. Potser també hagués pogut estar bé això que la protagonista es decideixi per escriure, però en els dos casos, les llegendes i aquestes sobtades ganes d'escriure m'han semblat molt de cop i volta i sense desenvolupament suficient.
L'amor en si tampoc ha tingut massa interès. D'acord que l'autora utilitza la fórmula típica d'ens enamorem, conflicte x que ens impedeix estar junts, final feliç (crec que d'això no es pot dir spoiler), però en aquest cas el conflicte em va semblar ridícul perquè involucra un canvi de personalitat sense solta ni volta enfocant cap a una direcció estúpida. Una altra cosa que no em va agradar gaire va ser que l'amor sorgeix massa ràpid i que l'Aidan ja des d'un principi li deia a la Jude "estimada". Crec que una persona normal no es deixaria dir estimada per algú que no coneix de res.
La part d'amistat del llibre em va semblar una mica estereotipada també, però almenys havia moments que podien ser una mica entretinguts.

L'estil per tot això em resultava massa idealitzat en tot moment. Vull dir amb això que no m'ha agradat que tot sigui bonic, meravellós i similars. Ja les situacions eren massa optimistes de per si perquè a sobre el vocabulari reforça la idea de "oh que bonic és el món". El cas és que per tot això un llibre amb 400 pàgines que podria haver resultat molt amè i entretingut, m'ha costat una mica més del que s'esperava acabar. Té una prosa dinàmica i es llegeix amb rapidesa, el problema és que poc m'interessava el conjunt en si per animar-me a continuar.

Els personatges d'aquesta novel·la no han estat un punt millor que els anteriors. Puc dir que he odiat a la Jude en tot moment, ja que al principi em semblava una mica estereotipada amb la seva mania de ser cent per cent racional. Estic d'acord que hi ha gent així, però aquest personatge ho era tant que arribava a ser increïble. El cas és que em cansava molt al principi que tota l'estona es reprimís les seves emocions, però a mesura que el personatge evoluciona va empitjorant encara més, perquè li dóna una síndrome d'independència sobtat que a part de ser extrem se'l pren d'una manera que no té sentit. D'acord, d'acord, es pot entendre que s'enamora que s'adona que és una dona lliure i que té dret a prendre les seves decisions, però no té sentit aquest moment de rebutjar certa proposició, o almenys a mi aquesta decisió em semblava més ridícula que madura que és el que pretenia ser. I no només la Jude no em va convèncer, l'Aidan tampoc va destacar en cap moment ja que només em va semblar un home una mica orgullós, però no massa ja que ni en aquest aspecte arriba a destacar.
Els secundaris em van cridar l'atenció les dues amigues de la Jude que suposo que ambdues seran protagonistes. Potser la parella de la Brenna i Shaun no estigui malament del tot o m'interessava una mica però no massa. Per descomptat no prou per seguir amb la saga.

Resumint, el llibre no m'ha agradat en gairebé cap dels seus aspectes. Tampoc m'ha arribat a avorrir perquè és curt i no es fa pesat, però els personatges els faltava personalitat i la que tenien era estereotipada, la història en si m'ha semblat gens creïble i amb una ambientació massa idealitzada. Tot i això potser aquells que no us molestin en excés els tòpics i no us importi que tot tingui un to exagerat i idealista us pugui agradar.

El millor: es llegeix ràpid (més o menys)
El pitjor: personatges, història, estil...


Fins aquí el meu avorriment.

4 comentarios:

  1. ¡Hola!
    Tienes un premio en mi blog. ONE LOVELY BLOG AWARD
    http://leerenunanube.blogspot.com.es/2014/09/premios-responded-preguntas-por-editar.html

    Saludas, Nika.

    ResponderEliminar
  2. m'agrada molt nora roberts, he llegit uns quants d'ella, per exempe el de "un secreto a voces" que hem va encantar,
    aquest me l'apunto!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Vaja... A mi aquest no m'ha agradat gaire així que em fa una mica de por llegir-ne més, però potser més endavant torni a provar.
      Vagi bé :)

      Eliminar