sábado, 6 de septiembre de 2014

El club de la Lluita, Chuck Palahniuk (llibre)

Nou llibre al blog!
Títol: Club de Lluita
Títol original: The Fight Club
Autor/a: Chuck Palahniuk
Altres llibres de l'autor/a: Supervivent, Monstres invisibles, Asfíxia
Pàgines: 217
Format original: llibre
Adaptacions: pel·lícula

T'agradarà si: no t'importen els llibres amb estils segmentats, que són un no parar d'anar i venir d'idees, no t'importa llegir sobre coses desagradables (sentit ampli)
Ni ho intentis si: busques alguna cosa que no qüestioni res, amb ideals pacífics i conformistes, ara mateix cerques quelcom típic, fàcil de llegir...

Sinopsi
"La primera regla del club de la lluita és no parlar del club de la lluita". A partir d'aquesta primera regla es crearà un grup amb l'objectiu d'oblidar-se de tot en el qual per fer-ho es barallaran homes fins que un dels dos no s'aixequi o es rendeixi. Però això és només una petita rebel·lió contra la rutina i tot que estableix que a poc a poc anirà fent-se cada vegada més gran.

Opinió
Aquest és un llibre que tenia ganes de llegir des que vaig veure la pel·lícula fa un any aproximadament. La veritat és que em fa molta ràbia veure primer una adaptació, però en aquest cas no vaig poder fer res així que després del visionat del film que em va agradar bastant sabia que tard o d'hora havia de conèixer d'on havia sortit aquella història. Després de llegir-lo he de dir que la pel·lícula és molt més simple que el llibre i que en part ha estat bé conèixer el format original.

La història en si ja la coneixia de la pel·lícula i no es pot dir que no és original, per descomptat. De fet potser és una mica estranya, algunes conductes que arriben a no tenir sentit i gairebé la premissa de "anem a donar-nos d'hòsties per alliberar estrès i deixar de ser esclaus" sona a surrealisme. Però tot i així arriba un punt que les revoltes absurdes i sense finalitat són un crit de canvi que almenys a mi m'ha convençut. Al principi em feia gràcia que l'autor digués que les seves novel·les eren més "romàntiques" que una altra cosa, però crec que té bastant sentit si prenem la paraula romàntic més enllà de l'amor i ens centrem més en totes les idees pròpies del moviment antic. De debò, en el fons si que és una cosa així com cansar-se del món en què es viu i fer-se el revolucionari, crec que qui més i qui menys ha somiat amb això, i tenint en compte certa revelació tot té més sentit. De fet en la novel·la no para de repetir-se la idea de tocar fons, de descobrir el límit a tot. És curiosa aquesta decadència que impregna la novel·la.
Precisament aquest gir argumental inesperat del final és gairebé el millor d'aquesta història. O almenys és el que la fa destacar més, per la sorpresa i perquè té sentit. És una pena que ja ho sabés per la pel·lícula, però en qualsevol cas, sabent-ho els pensaments cobren una nova dimensió i més una frase que es repeteix força vegades o certes coincidències curioses.
Potser una cosa que crida l'atenció de la novel·la és la quantitat de situacions inversemblants o curioses que ens expliquen. Per exemple com el protagonista va a teràpies de suport de malalties que no té és una cosa que ja en la pel·lícula em va cridar l'atenció.

L'estil és potser el més desconcertant de la novel·la. És molt segmentat i fa que realment la lectura sigui una mica més complicada del que podria ser en una novel·la curta com aquesta. De fet és un no parar de pensaments entrellaçats que desvien la teva atenció per parts diferents i de frases recurrents. Tot això fa que sigui una mica més difícil ficar-se de ple en el que succeeix, però alhora fa que tingui un plus perquè la forma és interessant en si. També he de dir que la quantitat d'explicacions sobre coses estranyes que sorgeixen perquè sí m'ha semblat digne de menció, és curiós com en aquest llibre pots aprendre a fer sabó o bombes (encara que jo no provaria, per si de cas) entre altres coses.

L'interessant d'aquesta novel·la en referència a personatges és sens dubte el protagonista. Sobretot quan ens adonem de cert fet. A partir d'aquest moment és quan realment entenem la dimensió del protagonista, els seus desitjos i en part la seva covardia. És curiós que per fer tot el que arriba fer hagi de crear certa cosa com a justificació, de fet era gairebé com que necessitava usar "això" per ser el que volia ser i també per a eximir-se de la culpabilitat.
Curiosa és també la Marla, un personatge que destaca per la seva estranyesa, i perquè costa de conèixer des de la perspectiva del protagonista. Almenys aconsegueix destacar per les seves rareses.

Resumint, és un llibre que almenys val la pena llegir pel seu final inesperat i per ser estrany en molts aspectes. Fins i tot als que heu vist la pel·lícula us el recomanaria perquè em dóna la sensació que l'adaptació no aconsegueix transmetre aquest estil caòtic del llibre.

El millor: novel·la curta amb un estil original i una gran sorpresa final.
El pitjor: pot fer-se massa estranya perquè agradi a segons qui la llegeixi.


Fins aquí el meu avorriment.

1 comentario:

  1. Hola! T'he nominat al Liebster Award si vols veure el que s'ha de fer entra al meu blog ja que allà hi han les bases i les preguntes http://lamagiadeleslletres-cat.blogspot.com.es/

    ResponderEliminar