lunes, 22 de septiembre de 2014

AIR, Key (visual novel)

Hola! Nova visual novel al blog després de força temps sense ressenyes del gènere.
Títol: AIR
Estudi: Key
Altres obres de l'estudi: CLANNAD, Little Busters!, Kanon
Format original: visual novel
Adaptacions: anime, pel·lícula, manga
Extensió aproximada: Mitjana (10-30 hores)
Idioma: anglès (projecte de traducció al castellà)
Contingut sexual: sí
Enllaços d'interès: http://vndb.org/v36

T'agradarà si: et va agradar l'anime, t'agrada el drama, t'agrada l'estil de Key si el coneixes, t'agraden les històries plenes de símbols i amb un toc fantàstic.
Ni ho intentis si: busques una cosa només còmica i lleugera, no t'agraden les històries que triguen a arribar a al centre de l'acció


Sinopsi
El Yukito és un home a la recerca d'una noia alada. La seva mare li va dir quan era petit que al cel hi ha una noia amb ales completament sola, sentint gran tristesa. En el seu viatge arribarà a un poble de costa on coneixerà tres noies amb diferents problemes...

Opinió
Coneixia aquesta història des de fa molt temps quan vaig veure l'adaptació feta en anime i més tard la pel·lícula. Vaig quedar meravellada amb la història i crec que fins i tot em va agradar més que l'aclamada CLANNAD, així que vaig investigar i en adonar-me que el seu format original era el de visual novel vaig voler llegir-la. El problema, com sempre, va ser l'idioma ja que en aquell moment només existia en la llengua original i fins i tot la traducció a l'anglès anava molt lenta. Amb el pas del temps la idea de llegir AIR seguia al meu cap però ja no tenia aquestes ganes boges, tot i així, quan vaig saber que per fi havia finalitzat el projecte de traducció a l'anglès sabia que l'acabaria llegint. I així ha estat perquè aquí em teniu, just després de llegir AIR, fent la ressenya a les tantes de la nit per intentar aclarir una mica la meva opinió.

La història està dividida en tres capítols molt diferents així que deixeu-me comentar una mica per separat en aquesta ressenya:
Dream
L'arc de Dream és l'introductori i l'únic que té rutes com una visual novel convencional. En aquesta ocasió ens trobem amb els problemes de tres noies, una d'elles la que després serà l'heroïna principal del joc. Aquesta part es pot fer una mica pesat al principi ja que com en gairebé tota visual novel pretén en un principi que ens familiaritzem amb l'ambient i els personatges. En qualsevol cas deixeu-me entrar en els detalls de cada ruta d'aquest arc:


-Misuzu: Aquesta ruta és el principi de la història de l'heroïna principal, per aquest motiu el final és molt incomplet ja que se seguirà desenvolupant en els capítols posteriors. Tanmateix, a nivell de romanç i fins i tot d'estil aquesta és la que més m'ha convençut ja en el capítol Dream. A poc a poc veiem com el Yukito sent la necessitat de salvar, es preocupa per ella... Per tot això tot i ser curta i incompleta és una bona introducció al problema que més tard desenvolupa.
-Kano: Crec que aquesta és la història menys desenvolupada i que menys m'ha agradat. D'acord que en part la idea del somni segueix una mica present, però crec que és la ruta de farciment ja que no arriba enlloc. No està malament tot el problema que afligeix a la pobra noia, però crec que està una mica mal portat perquè acabi d'impressionar i l'única cosa que val la pena per a mi són els comentaris de la germana i el personatge en si.
-Minagi: M'agrada la història d'aquesta noia, el problema crec que està en que la van intentar fer massa llarga i en algunes ocasions resulta pesada i repetitiva. Tot i així és interessant tota la referència al fet que viuen en un somni i han de despertar. També la relació entre les dues noies: l'alegria de Michiru i com acompanya Minagi en tot moment. Potser un punt que no li vaig veure gaire sentit va ser el final "dolent", sembla que només l'han afegit per les escenes hentai ja que sinó no cabien. En qualsevol cas crec que hagués gaudit més de la història si no hagués estat tan llarga per al poc contingut que tenia.

Summer
Aquest és l'arc del passat que crec jo que desconcerta a qualsevol que no conegui prèviament la història, almenys al principi, perquè fa un canvi radical i retrocedeix cap a un passat llunyà. La història crec que supera amb escreix el que és l'arc de Dream, se'm va fer molt curta i em va semblar molt interessant de seguir. Té vital importància per conèixer el significat del que passa amb la Misuzu però per si mateixa és interessant.
La nostra protagonista d'aquest capítol, la Kanna, és una noia una mica innocent que per culpa de la vida que li ha tocat viure no ha pogut conèixer res del món exterior, costums o simplement que és la normalitat. És com una nena en molts aspectes i per això els seus dos acompanyants semblen fer-li més de pares que una altra cosa. Crec que la relació que s'estableix entre els tres està molt ben traçada, i em sembla bona aquesta decisió de seguir endavant els dos que queden cap al futur junts.

AIR
El primer que xoca en aquest arc és el seu narrador, un corb. És curiós com des del punt de vista de l'animal coneixem de nou la història del capítol Dream centrant-se només en la ruta de la Misuzu. Per això al principi pot semblar ser més del mateix i avorrir o fer-te preguntar per què has de tornar a llegir-lo una altra vegada. Però a partir que arribem al punt on acaba en l'apartat anterior les coses comencen a canviar i el dramatisme està assegurat. A partir d'aquí la història se centra més en la família, en tornar a començar i el personatge de la Haruko té el seu moment d'esplendor que no havia tingut abans. En aquesta ocasió el final no m'ha impactat tant perquè ja coneixia la història, però sí que és cert que per a mi sempre val la pena conèixer l'original.
El punt més estrany d'aquest capítol són les escenes finals, jo jugava amb avantatge perquè coneixia totes les rareses de la història, però és veritat que pot costar entendre qui són aquests nens. Per això recomano fixar-se en l'anterior episodi on es dóna molta informació sobre els éssers alats i la maledicció.

Ja en termes més generals dir que l'estil de vegades és molt repetitiu sobretot en el primer capítol hi ha una mena de frases recurrents que no paren de llegir-se una i altra vegada. Són frases sobre la noia alada que espera al cel i sobre els somnis, però no per això de vegades cansa llegir la mateixa idea fins a la sacietat. Tanmateix, també he de dir que en alguns moments l'estil és fins i tot -o almenys intentat ser- poètic així que no em queixo. A més llegint una traducció de fans en anglès és obvi que els detalls es perden.
Una cosa que he de comentar és que en aquest joc les escenes sexuals sobren totalment, no tenen sentit i queda molt clar que són exigències del guió (us les podeu saltar).

La música per no ser molt variada per a mi destaca molt, sobretot els temes cantats tots per la LIA (una cantant que adoro per cert), donen un toc especial al joc. També els instrumentals ambienten algunes escenes en gran manera donant aquest toc d'eternitat i de pensar en la gran extensió del cel que té la història ja de per si. Us deixo opening i la cançó Aozora.
Opening
Aozora


Dels personatges he de destacar el Yukito que no he parlat molt d'ell. Al principi es mostra passiu, malhumorat, amb el seu humor peculiar i desesperat per menjar, però pot a arribar a involucrar molt amb les noies. De fet m'ha agradat com "protagonista". També la Misuzu destaca per les seves maneres de parlar curioses, la seva resistència... La Haruko com ja he comentat en l'últim capítol cau bé per ser imperfecta però voler intentar fer les coses bé encara que sigui tard. En termes secundaris la germana de la Kano em va agradar molt encara que no tingués gran protagonisme. Els personatges del passat també em van arribar a caure molt bé era curioses les analogies del protagonista.

Resumint, AIR és una història que ja coneixia i en el seu moment vaig adorar. Ara m'he tornat a trobar amb ella i l'he gaudit bastant. Crec que val la pena per a tot aquell que li agradi el drama, la fantasia, i no l'importi que li deixin certs fets per interpretar. Hi ha múltiples teories sobre, per exemple, qui són els nens del final o que passa amb Kanna i la maledicció realment, però tot i així per a mi en aquesta ocasió no m'ha molestat l'ambigüitat ja que l'ambientació del joc i el drama en si tenen suficient pes perquè em convencés i em segueixi convencent.

El millor: el drama, el simbolisme, l'ambientació,
El pitjor: en el primer capítol les dues rutes secundàries poden resultar incompletes o molt llargues, a alguns els pot semblar el conjunt massa estrany o fantasiós.


Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario