miércoles, 13 de agosto de 2014

Nueve reglas que romper para conquistar a un granuja, Sarah MacLean (llibre)

I l'últim llibre llegit en les meves vacances blogueres.
Títol: Nueve reglas que romper para conquistar a un granuja
Títol original: Nine rules to break when Romancing a rake
Idioma: Llegit en anglès amb traducció al castellà sense traducció al català
Autor/a: Sarah MacLean
Altres llibres de l'autor/a: la saga de Rules of Scoundrels
Pàgines: 339
Continuacions: Diez lecciones para dar Caza a un lord y que te adore, Once Escándolos para enamorar a un Duque
Format original: llibre
Enllaços d'interès: http://www.sarahmaclean.net/

T'agradarà si: busques una novel la romàntica i divertida situada en el passat, no t'importa el contingut sexual o t'agrada.
Ni ho intentis si: no t'agraden les novel·les romàntiques o no et venen de gust en aquest moment, no t'agrada llegir parts sexuals.

Sinopsi
La Calpurnia està farta de la vida que porta. Als seus vint-i-vuit anys no ha fet més que tenir una reputació irreprotxable i ser soltera. Per això, en part per influència de totes les novel·les romàntiques que ha llegit, decidirà fer una llista de coses que sempre ha volgut fer però no estan ben vistes que les faci una dona. La primera serà fer unpetó a algú de forma apassionada i decidirà fer-ho amb un famós trencacors, el Gabriel Ralston.

Opinió
Aquesta novel·la em cridava l'atenció des de fa temps, principalment, pel seu títol. No promet massa amb ell, però si que semblava una història divertida i de fàcil lectura, i com els últims llibres que us estic ressenyant vaig decidir llegir-lo en anglès. Les meves expectatives d'història dinàmica i entretinguda s'han complert, i sense arribar a ser res de l'altre món s'ha quedat com una novel·la amena que ha fet plantejar-me la lectura de les seves continuacions en un futur.

L'estil és àgil, d'aquells llibres que et pots llegir en pocs dies. No és que enganxi perquè no sabs que passarà, sinó que enganxa com ho fan les novel·les romàntiques per la simple diversió de com succeeixen les coses. És gairebé evident que la gent que no els agrada el gènere el més probable és que no s'interessi, però per a lectors acostumats no hi ha problema en aquest camp, suposo.

La història en si té l'atractiu en la llista que decideix fer Callie. O almenys a mi la idea, sense ser original del tot, em va semblar una bona manera de captar l'interès del lector. Encara que si bé és cert que després passa a ser bastant secundària, segueix present amb les inseguretats de la protagonista i aquest valor nou que ha aparegut amb ella en la Calpurnia.
Una cosa que vaig agrair a la novel·la va ser el constant estira i arronsa entre els protagonistes. Adoro aquest tipus de relacions encara que si que és cert que en massa ocasions tot semblava resoldre's amb el sexe. No és que tingui res en contra d'això, però si t'acabes de discutir amb algú almenys estaria bé mantenir la teva postura i no deixar-te arrossegar per la passió.
De fet el tema del sexe és una cosa que m'ha sorprès perquè pensava que era una novel·la completament juvenil en què el sexe apareix esmentat com a molt. I en canvi m'he trobat escenes explícites. Potser està classificada com a novel adulta, però si és juvenil agraeixo que el tracti amb normalitat.
Sobre el final no tinc molt a dir ja que gairebé des de la sinopsi tots ens ho podem imaginar. En qualsevol cas està força ben cert conflicte del final encara que sigui una mica exagerat.

Els personatges no estan del tot malament. Sobretot la Calpurnia destaca tant com el seu nom, amb la seva tendència a la idealització, les seves depressions, els seus moments de ràbia... És una protagonista que cau bé, encara que potser per al meu gust en alguns moments massa submisa (quan es deixa portar pel sexe) i una mica ploranera. Tanmateix segueix sent entretinguda en totes les seves accions.
El Gabriel és el típic casanova que no creu en l'amor i que totes sabem que acabarà creient. Tot i això també és entretingut amb els seus diàlegs amb Calpurnia.
Altres personatges suposo que tindran més rellevància en les continuacions tot i que encara no he mirat qui les protagonitza. Suposo que ja m'assabentaré quan planifiqui llegir-les. El cas és que en aquest no acaba de destacar cap altre personatge a part dels protagonistes.

Resumint, és una novel·la fresca i divertida perfecta per desconnectar de lectures denses. Si no esperes res més que un romanç és una bona elecció. En el meu cas cal dir que estic una mica saturada d'aquest tipus de lectura així que potser no l'hagi gaudit com ho hauria fet en un altre moment.

El millor: es llegeix ràpida, de vegades és divertida.
El pitjor: que no l'he llegit en el moment adequat, i que potser sigui molt poc original en alguns aspectes.


Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario