martes, 12 de agosto de 2014

Making Faces d'Amy Harmon (llibre)

Hola! I encara un altre llibre que vaig llegir durant les vacances.
Títol: Making faces
Idioma: llegit en anglès (que jo sàpiga sense traducció al castellà o al català)
Autor/a: Amy Harmon
Altres llibres de l'autor/a: Infinity+one, A different blue
Pàgines: 405
Format original: llibre
Enllaços d'interès: http://authoramyharmon.com /
T'agradarà si: vols una novel·la romàntica, t'agrada el drama, no t'importen les novel moralistes, t'agrada llegir sobre que és realment la bellesa de les persones, a l'interior etc
Ni ho intentis si: no t'agraden els llibres que insisteixen una i altra vegada en una idea sobre la vida, no vols res moralista.



Sinopsi
La Fern sempre ha estat enamorada de l'Ambrose, el noi guapo i atlètic de l'institut, però els seus defectes físics fan que no tingui cap confiança i sigui conscient que el més probable és que ni tan sols sàpiga qui és.
Per la seva banda l'Ambrose, un boxejador de gran nivell, busca un canvi en la seva vida ja que sent la pressió de tots perquè sigui el millor en l'esport.

Opinió
Vaig començar amb aquest llibre perquè estava considerat que entrava dintre de la categoria d'un gènere una mica estrany: el new-adult, una mena de novel·la de transició entre el young-adult (novel·la juvenil) i l'adulta. Suposo que en el fons és una nova denominació per a novel·les juvenils o amb sexe més explícit (que no és el cas) o amb temàtiques més dures.
La veritat és que jo atreta per la sinopsi (que per cert revela bastant sobre la trama, gairebé la meitat del llibre) em vaig animar amb aquesta novel·la com la primera que llegia del gènere. He de dir que lamentablement, encara que al principi m'agradés, m'ha acabat per decebre bastant.

La història va començar bastant bé al meu parer. No deixava de ser el tòpic de la noia lletja i llesta enamorada del popular de l'institut que és atlètic i adorat per tots, però tot el rotllo de les cartes com si fos Cyrano de Bergerac era entretingut i més o menys fins a la meitat del llibre o una mica més vaig llegir molt de gust pensant que m'encantaria. Tanmateix no ha estat així.
Després de que torni l'Ambrose per a mi la trama va anar decaient en picat. Quan ell ja decideix acceptar els seus sentiments, no em va interessar res del que passava. Potser l'únic va ser una mort que preveia des del principi però va ser curiosa en la seva forma, però d'altra banda era tota l'estona el mateix: que la bellesa interior és l'única que importa. Que sí, que tots ho sabem i no m'importa que m'ho diguin una vegada, però que l'autora usi tota metàfora i ocasió possible per deixar-nos clar que l'important és l'interior acaba per cansar i molt. És per aquest missatge tan moralista, pesat i evident que la segona meitat del llibre m'ha fet pesada i ha deixat d'interessar-me.
El final en aquest cas és gairebé obvi des del principi, però no em queixo ja que esperava alguna cosa per l'estil i no està malament.

L'estil és molt dinàmic i crec que si aquests dies de vacances hagués tingut més temps podria haver-me'l llegit molt més ràpid. Potser també hagi tingut alguna cosa a veure en la pèrdua d'interès progressiva que he experimentat la lectura tan a trossos que he fet. Tot i així en general l'estil de l'autora té frases d'aquelles que intenten ser boniques i que en algunes ocasions m'han semblat òbvies o massa optimistes per al meu gust. Sí, suposo que aquest llibre amb el seu dramatisme inclòs acaba sent massa optimista en general.

Ja passant a parlar dels personatges puc dir que amb la Fern tinc sentiments contradictoris. És força feble com a personatge, però almenys li fa guanyar punts que sigui gran lectora del gènere romàntic i que escrigui també novel·la d'aquest tipus. En la majoria del llibre és un personatge una mica simple però que no m'ha caigut malament encara que sí que és cert que de vegades cansa una mica quan el narrador et comença a explicar l'idealitzada que la té. Potser el personatge que més m'ha agradat és el Bailey, cert que no és principal però té prou rellevància. El seu sentit de l'humor i la seva vitalitat mereixien més desenvolupament i protagonisme.
L'Ambrose m'ha deixat força indiferent, no he aconseguit connectar del tot amb els seus problemes i m'ha semblat una mica simple. No ho he arribat odiar-lo però no m'ha acabat de caure bé.

Resumint, en principi Making Faces va resultar una lectura amena i tenia grans expectatives, però poc a poc per mi va ser decaient per arribar a ser força avorrit i repetitiu. Potser no hagi estat el millor llibre per començar amb el new-adult, però en un futur és probable que torni a intentar-ho amb un altre llibre.

El millor: la primera meitat, no és gens pesat de llegir
El pitjor: repetitiu, molt moralista i optimista.


Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario