miércoles, 20 de agosto de 2014

Love story, Erich Segal

Un altre llibre al blog! En aquest cas una història curta.
Títol: Love story
Idioma: llegit en castellà
Autor/a: Erich Segal
Altres llibres de l'autor/a: The Class,
Continuació: Oliver's story (La història d'Oliver)
Pàgines: 157
Format original: llibre
Adaptacions: pel·lícula

T'agradarà si: busques una història d'amor dramàtica i curta, vols un ritme dinàmic o necessites una lectura d'una tarda.
Ni ho intentis si: t'agrada que els personatges es desenvolupin, busques alguna cosa llarga o densa, no et ve de gust res romàntic.
Sinopsi
"Què es pot dir d'una noia de vint anys que va morir?
Que era bella. I terriblement intel·ligent. Que adorava Mozart i Bach. I als Beatles. I a mi. "
Així comença aquesta novel·la que va marcar una generació amb la seva senzillesa i el posterior triomf de la pel·lícula. Vols conèixer la història de l'Oliver i la Jenny?

Opinió
En aquest cas és obvi que coneixia el final del llibre. De fet sóc tan bona persona que en la mateixa sinopsi us l'he explicat, però no em culpeu a mi, culpeu a l'autor per anunciar-ho des de la primera línia com acaba tot, si més no ha tingut el detall de no anunciar en el títol. Conyes a part d'aquest llibre només coneixia el famós tema musical de la pel·lícula, el final i que va tenir la seva fama en el seu moment. La veritat és que semblava la història estereotipada d'amor i drama i no he trobat res més. Sent sincera m'ha semblat massa curt perquè m'hagi causat cap tipus d'impressió.

L'estil és molt dinàmic, massa. Està narrat des d'una primera persona i poc arribem a saber dels personatges o de la seva relació en si. És una novel·la que es pot llegir en poques hores i realment no juga al seu favor aquesta rapidesa perquè, almenys per a mi, no m'ha fet sentir ni interès pel que estava passant, que sí, que ho llegeixes perquè no costa res, però realment no t'importa.
De fet tot està explicat amb moltes presses i ara com passen a ser parella és increïblement ràpid.
Una cosa que em va cridar l'atenció és que els protagonistes no paren de dir "OK" (sí, en la meva versió no està traduït encara que estigui en castellà), em va fer preguntar-me si John Green s'inspiraria en aquest okay...

La història és simple a més no poder, però d'això no em queixo. Tampoc esperava un argument espectacular en un llibre de 100 pàgines i menys sabent que tractava d'amor. No està malament, el problema com dic és que sàpigues com va acabar, que tot se't passi volant i que et quedis amb la impressió ¿ja està? ¿Això és tot?
Sento ser tan dura però és que la història en si també m'ha semblat molt estereotipada, americanitzada i amb poca profunditat. El pitjor de tot és que em semblava gairebé estar llegint el guió d'una pel·lícula.

Els personatges no es desenvolupen perquè no tenen temps, i el que encara és pitjor és que el poc que hem conegut tampoc em convenç. Oliver, que en estar narrada des de la seva perspectiva és el que més coneixem, m'ha semblat massa impulsiu i infantil per al meu gust. I la Jenny prometia ser sarcàstica i intel·ligent però realment no la arribem a conèixer, o almenys jo m'he quedat amb poc. Amb els altres secundaris m'ha passat el mateix.

Resumint, sento el negativisme que desprèn aquesta ressenya, però puc dir-vos que sense arribar a ser horrible, no m'ha agradat aquest llibre. O pitjor encara crec que m'ha deixat totalment indiferent. Suposo que necessito més pàgines perquè alguna cosa m'agradi o més impacte si alguna cosa és tan curta.

El millor: es llegeix molt ràpid.
El pitjor: no aporta res, no desenvolupa res, la història és típica, els personatges són molt plans.


Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario