viernes, 29 de agosto de 2014

Jane Eyre, Charlotte Brontë (llibre)

Hola! Nova ressenya al blog. Un clàssic molt conegut per tots en aquesta ocasió.
Títol: Jane Eyre
Autor/a: Charlotte Brontë
Altres llibres de l'autor/a: The professor, Shirley, Villete
Pàgines: 646
Format original: llibre
Adaptacions: https://en.wikipedia.org/wiki/Adaptations_of_Jane_Eyre (i segur que hi ha més)

T'agradarà si: t'agrada la novel·la romàntica, no t'importen els llibres amb un ritme lent i sense massa acció, t'agrada la novel·la situada en el passat o no t'importa.
Ni ho intentis si: busques alguna cosa amb acció arreu, un llibre curt, no t'agraden els llibres situats en èpoques passades...
Sinopsi
El llibre segueix la vida de Jane Eyre, des que amb prou feines era una nena fins que arriba a ser una adulta. La seva vida no serà un camí de roses, ja des de molt petita i òrfena tindrà alguns problemes amb els familiars amb els que viu, però tot i així, la seva vida donarà moltes voltes i tindrà temps per passions, trobades i tota mena d'emocions.

Opinió
Jane Eyre és un clàssic que li tenia moltes ganes des de fa força temps. És cert que no sabia molt bé que em trobaria en ell, però sabia que era un d'aquells clàssics que solen agradar a molta gent i la veritat és que des que vaig llegir Cims Borrascosos tenia encara més ganes de llegir per veure com era la prosa d'una altra d'aquestes germanes. Puc dir que ha estat una lectura agradable i que he gaudit força.

Una cosa que em va sorprendre gratament des del principi va ser que estigués narrat en primera persona. No tinc res en contra de les terceres, però si que és cert que normalment gaudeixo més de les primeres. El cas és que la majoria del llibre és bastant amè, d'acord que no l'hi recomanaria a algú que comença a llegir, però encara té un ritme lent la prosa t'envolta d'una forma en la que no et cansa i segueixes passant pàgines. No us mentiré, tampoc m'ha enganxat o almenys no tota l'estona, però si que hi ha hagut moments en què tenia interès per saber com acabaria tot o com anava a seguir.

La història té les seves parts molt diferenciades, o almenys jo les he vistes molt clarament segons el lloc on vivia Jane. Encara que està clar que la principal i més llarga és la seva estada com a institutriu no per això deixen de ser importants les etapes de formació o la posterior. Potser fins i tot esperava que passessin més pàgines abans que la protagonista fos a casa del senyor Rochester, així que la seva estada a l'escola se'm va fer bastant curta.
Una cosa que em va agradar molt va ser tota l'ambientació que desprenia la casa, que sense ser el principal sabies que alguna cosa estranya era allà dins. Potser em vaig fixar en això perquè la relació amorosa m'ha acabat agradant però al principi no sabia a què atenir-me, suposo que des dels pensaments de la protagonista en un primer moment són confusos respecte al seu amo i gairebé de seguida desemboquen en una gelosia que per això, em van semblar desmesurada. A poc a poc vaig anar entenent més els sentiments de tots dos així que vaig quedar contenta amb això. I després de certa revelació potser massa melodramàtica però inesperada, encara que imaginava el futur de tots dos em mossegava les ungles per saber com arribaria aquest moment.
És després d'aquest succés quan potser passa la part del llibre que més pròpia d'una “culebró” m'ha semblat. Certa trobada per casualitat amb unes persones i certs diners m'han semblat massa oportunistes. De debò, després de conèixer la identitat d'aquestes persones no vaig poder evitar riure una mica, però en fi, ho he perdonat a mitges perquè en general m'ha fet gaudir bastant la lectura. També un punt del final una cosa que té a veure amb certa recuperació parcial gairebé miraculosa em va semblar que no calia, que preferia que no s'hagués recuperat gens, i certa recepció d'una veu. Tanmateix, amb aquests defectes inclosos, la història ha aconseguit interessar-me i entretenir-me bastant.
Un aspecte que em va cridar l'atenció positivament ha estat que els dos personatges principals no siguin bells. D'acord, potser no són horribles, però en diverses descripcions i diàlegs surten referències que ni la Jane ni el senyor Rochester són de gran bellesa. Ho dic perquè de vegades sembla que només s'enamoren els guapos.

Els personatges són un punt que en general m'ha deixat satisfeta. Amb la protagonista tinc sentiments contradictoris ja que com ella mateixa s'arriba a descriure pot ser molt submisa en ocasions i en d'altres molt rebel. I encara que tingui sentit, de vegades els seus canvis d'actitud respecte a algú em semblaven una mica sobtats. Sens dubte prefereixo els moments en què treu el caràcter que porta dins i no es deixa sotmetre ningú, en aquestes circumstàncies són en les que més m'agrada la protagonista.
Rochester al principi no acabava de convèncer, de vegades és massa orgullós i quan fa declaracions d'amor es pot tornar tremendament cursi. Tot i així cap al final amb tot el que ha passat és quan aquest personatge es torna més humà i m'ha acabat convencent.
Un personatge més secundari però que va resultar bastant del meu interès va ser St John, amb les seves creences fèrries, la seva manera de reprimir. M'ha resultat curiós, a estones em feia pena i el comprenia però també és cert que no compartia les seves idees.

Resumint, ha estat una lectura amena i agradable. Tenia unes expectatives molt altes i potser per això m'hagi quedat una mica menys entusiasmada del que m'hagués agradat. Però tot i així val molt la pena i recomano el llibre a tots els amants del romanç i que es vulguin apropar algun clàssic, perquè encara que és llarg no és molt dens.

El millor: entreté, interessa el que succeirà a continuació, els personatges ...
El pitjor: que alguns punts es resolen d'una manera una mica oportuna.


Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario