sábado, 9 de agosto de 2014

Grisaia no Kajitsu, Front Wing (visual novel)

Hola! Ara sí, ja he tornat així que per fi puc tornar amb les ressenyes al blog. Us esperen quatre llibres en els pròxims dies.
I per fi us puc portar la ressenya d'aquesta visual novel tan summament llarga.
Títol: Grisaia no Kajitsu
Significat del títol: El fruit de la Grisaia
Estudi: Front Wing
Altres obres de l'estudi: Hoshiuta, Time Leap
Continuacions: Grisaia no Meikyuu, Grisaia no Rakuen
Format original: visual novel
Adaptacions: manga, anime (aquí podeu veure la meva ressenya de l'anime, una mala adaptació aviso.)
Extensió aproximada: Molt llarg, més de 50 hores.
Idioma: anglès
Contingut sexual: sí
Curiositat: sortirà la traducció oficial a l'anglès d'aquí a relativament poc.
Enllaços d'interès: http://vndb.org/v5154

T'agradarà si: estàs acostumat a rutes comuns llargues, no tens problemes amb llegir milers de converses sense sentit, t'agrada el drama, t'agraden les històries enfocades en els personatges més que en una trama increïble o sorpreses sense parar.
Ni ho intentis si: no tens paciència, comences a llegir-la i no connectes en absolut amb cap personatge, no suportes el drama o no estàs interessat en anar descobrint passats plens de traumes.

Sinopsi
El Kazami Yuuji se li donarà l'oportunitat d'atendre un institut. Però el que en un principi podria semblar un centre educatiu normal se'ns revelarà com un lloc on van estudiants amb "circumstàncies complicades".
En aquest centre, l'acadèmia Mihama, només estudien cinc noies i el protagonista. Tots ells oculten moltes més coses del que podria semblar per les seves converses habituals...

Opinió
Vaig començar aquesta visual novel farà ja un mes amb grans expectatives. Està bastant ben considerada i em venia de gust llegir alguna que tingués l'estructura típica d'una ruta per heroïna, així que em vaig animar encara que sabés que tenia una ruta comuna bastant llarga (gairebé un terç, més o menys, del total). Per sort he quedat molt satisfeta amb el resultat. És cert que té alguns problemes de ritme, estil i fins i tot de credibilitat, però jo l'he gaudit.

Primer de tot he de dir que aquesta visual novel comença amb una ruta comú que sembla no acabar mai amb moments avorrits i altres bastant còmics. Tot i així, també és cert que si bé es pot fer una mica pesada, he llegit de molt pitjors. A més si els personatges et cauen bé és entretingut llegir les seves interaccions i les bestieses que arriben a dir.
Una cosa bastant a favor (encara que us pugui sonar estrany) és la facilitat amb que les noies parlen de temes sexuals. Sé que per a molts no té importància, però estic farta de moltes vegades veure heroïnes de visual novels molt innocents i que es posen vermelles per qualsevol referència sexual.

Grisaia no Kajitsu presenta cinc rutes diferenciades sense cap "final veritable". Les cinc tenen un final bo i un de dolent, però el segon en gairebé tots els casos sol derivar en una conclusió dràstica i tràgica mal desenvolupada. Les opcions del joc són la majoria molt fàcils de seguir ja que per a cada heroïna apareix una elecció per saber si entres en la ruta o segueixes fins a la següent.
L'ordre en què apareixen és el següent: Makina - Amane - Sachi - Michiru - Yumiko. Jo les he llegit en ordre invers i he de recomanar a tothom que almenys llegiu la ruta d'Yumiko, després la de Michiru i potser passar a la Sachi (l'ordre entre la de l'Amane i la Makina podeu triar). Us ho dic perquè val la pena començar amb les rutes més fluixes argumentalment per passar als plats forts. Si no el més probable és que us quedeu amb un mal gust de boca ja que la progressió serà de "oh ha estat molt bé" a "és molt incomplet".
Passant a les rutes us les comentaré una mica cadascuna en l'ordre que jo les vaig llegir:

Yumiko: En general aquesta ruta s'estén massa en algunes parts, però si et cau bé la noia es pot aguantar. Per a mi el seu costat més "dere" (tendre) a vegades em cansava una mica. Tot i això he de dir que el seu passat, explicat des del seu punt de vista, sense ser impressionant va ser el millor de la ruta més per com t'ho explicava que pel que realment era. El seu final dolent és totalment inútil, ja que realment no té tanta diferència amb el bo i és fins i tot més realista que el bo en que cert personatge té el seu intent de redimir-se de forma massa sobtada. També he de dir que el tema de la fugida junts està bastant ben tractat. Una cosa que no entenc és perquè l'opening fa l'efecte que ella és la heroïna més important.


Michiru: aquest personatge i jo hem tingut els nostres moments. Al principi m'entretenia prou amb les seves bestieses i la seva estupidesa, però quan vaig entrar en la seva ruta m'exasperava, el seu fals tsunderisme, per dir-ho així, era molt pesat i la seva alegria estúpida per les cites em cansava. El millor suposo era veure-ho des de la perspectiva sarcàstica del Yuuji. Tanmateix, a mesura que vas aprofundint més a la ruta i l'entens la seva personalitat no em va resultar tan pesada. També cal dir que el "problema" d'aquesta noia és el més irreal de tot Grisaia. Tot i així té la seva part "real" i alguns moments força memorables com cert enterrament. Vull dir que en general té molts alts i baixos però em va acabar agradant més que la de la Yumiko. El final dolent és interessant encara que una mica mal desenvolupat.

Sachi: en general aquesta ruta em va donar la sensació de com una història d'allò més simple pot resultar en un drama fàcil però efectiu. És potser una de les rutes de Grisaia amb menys pretensions però que acaba agradant. En aquesta ruta no hi ha misteri respecte al passat de la Sachi, gairebé des del principi ens expliquen el seu problema i el que ha generat aquest, però a mesura que anem avançant en la ruta i coneixent més aquesta noia és com realment entenem al personatge i arribem a un final que sense ser espectacular, deixa amb un bon sabor de boca. Ja des de certa trucada m'esperava una cosa així, però no deixa de ser emotiu el moment final en el qual es troben amb certa decoració. També cal dir que el final dolent és bastant precipitat encara que una mica impactant.

Amane: potser aquesta sigui la meva ruta i heroïna prederida. Al principi és cert que se'm va fer una mica pesat veure la gran quantitat de trobades sexuals ja que sembla no tenir sentit res del que passa i esperes tota l'estona saber què nassos passa pel cap d'aquest personatge. I és llavors quan arribes al tros de l'"Angelic Howl". Podria dir que tots els fans de la supervivència humana en condicions extremes us agradarà aquesta part. De fet jo he llegit força coses d'aquest tipus on la humanitat es va degenerant lentament però progressivament així que no m'ha impactat massa però si que he de dir que vaig gaudir molt llegint-lo. Més encara per l'aparició de la germana del protagonista amb una personalitat que m'ha encantat. Potser una cosa que he vist innecessària ha estat la cgs final donant a entendre certa cosa que crec que no calia. El final dolent també és massa precipitat per donar-li importància.

Makina: En general aquesta ruta té un ritme descompensat sent molt ràpida en alguns moments i lenta en d'altres. Tanmateix no puc dir que no m'hagi agradat. Tenia els meus dubtes amb el personatge, al principi no em queia bé, després em va començar a agradar així que tinc sentiments contradictoris amb el personatge encara que en general m'agradi. La seva ruta té moments interessants i potser el millor sigui que mostra un Yuuji bastant diferent a les altres i ens dóna entendre alguns dels possibles traumes que té aquest protagonista (i així és com deixen a una amb ganes de llegir les seqüeles). També cal dir que la relació entre els dos no m'ha acabat d'agradar per aquesta ambigüitat entre amor de família i romanç. O per dir-ho més clarament les escenes de sexe d'aquesta ruta són les que pitjor s'entenen en relació al que està passant. També he de dir que potser el seu final dolent és el millor fet per l'impacte que causa (encara que segueix sent curt i mal desenvolupat). El seu final bo segons tinc entès també s'explica més en les seqüeles.

Una cosa que també m'agradaria comentar (encara que sé que m'estic enrotllant molt), és que una de les coses que han fet més agradable aquesta llarga lectura és el protagonista en si: el Kazami Yuuji. No puc dir que sigui dels millors protagonistes de visual novel, però sí que entra dins dels que més m'ha agradat llegir la seva perspectiva. Sobretot m'ha semblat molt humà, és sarcàstic, té un passat que imaginem força turbulent, costums estranys, maneres de relacionar-se amb les dones que no acaben de convèncer ningú, però alhora és molt realista a l'hora de definir-se a si mateix o el món. I en general m'han agradat les seves reflexions que solien donar inici a moltes de les escenes de la visual novel.

També he de dir que en aspectes gràfics m'ha deixat contenta amb cgs que en general són bastant boniques. El sistema de la visual novel és molt complet i no m'ha faltat res per llegir còmodament. La música sense ser una meravella és en general molt agradable. Destaquen sobretot els temes cantats, de gran varietat ja que tenim cinc endings (un per heroïna) i un opening però també les seves versions instrumentals entre d'altres.
Us deixo l'opening:




Resumint, sent objectiva podria dir que és una visual novel excessivament llarga i que l'argument no és molt profund o de gran originalitat. Però tot i així per a mi ha estat una lectura molt entretinguda amb uns personatges que cauen bé i amb drames que, almenys, són interessants. Per això recomano donar una oportunitat a la visual novel si us convenç l'ambient de la ruta comuna, aquestes converses interminables amb unes personalitats tan característiques, endavant. Si no deixeu-la estar. Jo he quedat molt contenta amb aquesta lectura.

El millor: els personatges i les seves interaccions, en general l'humor, els drames de cada heroïna ...
El pitjor: en alguns moments es pot fer pesada i llarga, no poder llegir les seqüeles (no estan traduïdes)


Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario