domingo, 13 de julio de 2014

Una conxorxa d'enzes, John Kennedy Toole

Nou llibre al blog!

Títol: Una conxorxa d'enzes
Títol original: A Confederacy of dunces
Autor/a: John Kennedy Toole
Altres llibres de l'autor/a: La bíblia de Neó
Pàgines: 368
Format original: llibre

T'agradarà si: vols un personatge protagonista diferent, t'agraden novel·les amb diàlegs enginyosos, tens ganes de riure sense pensar realment el que estàs llegint.
Ni ho intentis si: no vols llegir sobre un personatge mandrós, gras i més aviat sense cap qualitat moral.
Sinopsi
Aquesta és la història de l'Ignatius Reilly, un home considerat boig per tots i amb costums més aviat menyspreables. Però no només és la seva, sinó la de la seva mare i un munt de personatges cadascú pitjor o més miserable que l'anterior.

Opinió
La veritat és que poc sabia d'aquest llibre a excepció de que és considerat un clàssic modern, el suïcidi de l'autor i una opinió d'algú que deia que no podia suportar al protagonista. Sabent això, no tenia ni idea que em podria trobar en aquest llibre i el cert és que he quedat gratament sorpresa pel seu contingut.

La història en si potser no sigui el més important. Però sí que és cert que argumentalment hi ha certes coincidències curioses que es van entrellaçant per ajuntar personatges i trames secundàries. Tot i així he de dir que si el que espereu és una gran història amb girs inesperats, amb gran acció o amb misteri, aquest no és el vostre llibre. Si us agraden els moments quotidians des d'una perspectiva còmica aquest és el vostre llibre. Encara que està clar que el sentit de l'humor del llibre i sobretot de les veritables estupideses que arriba a deixar anar l'Ignatius no són del gust de tothom així que dependrà de si us agraden els personatges i la seva manera de ser més que la història en si.
El final és molt obert, però en aquest cas crec que realment no m'ha importat ja que l'important per a mi en aquest llibre era les coses que els hi anaven passant en el moment. No esperes un final inesperat ni res per l'estil ja que llegeixes per el que t'estan dient més que pel que està passant.

Us seré sincera dient que en alguns moments és una mica dens, però també he de dir que la majoria del llibre m'ha semblat bastant amè. Em reia sola amb aquest llibre, no us diré que tot sigui còmic, però la gran majoria per a mi ho ha estat. Encara que també he d'advertir que si no connecteu amb aquest humor, una mica estrany en ocasions, el més probable és que llegiu el llibre amb odi i cansament.

El llibre té una ambientació bastant curiosa. Dóna un passeig per Nova Orleans i moltes de les seves parts més "baixes", per dir-ho així. La veritat és que juntament amb els personatges formen un paisatge de desgraciats i gent bastant peculiar.

Els personatges són per a mi el millor d'aquest llibre. Sobretot destaca el protagonista, l'Ignatius Reilly. Des de la seva aparença, gras i vestit de forma estrafolària (i més quan es disfressa), fins a la seva personalitat, (mandrós, paranoic...) i el millor de tot les seves creences estúpides i els seus discursos. He de dir que en part m'ha recordat força a l'Okabe Rintarou de Steins;Gate (suposo que el segon es va inspirar en l'Ignatius, sobretot perquè els dos tenen una obsessió amb una beguda Dr Nut i Dr Pepper respectivament). La veritat és que suposo que si conegués personalment a algú com l'Ignatius l'odiaria i no el suportaria. Però llegint sobre ell em feia riure i em queia bé.
Però no només ell, la veritat és que tots els personatges d'aquest llibre tenen el seu paper i tenen almenys alguna cosa que els fa molt característics. Particularment, el Mancuso, el policia em feia molta gràcia sent tan desgraciat com era. Però també les converses entre la mare de l'Ignatius i la seva amiga, o les escenes del bar amb les respostes per a tot d'el Jones i la seva manera tan particular de parlar.

Resumint, és un llibre que m'ha sorprès gratament pels seus personatges tan característics i el seu humor tan particular. La veritat és que recomanaria a tothom que el llegís, però sé que hi ha molta gent que no li agradarà i que odiarà al protagonista i la seva vàlvula a mort. Tot i així, podeu donar-li una oportunitat per experimentar per vosaltres mateixos.

El millor: els personatges, l'humor...
El pitjor: res en concret.


Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario