viernes, 4 de julio de 2014

Ishuukan Friends (anime)

I un altre anime més per al blog.
Títol: Isshuukan Friends
Significat del títol: Amics d'una setmana
Extensió: 12
Format original: manga
Adaptacions: anime
Estudi del anime: Brain's Base
Autor original: Matcha Hazuki
Altres obres de l'autor/a: Kimi to Kami Hikoki to

T'agradarà si: no t'importa que una sèrie comenci lenta, amb drama, t'agraden les sèries d'amistat, innocents...
Ni ho intentis si: vols alguna cosa plena d'acció, misteri, no t'agrada el romanç tímid (que els costa quedar-se junts...), amb protagonistes més que innocents...

Sinopsi
El Hase està interessat en la seva companya de classe la Kaori Fuyimiya, li agradaria ser el seu amic, però sembla que no vol apropar-se a ningú. Quan li pregunta si vol ser la seva amiga ella fugirà donant les gràcies. No trigarà a descobrir que la seva companya de classe pateix una amnèsia que li fa oblidar les memòries sobre els seus amics i tot el que ha fet amb ells quan passa una setmana.

Opinió
Amb aquest anime em va passar una cosa semblant que amb Bokura wa Minna kawaisou. Revisant les estrenes de la temporada de primavera, vaig descobrir aquest anime i veient que tractava sobre memories que només duren una setmana (encara que en aquest cas només és la memòria referent als amics) em va fer recordar Chihiro de ef the fairy tale of the two i una pel·lícula bastant coneguda que es diu 50 primeres cites. És clar que no em va semblar una temàtica original, però si la trobo interessant així que m'agrada veure diferents enfocaments d'això. A més, és una temàtica que promet drama fàcil així que no semblava una mala idea. Tot i això, abans de veure vaig llegir tot el manga que havia publicat i el vaig trobar una mica innocent i embafador, així que si no us van les coses així millor oblideu aquest anime.

La història es beneficia de la premissa suposadament original i evoluciona relativament poc. Cal dir que l'anime tampoc ha adaptat el manga sencer ja que aquest encara està obert així que és normal que no dongui ni la sensació de final ni de que passen massa coses. I tot i així van succeint petits moments de tensió dramàtica en voltats d'una gran quantitat de slice of life que no s'arriba fer pesat si t'agrada el gènere. Si que és cert que de vegades se m'ha fet una mica massa optimista. És d'aquest tipus d'històries en què encara hi ha drama sempre es magnifiquen les conductes bones, se li dóna molta importància a l'amistat... Per això dic que depenent del gust de cadascú entenc que hi hagi molta gent que tanta felicitat i els comportaments dels protagonistes tan innocents els atabalin una mica (jo, en part, m'incloc).
També cal destacar que encara que sembli que això serà un shojo o un romanç, els que busquin una història d'amor clara, concisa, i que arribi algun lloc seran decebuts. A l'espectador li queda bastant clar per on van els trets però no li donen ni una mostra d'això. Una altra vegada cal pensar que en el manga hi ha més desenvolupament. Particularment jo estic més interessada en saber sobre una parella secundària que sobre els protagonistes en si (cosa que sempre em passa).

És una sèrie entretinguda que sense arribar a enganxar manté l'interès en l'espectador. Això sí, he de dir que és curiós com alguns dels successos del anime no acaben de seguir del tot fidelment al manga. En general és una adaptació que segueix bastant l'original (o el que jo he llegit de moment), però alguns successos s'alteren parcialment.

L'estètica del dibuix d'aquest anime sembla acompanyar la imatge de cursi i "mono" que té en general. No és que em disgusti, però tampoc puc dir que sigui el tipus de dibuix que més m'agrada. La música no destaca massa així que crec que us deixaré opening i ending per ser enganchosos.



Els personatges són un punt en el que tinc sentiments contradictoris. D'una banda poden acabar amb la teva paciència, i per l'altra pots arribar a tenir moments en què els trobis graciosos per la seva innocència. Suposo que en el meu cas la meva opinió era afectada exclusivament pel meu estat d'ànim. La Fujimiya potser sigui la més ridícula en aquest aspecte, idealitzada per la seva condició tràgica. El Hase té aquest aspecte d'inútil a aconseguir avançar en les seves relacions que és graciós i el fa tolerable. Potser el meu personatge preferit és el Kyriu per fer-me riure quan ignorava el Hase o quan li fa cas però sense donar-li massa importància als "grans" problemes del noi. El seu costat "dere" (més tendre) que apareix una vegada és una cosa que m'agradaria veure més. També de la Saki m'agradaria conèixer més.

Resumint, és una sèrie potser una mica ensucrada per a alguns però que s'aguanta bé amb un drama que no arriba a ser exagerat i amb uns personatges que poden ser massa innocents, però que almenys entretenen.

El millor: entretinguda, que de tant en tant és còmica i tot.
El pitjor: massa cursi i innocent en alguns aspectes.


Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario