domingo, 15 de junio de 2014

To the moon, Freebirdgames (videojoc)

Hola! En aquesta ocasió us porto un videojoc molt curt que sobretot descata per la seva història, per això us ho porto al bloc.

Títol: To the moon
Significat del títol: Cap a la Lluna
Estudi: Freebird Games
Altres obres de l'estudi: The mirror lied, Quintessence
Continuacions: Se suposa que poden sortir més episodis de casos com aquest.
Format original: videojoc
Idioma: anglès
Enllaços d'interès: http://freebirdgames.com/

T'agradarà si: en els videojocs busques una bona història i t'agrada que estigui acompanyada d'una música agradable, no et fa res que no tingui gran jugabilitat ni possibilitat de joc en si.

Ni ho intentis si: odies el drama, vols videojocs que siguin actius per al jugador, moltes accions, trencaclosques...
Sinopsi
En el món de To the moon la gent a punt de morir pot contractar especialistes perquè els modifiquin les seves memòries complint en elles els seus desitjos. En aquest cas el Johnny és el pacient que hauran d'acontentar els doctors Eva i Neil, i com no podia ser d'una altra manera el seu desig és anar a la lluna.

Opinió
Vaig descobrir aquest joc gairebé de casualitat ja farà uns anys. Vaig veure una opinió que el posava com emotiu i amb una bona història i em vaig llançar de cap a investigar però ho vaig deixar estar i només de tant en tant em recordava que hi havia un joc que es deia To the moon, i recordava vagament que anava. Però hi ha vegades que no saps ni com et vas retrobant amb els mateixos títols una i altra vegada fins que arriba un moment en què decideixes que ja toca després de tant de temps, esbrinar per tu mateix si tenia sentit que aquesta història no parés d'aparèixer una vegada i una altra com el drama recomanat per tot el món. I sí, després de llegir sencer el joc he de dir que entenc totes aquestes crítiques positives exaltades.

La premissa de la història, en certa part, m'ha recordat a la de la visual novel True Remembrance. No sé semblen tant, però això dels especialistes que canvien memòries uns les eliminen i els d'aquest cas les modifiquen, ha fet que establís aquesta relació entre ells. Però he de dir que crec que el cas de To the moon tira més cap a un dramatisme fàcil però eficaç. És el tipus d'història que recomanaria a tots els amants de les històries emotives, amb drama però que deixen satisfet, amb un missatge directe i simple però belles.
Argumentalment m'ha semblat correcta sense arribar a sorprendre. I sobretot es podria destacar el final com una de les parts més positives de la història, no és que no t'ho esperis però és el que deixa amb aquesta sensació que has llegit alguna cosa que val la pena.

El ritme de la història potser és una mica lent al principi perquè us enganxi. Però tot i així us recomanaria que la llegiu en el mínim temps possible, si podeu en una tarda de seguida és el millor que podeu fer. Jo no ho he fet i sento que si ho hagués fet així l'hauria gaudit molt més.
Potser tingui alguna cosa a veure en el ritme lent de la història la part dels "minijocs" del primer capítol. És a dir, que t'hagis de passejar per l'escenari buscant activadors de mementos i preparar el memento no treu massa temps però tot col·labora a fer-ho pesat ja que cau en la repetició. Sí, el pitjor de To the moon són aquests minijocs tan ridículs i la poca jugabilitat que té, així que us ho repeteixo de nou, aquest joc només el gaudiràs si busques una bona història.
Un punt molt a favor de l'ambient que crea la història són els petits objectes que van repetint la seva aparició com el peluix de l'animal aquest rar de nom impronunciable (a una li han donat ganes de tenir-ne un), però també els conillets de paper (si, aquests si que he fet alguns intents patètics amb el meu gran art per la papiroflèxia) o les olives, estimades i odiades. Aquestes petites coses li donen un toc especial al joc .
Però també he trobat molt positiu els diàlegs enginyosos entre els dos doctors, encara que algun no l'hagi acabat d'entendre. O altres coses com la paròdia de Crepuscle que pots veure en una biblioteca i altres detallets bastant graciosos que compensen a tot el drama que arriba a tenir el joc.

Però To the moon per a mi no seria el mateix sense la seva gran banda sonora, que encara que en alguns casos sigui una mica simple (vegeu For River o To the moon amb les seves dues notes característiques), però que són d'aquelles melodies que se't queden en el teu cervell durant uns dies sense voler sortir recordant tots els bons moments que ha tingut la història. Us deixo precisament la de les dues notes i l'ending Everything's alright cantat, encara que tot sigui dit, jo no em canso d'escoltar la banda sonora sencera.
To the moon - For River
Everything is alright

Potser per als amants dels bons gràfics tampoc sigui una bona opció ja que estan fets tipus antic. Jo no és una cosa que em molesti massa i crec que dins de tot són acceptables.

Dels personatges destaquen sobretot, per a mi, els dos doctors donant sempre la seva opinió de tot el que passa. I dels quals m'agradaria llegir més, i concretament del Neil i aquesta addicció que no queda clar si és real o no. A més com sempre m'agrada buscar parelles d'on no les hi ha així que uns altres que entren en la meva llarga llista de "Parelles que s'han format només al teu cap". Però no només ells, perquè al cap ia la fi no és la seva història sinó la del Johnny, tota la seva vida i el que és més la de la River. Anem coneixent els dos personatges i poc a poc ens anem endinsant a tota la seva vida, relació i és impossible que no els hi tinguis afecte, sobretot tenint en compte que ja sabem com acabarà tot. Particularment m'hagués agradat saber més de la River, encara que l'extensió de la videojoc és suficient per explicar una història completa.

Resumint és una bona història en format de videojoc, si no tens prejudicis amb el format en què gaudir d'un bon drama, tens aquí una molt bona opció acompanyada d'una música per potenciar encara més l'emotivitat.

El millor: els personatges, l'emotivitat, la música.
El pitjor: poc manera de joc, gairebé innecessari.


Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario