lunes, 23 de junio de 2014

Higanbana no saku Yoru ni Dai Ni Ya, 07th expansion

Hola! Nova visual novel al bloc.

Títol: Higanbana no saku Yoru ni Dai Ni Ya
Significat del títol: Les imperdonables higanbana (un tipus de planta aquí crec que es diu lliri d'aranya vermella) floreixen en la mort de la nit - Segona Nit
Estudi: 07th expansió
Altres obres de l'estudi: Higurashi no naku koro ni/Kai Umineko no naku koro ni/Chiru Rose Guns Days
Precedit de: Higanbana no saku Yoru ni Dai Ichi Ya
Format original: sound novel
Extensió aproximada: 2 - 10 hores (són 7 historietes curtes)
Idioma: anglès
Contingut sexual: no,
Enllaços d'interès: http://vndb.org/v8832

T'agradarà si: ja et va agradar la primera part, no t'importa llegir històries curtes que es relacionen pel lloc on passen i que comparteixen personatges.
Ni ho intentis si: el terror no és el teu gènere, no tens cap interès en el bullying (que és gairebé el tema principal de la sound novel), no t'agrada les metàfores.
Sinopsi
A l'escola es tornen a reunir els yokais alimentant d'alumnes. Coneixerem en aquesta segona part nous esperits i històries i ens retrobarem amb personatges de l'anterior part al llarg de set històries.

Opinió
Crec que va ser l'any passat quan vaig llegir la primera part d'aquestes històries, no recordo bé, però sí que sé que sense arribar a ser impactants van ser entretingudes i algunes van destacar força per estar ben plantejades. Per aquest motiu sabia que quan traguessin la traducció a l'anglès llegiria la segona part quant tingués temps. Potser hagi trigat una mica però havia de trobar el seu moment i per fi, després dels exàmens i d'una lectura més llarga i intensa com va ser Steins;Gate vaig decidir que era perfecta com intermedi fins a la següent i un cop més sense arribar a ser increïble ha tingut bones històries.

Com en l'anterior novel·la, inclou set històries que tracten sobre els yokais d'una escola a concreta, algunes se centraran més en el paper dels humans i altres en el dels mateixos yokais (o esperits malignes per dir-ho així). Intentaré comentar-les una mica per sobre totes.
1- The lunar festival: molt introductòria no aporta res nou a banda de ser un retrobament amb els yokais de l'escola, no diu res i no destaca.
2-Reaper of the Thirteenth step: potser sigui aquesta la millor història en aquesta ocasió, amb una idea molt original com a premissa arriba a ser simple però molt efectiva. Una història sobre com trobar el sentit a la vida, o deixar-lo de buscar i gaudir-la.
3-Welcome to the mirror world: típica utilització del món on tot és contrari a l'habitual. No té res d'impactant o de revelador, però tot i així, com la primera et permet conèixer una mica més els personatges i entreté.
4-The boy's portrait: potser la història que podríem considerar més "purament" de terror, manté l'interès del lector i té un personatge bastant carismàtic per la seva crueltat.
5-My best friend: història curta que particularment m'ha agradat bastant. Al meu parer és un bon drama curt i que posa bastant en la situació. Potser això de robar les "salutacions" m'ha semblat una mica forçat perquè crec que hi ha altres maneres de començar converses, però la idea la transmet bé.
6-A Thistle of Vengeance: i aquí el tema que jo considerava principal en Higanbana encara que en les altres no aquest present en aquesta ocasió així que no sabria dir-vos: el bullying. Adoro la forma en què tracta el tema Ryukishi07 en aquestes històries, ja en la primera amb Utopia ens trobàvem amb la dificultat d'eliminar l'assetjament escolar, en aquesta encara serà més difícil. Potser la solució m'hagi semblat una mica còmica i forçada però el seu desenvolupament m'ha agradat.
7-Before the spider Liles bloomed: en un primer moment no sembla anar enlloc, però així com a epíleg no està malament conèixer una mica més de la Higanbana. Potser aquesta conclusió que els yokais són l'ombra de la humanitat és amb el que em quedo.
Perquè si alguna cosa m'ha agradat d'aquestes històries en general és que pots reflexionar sobre la identitat de les llegendes (com ja vèiem en When they cry), i encara més sobre qui són aquests yokais. La meva conclusió una mica anada de l'olla és que podrien ser professors, són com els professors idíl·lics que hauria de tenir una escola en part, d'acord, són cruels, però molts em feien pensar en educadors, cadascú a la seva manera. També en aquest món selvàtic que és l'escola són l'únic ordre, per això potser m'hagi fet pensar en això. Encara que està clar que els professors que apareixen a la història són del pitjor, per això aquests esperits m'han fet pensar en "professors bons", però no feu cas de tota aquesta paranoia, que no té sentit.

Potser el pitjor punt de tota la història és que em resulti insuficient, curta i sobretot que em faci pensar que es podria treure més de tot això o que no em faria res seguir llegint historietes d'aquest tipus. Tot i així suposo que també tenen a veure els meus sentiments contradictoris amb els personatges, són molt característics com ja ens té acostumats l'autor, però estan poc desenvolupats per la brevetat de l'assumpte.

En apartats gràfics potser per a alguns no siguin bons, però repetiré mil vegades que no és una cosa que m'importi massa. La música en canvi, per la brevetat de les històries és molt variada, la majoria et posen en la situació i alguns fins i tot destaquen. Us deixo l'ending.
Ending


Resumint, no és que siguin unes grans històries, però algunes sorprenen, tenen enfocaments interessants i entretenen. Valen la pena llegir si t'interessa la part més fosca de l'institut, des d'un punt sobrenatural que gairebé és humà.

El millor: enfocaments originals, pots reflexionar sobre tot el que t'és mostrat.
El pitjor: algunes històries poc contundents, massa curt.


Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario