lunes, 2 de junio de 2014

El perfum - Història d'un assassí, Patrick Süskind

Hola! Nova ressenya al blog.

Títol: El perfum - Història d'un assassí.
Títol original: Das Parfum - Die Geschichte Eines Mörders
Autor/a: Patrick Süskind
Altres llibres de l'autor/a: El colom, La història del senyor Sommer
Pàgines: 239
Format original: llibre
Adaptacions: pel·lícula

T'agradarà si: t'interessa llegir sobre assassins despietats, tens una obsessió amb les olors, busques protagonistes estranys.
Ni ho intentis si: no et va agradar la pel·lícula (si l'has vist), no t'agraden els personatges poc humans, busques un llibre lleuger.

Sinopsi
El Jean Baptiste Grenouille és un ésser deforme que des del seu naixement serà repudiat pel seu aspecte i sobretot perquè no desprèn olor. A mesura que creixi desenvoluparà gran passió pels perfums i la identificació d'olors.

Opinió
Fa temps vaig veure la pel·lícula que va inspirar aquest llibre i em va causar un efecte estrany, suposo que el mateix m'ha passat amb el llibre en certa mesura. Per una banda podria dir que té una història interessant, però per l'altra no he pogut connectar gens amb el llibre.

El més important del llibre la majoria de gent el coneix ja sigui mirant les sinopsis de la contraportada o el mateix títol que remarca que és un assassí. I aquest punt, tot i que no tarda molt començar, sí que és cert que quan es desenvolupa del tot és gairebé cap al final de la novel·la. Potser aquest sigui un problema, que sabent que això està per venir i no arriba t'estàs a l'expectativa durant tot el llibre.
A part d'això també és cert que no té massa acció així que transcorre tot bastant pausadament. Pel que fa a la pel·lícula he de dir que una part força interessant del llibre, no hi apareix, cosa que desfigura el personatge en el film. Suposo que també pel fet de saber tot el que havia de passar no m'ha despertat interès el destí del protagonista.
Potser destaqui positivament el final. Crec que l'última escena i l'anterior a aquesta estan molt aconseguides, són impactants i li donen més sentit tant a l'obra com a personatge.

L'estil és dens i de vegades una mica pesat però tot i així és un llibre curt així que tampoc moriràs en la seva lectura. Tanmanteix no puc dir que de tant en tant tingui bons moments i que les descripcions d'olors m'hagin cridat molt l'atenció (exemple: olor de seda barrejat amb el de galeta amb llet...).
I precisament fixant-me més en aquests olors he de dir que creen tot un ambient gairebé màgic en tota la novel·la i que se m'ha fet bastant estrany en general. Suposo que el fet que l'olfacte sigui un dels sentits que menys utilitzo perquè constantment tinc el nas tapat tingui alguna cosa a veure. Realment m'ha portat a preguntar-me si algú en aquest món li dóna tanta importància a les olors. Encara que està clar que es poden trobar interpretacions més metafòriques sobre el que podrien arribar a significar aquestes essències que per al personatge són com l'ànima mateixa.
De fet és un llibre que sembla aspirar a la bellesa mateixa com fa el protagonista. No sé si estic delirant però em sembla que l'autor deu ser dels que entén l'art com la Bellesa en si mateixa. I suposo que en el meu cas sóc més d'històries que de bellesa més val que ignoreu això, potser són efectes de la son).

Només destaca un personatge en aquest llibre i és el protagonista Grenouille amb la seva obsessió per les olors. És clar que no he pogut sentir empatia per aquest personatge. Pot ser perquè tinc una part en mi força romàntica, adoro trobar la part bona de tots els monstres per dir-ho així, però en aquest cas m'ha semblat dels personatges més pertorbats que he llegit, i alhora no m'ha impactat. Com ho diria, crec que precisament et descriuen que els altres sentien aprensió cap a ell però que alhora era insignificant, suposo que jo també m'he sentit així. Ni tan sols l'he pogut odiar o admirar perquè aquesta Bellesa que buscava no significava res per a mi.

Resumint, suposo que aquesta obra i jo no hem estat molt compatibles, però tot i així ha estat una experiència estranya a estones i amb tants olors com no havia llegit en la meva vida, cosa que sens dubte ha valgut la pena. No puc recomanar el llibre o dir-vos que no el llegiu perquè estic convençuda que aquest tipus de lectura agrada a molta gent encara que no hagi estat el meu cas.

El millor: múltiples olors (et fa pensar sobre la importància d'aquests), final.
El pitjor: la distància que he sentit amb tot el que ha passat, per a alguns pot ser una mica pesada.


Fins aquí el meu avorriment.

4 comentarios:

  1. Es uno de los libros favoritos de Nimue, pero como a mi no me gustó mucho la pelicula siempre he tenido reparo en leerme el libro (aunque se que siempre son mejores que sus adaptaciones).

    Buena reseña.

    Un saludo,

    Ilwën

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Sí, eso ha comentado una pena que a mi no me haya gustado demasiado.
      Saludos y gracias por tu comentario^^

      Eliminar
  2. Bones RiKanna! Fa dies que no se't veu per aquí, suposo que estaràs molt ocupada amb els exàmens i no aturaràs de feina!

    Et desitjo molts d'ànims!!

    Una abraçada! ;D

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Tens raó, estava mig desapareguda en combat per la selectivitat, però ara espero tenir molt més temps lliure per fer de tot.
      Merci^^

      Eliminar