miércoles, 14 de mayo de 2014

Lestat el vampiro, Anne Rice

Hola! Nova ressenya al blog. Perdoneu aquest període de poca activitat, però es que estava d'examens.
De fet, dintre de "relativament" poc tornaré a desaparèixer, però tindreu unes quantes entrades per cansar-vos de mi.

Títol: Lestat el vampiro
Títol original: The vampire Lestat
Autor/a: Anne Rice
Altres llibres de l'autor/a: Les vides de les bruixes de Mayfair (saga), trilogia La bella durmiente
Pàgines: 708
Precedit de: Entrevista amb el vampir
Continuacions: 3. La reina dels condemnats 4. El lladre de cossos 5. Memnoch el diable 6. Armand el vampir 7. Merrick 8. Sang i or 9.El santuari 10 . Càntic de Sang
Format original: llibre

T'agradarà si: et va agradar l'anterior , t'agraden les històries suggerents i res explícites (en el sentit ampli de la frase si és que té sentit), t'agraden els vampirs, o l'estil de l'autora si la coneixes

Ni ho intentis si: en alguns punts ja no et va convèncer el primer, de vegades els personatges et van semblar distants (si vas llegir el primer).

Sinopsi
El Lestat ha despertat i s'ha adonat dels grans canvis i oportunitats que presenta aquesta nova època. Llegirà un llibre anomenat Entrevista amb el vampir i decidirà escriure'n un de propi, revelant tots els secrets que coneix dels vampirs i desmentint alguns dels fets o percepcions narrades en l'altre llibre.

Opinió
Després d'haver llegit el primer llibre d'aquesta saga que em va agradar molt i el vaig considerar una de les meves millors lectures l'any passat no vaig dubtar a comprar-me el segon, esperant que seguís igual o millorés. Lamentablement no sé si per les circumstàncies en què l'he llegit, manca de connexió amb els personatges, per ser més llarg que l'anterior o que m'ha passat que sense arribar-me a semblar dolentíssim, m'ha fet decidir que almenys per una llarga temporada no llegiré més sobre aquests vampirs. I el pitjor de tot suposo que és la sensació de confusió i contrarietat que m'ha deixat el llibre.

La història en si no és dolenta, podríem dir que sense arribar a ser impressionant té moments, alguns que realment t'interessen i altres que són menys amens. Però en general, sense tenir molta acció, la vida del Lestat és atraient i que es vagin barrejant altres històries com la de l'Armand i la del Marius està bé, fa més gran tot el món que ha creat l'autora.
I tot i així no em convenç, perquè encara que potser exageri si que és cert que el pròleg i l'epíleg semblen prometre molt i el nus, que és realment el gruix del llibre, hi ha moments que no saps bé cap a on es dirigeix o si realment és interessant el que llegeixes o no.
És per això precisament que vaig acabar de llegir el llibre i em vaig quedar indignadíssima per un motiu molt estúpid. Les últimes pàgines prometien una barbaritat i em feien voler continuar quan tot el que havia llegit fins aquell moment m'havia gairebé convençut que no tocaria ni un llibre més de la saga.

Una cosa que trobo molt positiva és l'ambientació del món que crea Rice, una societat de vampirs que s'estableixen de maneres molt diferents i totes les creences que han adoptat.
Sobretot un detall que m'agrada és l'existència del llibre anterior dins d'aquest i la negació del que passa en ell parcialment, més aviat, el canvi de punt de vista.

L'estil és el major conflicte que em planteja l'obra. D'una banda té frases memorables, reflexions que m'agraden i no es fa pesat en la seva major part. Per l'altra un ús excessiu de veus estentòries (perquè els vampirs no poden parlar d'una altra manera) que potser no sigui tan estrany, però a mi m'ha xocat veure moltes vegades aquesta paraula, tot i que potser sigui cosa de la traducció. Però el més important negativament, parlant de l'estil, és aquesta falta de connexió contínua amb el que està passant durant la majoria de la història que m'ha fet no sentir tant interès com hauria pogut tenir pels personatges.

I sobretot, els personatges és el punt amb el qual més llunyana m'he sentit. Els trossos de personalitat del protagonista que mostraven de tant en tant m'agradaven però la majoria de vegades la seva manera d'obrar, les seves relacions amb els altres se'm feien estranyes, i no sé si això és intencionat pel fet que són vampirs i no es comporten igual que un humans. Però les relacions tan poc definides, tant entreveure i deixar a la imaginació de l'espectador, tanta emoció continguda que en un primer llibre m'havia agradat, en aquest a estones m'ha cansat i potser tingui alguna cosa a veure amb que aquest duri el doble.
Tot i això, és curiós, perquè el protagonista del llibre m'agrada molt més que l'anterior i crec que tenia molt més potencial.

Resumint, probablement hagi redactat una ressenya molt confusa, però és precisament com m'he sentit amb aquest llibre. A estones agradant-me i durant altres deixant-me indiferent. És una pena perquè realment no sé si ha estat pel moment, o per això de que m'he sentit molt llunyana amb tot. No ho sé, però de moment la saga no la continuaré.

El millor: el món que crea, no es fa del tot pesat encara que potser sigui massa llarg.
El pitjor: aquesta distància que he sentit amb tot el que passava.


Fins aquí el meu avorriment.

2 comentarios:

  1. Bones!
    jeje merci pel teu comentari a la meva entrada ;)
    Si no has llegit els 3 de Millennium, ja estàs trigant ;)
    Per altra banda, sempre pots provar amb aquest primer de la saga de Fjällback per introduir-te amb l'autora i si no t'agrada, "Porta!" jejeje

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Vaig llegir-me fa força temps els de Millenium, i van estar bé però no em van acabar de fer el pes,
      Gràcies igualment per la recomenació i pel comentari! :)

      Eliminar