lunes, 19 de mayo de 2014

Higurashi no naku koro ni Kai, Matsuribayashi-hen: 07th expansion

 Hola de nou! Ja us porto al blog el vuitè i últim arc d'aquesta saga.
Títol: Higurashi no naku koro ni Kai, Matsuribayashi-hen
Significat del títol: Quan les cigales ploren, arc del Festival Acompanyat
Estudi: 07th expansió
Altres obres de l'estudi: Umineko no naku koro ni i Chiru, Rose Guns Days, Higanbana no saku Yoru ni.
Continuacions: Fandisk (història alternativa no necessària per a la comprensió)
Precedit de: Higurashi no naku koro ni (1-4), Kai (5-7)
Format original: sound novel
Adaptacions: anime, manga
Idioma: anglès
Contingut sexual: no

T'agradarà si: et van agradar els arcs anteriors, vols saber el misteri que conté tota aquesta història, el motiu que té la persona culpable, la seva manera de ser, i com aconseguir un miracle per vèncer el destí.

Ni ho intentis si: ja no et van agradar els anteriors, les històries de terror no són del teu gust, acabes de veure l'anime i no tens ganes de tornar a llegir sobre el mateix.

Sinopsi
(Pot contenir spoilers d'arcs anteriors)
En aquest arc per fi podrem conèixer plenament la història del culpable de la tragèdia, perquè ho va fer, com ha arribat al punt on està... A més, coneixerem totes les respostes als petits misteris que encara no s'havien revelat.
I per fi potser aconseguim, si tots creiem, un miracle per aconseguir un món on a Hinamizawa no pateixi una tragèdia.

Opinió
I ja per fi he arribat a aquest arc, l'últim de tota la saga de Higurashi. La veritat és que ja tenia moltes ganes d'acabar amb aquesta història, més que res per posar-me amb la vn que ja tenia a la meva disposició, però la veritat és que després de llegir el final m'ha deixat amb ganes d'alguna cosa més sobre aquests personatges, encara que no ho pugui fer i consideri que les coses hagin d'acabar és cert que els protagonistes d'aquesta saga són molt carismàtics.

Alguna cosa curiós i nou en aquest arc comparat amb els anteriors, és el tros de connectar peces, que he de confessar que al principi no acabava de comprendre com funcionava. No té misteri, només cal anar llegint més o menys en ordre i complint els requisits que posa en cadascuna, es comença per les que posen que són requerides al principi. Però innocent de mi, jo entenia connectar per una altra cosa i em va costar compredre-ho, a més que de vegades en alguns moments costa de trobar que peça està disponible. Tot i això és un bon sistema i et dóna molta informació per entendre tota la maledicció de l'Oyashiro-sama. La veritat és que no sé com explicaven tot això en l'anime, però a mi em sona que no ho acaben d'explicar tan bé (mala memòria).
També cal destacar que abans d'aquesta part tenim una part anterior tractant la infància del personatge culpable. Crec que és una part interessant per comprendre el motiu de tot.
I finalment el joc té la part després de connectar peces on es lluita per aconseguir el final que els personatges han desitjat des de sempre.

En general puc dir que la història es gaudeix moltíssim, i que la resolució dels misteris del passat és satisfactòria, tot i així això no evita que pensi que al final a tot aquest cúmul de desgràcies sigui al meu entendre una cosa irreal i que hi hagi escenes que aspiren a ser èpiques i no són més que una exageració ridícula que fins i tot m'ha fet riure pensant com n'era d'estúpid el que estava llegint. Sobretot em refereixo a certes escenes d'acció en què semblava estar veient una escena cutre d'una pel·lícula d'acció molt dolenta. De debò, calia aquesta descripció de la baralla de l'Akasaka dient-nos que la seva força mental pot intimidar fins el millor lluitador, i com n'és de poderós aquest personatge? Prefereixo cent vegades la ridícula escena de l'Irie, amb el seu discurs sobre el bé a la humanitat que fan les serventes.
Hi ha altres escenes que també s'abusa una mica del "amb l'objectiu del final feliç tot val", sobretot parlo de cap al final certa bala desviada que a mi em sona que en l'anime tenia un resultat diferent. Relacionat clar amb la teoria de si tots creiem en el miracle es farà realitat.
Però en fi, també és cert que l'autor admet que el seu món creat en Higurashi és una cosa irreal i idealista en el sentit de que parlar amb la gent ajuda sempre, és la condició per fer que les coses funcionin bé.
Tot i això, encara que sigui una obra amb una moralitat massa previsible i habitual cal tenir en compte el treball de creació de tot el món que ha fet l'autor i els personatges tan carismàtics que ha creat. Una altra cosa que m'agrada molt de Ryukishi07 és el fet que deixi la història als lectors, aquest final alternatiu que s'aconsegueix llegint les peces en un ordre concret, acaba amb potser el millor missatge que podia donar: la història continua viva en els lectors i ells poden seguir fent amb ella el que vulguin, imaginar finals, parelles... és una cosa que encara es torna molt més important en Umineko amb certa escena de l'episodi 8 que és totalment èpica, però en fi no m'enrotllo més del compte.

Sobre el final hauria de dir que en part se m'ha fet curt, i que alguna cosa que ja em va deixar amb ganes de més en l'anime és saber si cert personatge desperta o no al final i aquí tampoc es soluciona.

En aspectes musicals hi ha una melodia que es repeteix contínuament i que vull deixar-vos aquí és la versió vocal de Sora no Mukou, que serveix d'ending a la novel·la, un tema molt tranquil que últimament no em puc treure del cap.

Una cosa que crec que no he comentat en anteriors ressenyes de la saga crec que és el món que crea l'autor i concretament l'ambientació del poble petit: Hinamizawa. Des del meu punt de vista l'ambient de poble petit gairebé asfixiant amb les seves intrigues, i sobretot les malinterpretacions per part dels habitants, està molt ben aconseguit. A més del paper que "juga" en tot això la família Sonozaki.

Els personatges són sens dubte el punt més positiu de tot això. El grup principal d'amics és el que està més ben definit, però tot i així, també alguns secundaris estan molt ben treballats. Per a mi en aquest arc destaquen la Takano i l'Irie. El primer personatge ja destaca en l'anime, però el segon és amb el que m'he portat més d'una sorpresa, sobretot suposo perquè potser és el que em sembla el més normal de tots, sense grans habilitats excepte en la medicina i amb molts conflictes morals, m'ha sorprès gratament. També coneixem més a la Hanyu però amb aquest personatge no he pogut connectar del tot.

Resumint, és una obra amb defectes d'estil i amb exageracions, però tot i així té força suficient per crear tot un ambientació i uns personatges que costen d'oblidar. I sí, és veritat, no puc ser objectiva amb aquesta història, perquè m'encanta, amb els seus defectes, les seves intrigues... Potser m'he quedat amb ganes de més, però suposo que la havia d'acabar. Així que amb aquesta entrada m'acomiado de Hinamizawa, fins sempre.

El millor: ambientació, personatges,
El pitjor: errors d'estil i exagerades batalles i escenes.


Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario