miércoles, 7 de mayo de 2014

Higurashi no naku koro ni Kai, Minagoroshi-hen: 07th expansion


Hola de nou! Ja us porto al blog el setè arc d'aquesta saga.
Títol: Higurashi no naku koro ni Kai, Minagoroshi-hen
Significat del títol: Quan les cigales ploren, arc de la massacre.
Estudi: 07th expansió
Altres obres de l'estudi: Umineko no naku koro ni i Chiru, Rose Guns Days, Higanbana no sak Yoru ni.
Continuacions: Matsuribayashi-hen
Precedit de: Higurashi no naku koro ni (1-4), Kai (5-6)
Format original: sound novel
Adaptacions: anime, manga
Idioma: anglès
Contingut sexual: no

T'agradarà si: et van agradar els arcs anteriors, vols saber el misteri que conté tota aquesta història, qui és la persona culpable que la tragèdia es repeteixi una i altra vegada, i la desesperació de viure cent anys sense poder-ho evitar.

Ni ho intentis si: ja no et van agradar els anteriors, les històries de terror no són el teu, acabes de veure l'anime i no tens ganes de tornar a llegir sobre el mateix.

Sinopsi
(pot contenir spoilers d'arcs anteriors)
Per primera vegada entendrem la lògica darrere de cada arc i coneixerem una altra personalitat de Rika, ja no només l'adorable nena que diu Nipah!, sinó la viatjant entre mons esperant un miracle. Val la pena lluitar contra el destí sabent que si ve una altra derrota cauràs en la desesperació?

Opinió
Segueixo amb la lectura d'aquesta sound novel, ja vaig pel setè episodi d'un total de vuit, i he de confessar que tinc ganes d'acabar per posar-me amb altres lectures encara que m'estigui agradant tinc moltes ganes de llegir una nova història de la qual no sàpiga res. Potser sí que és veritat que d'aquest arc esperava molt i tot i que m'ha agradat en alguns aspectes m'ha decebut. Tot i això no puc dir que no hagi gaudit aquest arc.

La història entra en el seu punt més interessant. Per fi coneixem tota la veritat que s'amaga darrere tant embolic, tanta versió de fets que podrien haver passat, tant món. I arriba a tenir un sentit tot el que hem vist fins al moment. Crec que encara que la teoria és bastant rebuscada fins a cert punt pot ser creïble. D'acord, la part dels paràsits us pot sonar estranya, però si que és cert que tenim aquests éssers dins del nostre cos, i que encara que no hagi estat demostrat res hi ha malalties causades per paràsits i fins i tot certs paràsits que poden arribar a controlar animals grans a ells. Però no entro en detalls, el que vull dir és que la primera vegada que vaig veure l'anime vaig alucinar en colors i ara que he llegit la sound novel he entès més d'on ve tota aquesta teoria. I de fet no sé si el desastre de Hinamizawa en l'anime queda molt clar o no, perquè crec recordar que no es veu directament com si comprovem a la sound novel i entenem.
D'alguna manera considero que està bastant ben muntat tot el misteri i alguns trossos com el principi on ens parlen directament com a espectadors són realment interessants. Tota la part de Satoko realment és potser el millor moment de lluita contra el destí per dir-ho així. I potser el final de l'arc m'ha resultat afanyat pel que fa a morts es refereix.

El pitjor en aquest cas ha estat sens dubte l'estil. S'arriba a fer pesat llegir tantes vegades les paraules destí i miracle. D'acord que la situació que viu Rika té sentit tota aquesta xerrameca però arriba a un punt que cansa llegir una vegada i una altra les mateixes reflexions. Sobretot el que més molesta és l'impacte que li produeix a la Rika totes les paraules del Keiichi. Però en fi, s'entén, però no per això cansa menys en determinats moments. La postura de la Hanyu, en canvi, m'ha semblat raonable i les seves discussions amb Rika m'han agradat.
Tanmateix en general no és un capítol que se m'hagi fet pesat i es deixa llegir força bé i potser m'han tornat a agradar molt més els trossos de la Rika que els del Keiichi com ja em passava en l'arc anterior amb Rena.

La música de Higurashi es salva per les versions del you que a partir de Kai comencen a abundar una barbaritat, crec que en aquesta ocasió us deixaré being, que tot i no ser una versión del tema principal està prou bé. 


Els personatges són un punt bo en el capítol. O almenys per fi he pogut veure la Rika que esperava amb ànsies després de tants arcs. A més d'aparèixer Hanyu per primera vegada un déu que realment cau bé per ser tan adorable. Els altres personatges tenen importància per la seva força com a grup i veiem les seves diferents reaccions als conflictes. És curiós com descriu el foc blau i el vermell de Rena i Keiichi respectivament i el vent que necessiten les germanes Sonozaki. A destacar aquesta Shion protectora per primera vegada amb la Satoko.

Resumint, un arc on coneixem gairebé totes les respostes al misteri. Tanmateix cal encara veure com la Rika troba el fragment que busca així que encara queda un arc per a la conclusió de tota aquesta llarga història.

El millor: personatges, la coherència (dins del món format) de la resposta a tot el misteri.
El pitjor: l'estil a estones és pesat.


Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario