miércoles, 21 de mayo de 2014

Cims Borrascosos, Emily Brontë

Hola! Nou llibre al bloc.

Títol: Cims Borrascosos
Títol original: Wuthering Heights
Autor/a: Emily Brontë
Altres llibres de l'autor/a: Només va escriure aquesta novel·la.
Pàgines: 422
Format original: llibre
Adaptacions: pel·lícules, sèries...

T'agradarà si: tens interès pels clàssics, pels personatges cruels i en part romàntics, els ambients que canvien els personatges...
Ni ho intentis si: vols una lectura divertida sense tragèdia alguna, amb personatges normals, res afectats per l'ambient, busques alguna cosa contemporània.

Sinopsi
El senyor Lockwood arribarà a la Granja, una casa que pertany al senyor Heathcliff, anirà a visitar-lo i allà es trobarà amb un senyor desagradable i esquerp. Però no podrà evitar la seva curiositat i quan tingui l'oportunitat de preguntar a Nelly Dean sobre els habitants de Cims borrascosos.

Opinió
Un altre clàssic que tenia pendent i per fi he pogut llegir. Últimament estic interessada en ells així que us ompliré amb ressenyes d'aquest tipus. Encara que tot sigui dit de passada, les ressenyes de clàssics fan una mica de por, tot el que pugui dir ja ho haurà dit algú i millor que jo, i el que és pitjor que si et disgusta un farà que et posis el món en contra teva. Per sort, aquest no és el cas. La veritat és que no tenia ni idea que em podria trobar al llibre i m'ha acabat agradant.

La història és típica de “culebrón” complex amb dues famílies com a protagonistes. I encara que les coses que s'expliquen no surten del normal en la seva majoria, és interessant seguir les relacions que s'estableixen entre elles i tots els problemes que sorgeixen. Potser no sigui argumentalment brillant, però he de dir que el que t'estan explicant t'entreté i fins a cert punt t'intriga per saber quin destí els espera a aquests personatges.
La veritat és que en la majoria de pàgines d'aquesta novel·la es respira un aire tràgic i esperava sincerament un final de gran magnitud tràgica (imaginació boja cremant la casa de Cims borrascosos). I per això m'ha sorprès el que ha passat al final. En poques pàgines l'ambient canvia completament, i el millor de tot, no m'ha semblat forçat, de fet m'ha agradat com a final. No vull desvetllar res però puc dir que des la primera trobada de dos personatges me'ls imaginava junts encara que ho veiés difícil així que ha estat sorprenent comprovar que han complert amb les expectatives de la meva imaginació.

És precisament això el que em fascina d'aquesta novel·la, l'ambient que té. No sé com ho fa exactament però a mi m'ha transmès una sensació d'opressió, d'impossibilitat d'escapar a les circumstàncies, m'ha captivat per això. Suposo que en part aquesta sensació la relaciono amb la casa la seva influència i alguns dels personatges.

L'estil és un altre punt molt a favor de la història. Sobretot m'ha sorprès gratament que la novel·la estigui explicada en primera persona i des de dos punts de vista diferents, principalment per un, això sí. Crec que el personatge de la serventa com a veu narrativa està ben escollit i m'ha recordat a una novel·la que vaig haver de llegir fa poc Jardí vora el mar, però a diferència d'aquesta, Cims Borrascosos, encara que sigui des d'un punt de vista extern, et fa entendre els altres personatges i crec que aconsegueix personalitzar-lo molt millor. Tot i això, serà molt millor si ignoreu aquesta part, que les comparacions són odioses.
Els personatges crec que són del millor de la novel·la. I principalment Heathcliff és amb el que més encantada m'he quedat. És un personatge romàntic (en el sentit ampli) i sens dubte malvat i venjatiu, però la seva vida la seva infància, els seus misteris, el fan enigmàtic per al lector i gairebé amb ganes de saber quin és el punt de vista en tot això, saber com se sent... Sí, gairebé em sentiria amb ànims de llegir una novel·la explicant el mateix però narrada per ell. Però a part d'ell també destaquen d'altres: la Nelly per ser la més normal i amb sentit comú enmig d'una colla de bojos. La primera Catherine per caure malament i ser una neuròtica. I la segona per ser una mica millor i evolucionar per acabar quedant-se amb qui es queda, que per cert m'agrada molt aquesta parella. Hareton, del qual m'hagués agradat saber més però que el que he conegut m'ha agradat molt. I negativament també l'altre narrador Lockwood, més que res perquè d'ell gairebé no en sabem res.

Resumint, una novel·la no molt llarga que aconsegueix entretenir. No us ha de fer por per ser un clàssic, és dels més fàcils que he llegit. L'ambientació i els personatges potser siguin una de les millors coses.

El millor: personatges, Heathcliff i Hareton sobretot, ambientació.
El pitjor: res en concret


Fins aquí la meva aburrimento.

No hay comentarios:

Publicar un comentario