sábado, 31 de mayo de 2014

Assaig sobre la ceguesa, José Saramago

Hola! Un nou llibre que us porto al blog.

Títol: Assaig sobre la ceguesa
Títol original: Ensaio sobre a cegueira
Autor/a: José Saramago
Continuació es poden llegir independentment, Assaig sobre la lucidesa
Altres llibres de l'autor/a: Tots els noms, Aixecat del sòl
Pàgines: 375
Format original: llibre
Adaptacions: pel·lícula

T'agradarà si: t'agrada llegir sobre humans en situacions extremes, no t'importa la part desagradable de l'ésser humà, t'interessa especialment la ceguesa tant física com moral (ja començo...)
Ni ho intentis si: busques un llibre dinàmic, agradable i optimista, no suportes la animalització dels personatges...

Sinopsi
Una ceguesa col·lectiva i que es contagia comença a afectar la humanitat. Per això el govern decidirà posar en quarantena als cecs, amenaçant que si surten seran assassinats. Però tancats, sense veure i desorganitzats els humans desenvoluparan conductes imprevisibles.

Opinió
Aquest és un llibre del que havia sentit moltes coses però que realment no tenia ni idea que em podria trobar en ell. És d'aquests títols que trobes en molts llocs però per algun motiu mai t'acabes d'assabentar que van, les sinopsis no se't queden i tampoc serveixen de gaire, però per algun motiu el poc que sabia va ser suficient per comprar-lo. Per sort ha estat una lectura interessant.

Potser la història en si, tal qual, és estranya. Ningú podrà dir que la idea d'una ceguesa col·lectiva contagiosa sigui d'allò més normal, però està clar que és gairebé un pretext per desenvolupar conductes humanes extremes. Encara que ja el pretext en si, sigui significatiu, són cecs, no podien ser altra cosa i per descomptat està clar que és el llibre ideal per desenvolupar por a quedar-se sense vista.
Però en línies generals podria dir que aquests comportaments són els mateixos que en qualsevol situació extrema, món post-apocalíptic on ningú confia en ningú, convivències forçades de gent molt diferent, entre altres. Si t'agraden aquest tipus d'històries aquest llibre és perfecte, i la ceguesa li dóna un toc encara més desesperant a tot. Sobretot la figura de l'única que veu entre tots els cecs reforça la idea.
De fet en aquest sentit potser tot el que arriba a passar en el llibre pot ser fort i molt desagradable, i contra la situació dels personatges alguns passatges són força gràfics. El progressiu deteriorament humà m'ha semblat molt realista, i això és el que més "por" dóna en aquest llibre, que en el fons, si ens tornéssim tots cecs de sobte, qui podria assegurar que no ens tornaríem tots bojos? Però tot i així, encara que sembli que tot és desagradable de tant en tant destaquen, sorprenent, algunes relacions i accions que desprenen bondat.
Pot ser que el final sigui el que menys m'ha agradat perquè esperava alguna cosa més impactant després d'un nus tan complet en aquest sentit. És clar que per a l'autor no tenia importància el desenllaç i el que realment importa és el gairebé "l'experiment" que es porta a terme en totes les seves pàgines.

L'estil és per mi una de les millors coses d'aquesta obra encara que potser pugui resultar alguna cosa dens. Sobretot pel fet d'incloure diàlegs dins del text (sense ser diferenciats per guions, condensant tot ) i el que és més, gairebé sense punts i a part. No sé si pretenia deixar-nos cecs als lectors (joc de paraules fàcil, què consti que l'autor fa molts amb ceguesa, ulls i altres), però a mi m'ha dificultat una mica la lectura. No m'ha enganxat, però és un llibre amb un gran estil, amb un narrador que va participant de tant en tant, i que té frases per als amants de ratllar llibres (entre els quals no em trobo, encara que quedi clar que llegir frases bones a tots ens agrada).
I també amb referència a l'estil he de comentar aquesta ambientació que crea l'autor, com ja he dit abans en decadència, gairebé terrorífica, desagradable i putrefacta (aquí un exemple de com passar-se amb l'adjectivació).
En aquestes coses sóc una persona "sensible" en el sentit que si em parlen d'una part del meu cos en concret me la noto amb més insistència, així que en aquest cas m'he obsessionat una mica amb que faria si de sobte em quedés cega (aprendre braile, "llegir" tot audiollibre existent...), crec que tothom s'ho ha plantejat algun cop, però aquest llibre et fa pensar més en això, suposo.

Els personatges potser siguin el que menys destaca en el llibre, i suposo que principalment perquè cap té nom i la majoria no se'ns presenten molt definits. Són cecs, i l'autor arriba a dir que com a tal no necessiten diferenciar-se, la ceguesa arriba a ser una espècie de "desconfiança igualadora". Així i destaca, més per la seva funció, pel que pot arribar a sentir i perquè fins a cert ens podem identificar amb ella que pel seu caràcter, la dona del metge, l'única que veu entre els cecs i que no per això és menys desgraciada, sinó que potser ho és més.
També podria destacar la relació entre la dona de les ulleres de sol i l'ancià. Enmig de tanta ceguesa és una cosa positiva i gairebé esperançadora.

Resumint, és una bona lectura. Molt interessant en contingut encara que no recomanable si no voleu llegir sobre coses desagradables. I, sobretot, amb un estil impecable encara que una mica dens. Tot i això crec que tothom hauria de donar-li una oportunitat perquè no deixa indiferent i encara que no t'agradi et farà pensar.

El millor: estil, la brutal realitat del llibre.
El pitjor: potser es pot fer una mica pesat, el final no m'ha convençut (o esperava una altra cosa).


Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario