miércoles, 16 de abril de 2014

Luciérnagas, Ana María Matute

Hola! Nova ressenya al blog d'un altre llibre per a l'institut.

Títol: Luciérnagas
Autor/a: Ana María Matute
Altres llibres de l'autor/a: Olvidado Rey Gudú, Los mercaderes
Pàgines: 308
Format original: llibre

T'agradarà si: vols una novel·la amb una atmosfera de tragèdia i de buit, busques alguna cosa curta, entretinguda, dramàtica, amena.

Ni ho intentis si: no suportes les novel·les amb massa simbolismes,"psicològiques", busques una comèdia o alguna cosa amb ambient alegre.

Sinopsi
A Barcelona es creuen les vides d'adolescents diferents amb un punt en comú: la guerra els ha obligat a canviar i acceptar una altra manera de veure les coses. Enmig d'un panorama desolador seguiran buscant alguna cosa, sense saber el que. Fins i tot si no hi ha res trobar.

Opinió
Un altre llibre que he llegit per obligació i del qual no tenia cap idea del que em podia arribar a trobar. Si bé és cert que a la contraportada posava alguna cosa de la guerra civil, això em feia més por que una altra cosa i em feia pensar en una lectura estereotipada amb el propòsit de donar quatre dades de la guerra i dir-te el malament que ho van passar. Per sort aquest llibre no té res a veure, i la guerra civil podria ser qualsevol altra guerra, o fins i tot no ser una guerra. És un llibre principalment de personatges i de les seves sensacions.

La història no és massa complexa, passen algunes coses, però argumentalment és bastant simple i no té gran sorpresa o misteri. Tot i això té una ambientació que t'omple en una mena de buit del qual no sembla que puguis sortir i, que fins i tot, en un determinat moment de la novel·la en que per fi podem veure alguna llum que omple aquest no-res que envolta la història, hi ha quelcom que ens indica que no pot ser així, que tot és passatger. Trobo molt positiva la sensació que arriba a desprendre la novel·la entre la solitud i la recerca incansable d'alguna cosa. No sé perquè però per a mi arriba a ser un món totalment gris qual ens crea en aquest llibre (no pregunteu, paranoies meves, suposo).
Potser algunes coses que passen són massa ràpides, algunes relacions sorgeixen del no-res, però tot i així arriben a més o menys acceptar-se com lògiques pel context i la manera en què són narrades.
El final potser ha estat una mica confús per la manera en que se'ns explica. Almenys jo he hagut d'informar-me que passava exactament i després d'entendre-ho he de dir que encara que sigui ràpid aquest gir, no arriba a ser sorprenent per l'ambient que abans he intentat descriure. Tanmateix he de dir que m'ha agradat, que per a mi ha estat com si en el principi no hi hagués res i es tornés al no-res amb aquest final. En una mena de cercle tancat amb l'última escena.

L'estil és potser el millor punt de la novel·la. Perquè aquesta manera tan particular de narrar de l'autora fa que t'enganxi, potser no des de la primera pàgina però gairebé, i et proporciona una lectura molt amena. Les descripcions de petites coses, carregades de símbols, i les descripcions dels sentiments dels personatges no arriben a avorrir en cap moment. I sobretot m'encanten aquestes associacions d'idees que de vegades arriben a semblar il·lògiques segons el que està passant però que en el fons són molt realistes.

Els personatges potser queden per a mi en un segon pla si bé estan ben formades les seves personalitats no n'hi ha cap que m'hagi arribat a impactar massa. Potser podria destacar a Sol per la sensació d'estar perduda en el món durant bona part de la novel·la. Dels altres personatges m'han agradat més les reaccions que tenen en alguns moments, i m'han agradat més per moments que impressionar-me o agradar-me un de sol en concret.

Resumint, una novel·la de la qual no esperava res i m'ha acabat agradant bastant. Potser hi ha algun detallets que no m'han acabat de quadrar però té un estil que val la pena. A més de ser curta i llegir-se en molt pocs dies.

El millor: estil, ambientació i sensacions que desprèn.
El pitjor: potser alguna relació que surt del no-res, de vegades algunes coses passaven molt ràpid.


Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario