domingo, 27 de abril de 2014

Juegos de Seducción 2, Nut

Hola! I per fi us puc portar la segona part de Jocs de Seducció llibre que m'ha enganxat com el seu predecessor.
Títol: Juegos de Seducción 2
Autor/a: Nut
Altres llibres de l'autor/a: De amor y otros pecados
Pàgines: 452
Precedit de: Juegos de Seducción 1
Continuacions: (spin off) Juegos de Amor
Format original: llibre

T'agradarà si: et va agradar la seva part anterior, t'agrada la novel·la romàntica, concretament la homoeròtica (gays), vols una lectura addictiva, que es llegeixi ràpid.

Ni ho intentis si: no t'agrada la novel·la romàntica o no és el que et ve de gust en aquest moment, vols alguna cosa densa o amb un argument molt original.

Sinopsi
El Karel i el Noel ja són parella, però els seus problemes no han acabat. De fet sembla que només han començat a conèixer-se i els seus tràgics passats amenacen amb destrossar tot el que amb esforç havien construït. Seran capaços de continuar mantenint la confiança l'un en l'altre ?

Opinió
Vaig començar a llegir el llibre perquè la seva primera part em va mantenir enganxada durant uns quants dies i necessitava saber més. De fet me l'hagués llegit abans d'haver-lo tingut. Així que tan aviat com el vaig tenir em vaig posar amb ell. A més necessitava alguna cosa com això, ràpida de llegir i amena per compensar la meva lectura anterior. En la línia del seu primer llibre part m'ha enganxat i ha estat una bona manera d'entretenir-me .

La història segueix com l'anterior amb dos protagonistes que no saben fer res més que barallar-se però que en aquest llibre comencen a acceptar-se. Cal dir que té certes escenes que al meu parer no són massa realistes i que les reaccions del Karel m'han semblat una mica exagerades. Però tot i així, encara que siguin totalment predictible no per això l'he gaudit menys. I potser l'únic punt "negatiu" és que posava molta més atenció a les escenes de la parella "secundària" que en aquest llibre comencen a tenir molta més importància i enganxar molt més. Tinc debilitat per el seu estira i arronsa i no puc evitar-ho, no sé que hauria fet (a part de quedar-me amb ganes de més) si no fos pel llibre que va decidir l'autora treure dedicat exclusivament a el Kato i el Morgan que ara ja estic llegint.
He de dir que amb el final quedes més o menys satisfet. És clar que aquest tipus d'històries pot donar per anar escrivint sempre que es vulgui però és una bona manera d'acabar. I com la meva parella favorita ja està tractada en un altre llibre no hi ha problema.

L'estil és bastant directe i segueixo amb el "problema" de les descripcions que apareixen bastant seguides i que frenen el ritme de la novel·la que és frenètic i que et donen temptacions de no llegir-les(no ho he fet, que consti) per anar allò que és més interessant. No és que es facin pesades, el problema és que després de diàlegs que et deixen amb ganes de més topar amb descripcions produeix un efecte contradictori de calma i impaciència.
No tinc problemes amb l'estil tot i que si que he de reconèixer que algunes frases m'han sonat una mica cursis i que la comparació amb l'ariet aquest potser està una mica sobreutilizada, arribant al punt que em feia una mica de gràcia.

Els personatges són el punt contradictori ja que han fet que m'interessi més pels secundaris que pels principals. No dic que la parella principal sigui avorrida. En el primer llibre gaudia molt del "tsunderisme" (persona agressiva que es torna amb el tracte amable, per dir-ho ràpid) del Karel, però el del Kato arriba a nivells astronòmics. A més que el Morgan m'ha caigut més simpàtic que el Noel que és potser el personatge pel que menys simpatia sento. El Dee en aquest llibre té un paper interessant i encara que no sigui molt favorable a mi m'ha agradat bastant.

Resumint, una agradable novel·la romàntica homoeròtica que et farà gaudir i enganxar unes dues o tres tardes. Perfecta per desconnectar de la realitat o d'algun llibre molt dens o llarg. Si no és el teu gènere o no et ve de gust deixa-ho estar.

El millor: enganxa, parella secundària.
El pitjor: el títol (exagero, però he de dir que no em convenç) i res més en concret.


Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario