viernes, 18 de abril de 2014

Jardí vora el mar, Mercè Rodoreda

Hola! Una altra ressenya per al blog.

Títol: Jardí vora el mar
Autor/a: Mercè Rodoreda
Altres llibres de l'autor/a: Aloma, La plaça del diamant, Mirall trencat
Pàgines: 201 (en la meva edició)
Format original: llibre

T'agradarà si: t'agraden les històries d'embolics, amb molts personatges, de tafaners en general que volen assabentar-se de tot el que passa en una casa.

Ni ho intentis si: busques un llibre amb molta acció o que enganxi, busques un llibre llarg i profund.

Sinopsi
Un jardiner treballa al marge del que passi a la casa que l'envolta. O això seria potser el que hauria de fer-ne un modèlic, però no és el cas. No hi ha millor posició que la d'arreglar les plantes per assabentar-se de totes les històries i amors dels senyors de la casa, de boca de servents o dels mateixos amos de la casa, el jardiner coneixerà tots els secrets de la adinerada gent que estiueja a la casa on treballa.

Opinió
Un altre llibre que he hagut de llegir per l'institut, crec que és l'últim d'aquest any. En aquesta ocasió la veritat és que no em feia gran il·lusió perquè a mesura que l'he anat llegit anava fent un treball. A més de ser un llibre de Mercè Rodoreda, que fins al moment els seus llibres no m'han acabat d'agradar del tot. Les meves expectatives anaven baixes però com sempre vaig intentar convèncer-me. Com cada vegada que llegeixo un llibre d'un autor que no em va acabar d'agradar un altre llibre seu, intento pensar que pot ser millor, que em pot agradar, però en aquest cas no va ser així.

L'estil és més aviat simple i la veritat és que havent llegit la seva obra més coneguda que és La plaça del diamant esperava una cosa molt diferent, molt més personal i simbòlica que no el narrador que ens trobem a la novel·la que en molt pocs moments sembla proper al que està explicant. És a dir, d'una banda veig una forma enginyosa en aquesta manera d'explicar tota la història, a força del que li expliquen al jardiner, el que sent o el que esbrina. Però per l'altra part fa que tot el que ens expliqui, des del més dramàtic fins al més banal, se'ns mostri molt distant perquè l'espectador entri a participar plenament en l'acció.
És per això que l'ambientació de la casa on els criats expliquen tots els culebrons que succeeixen de la mateixa manera que alguns senyors que li agafen confiança al jardiner està bastant aconseguida i és realista.
Cal dir que en cap moment se m'ha fet pesada si que és veritat que abunden noms de plantes que despisten una mica o almenys a algú com jo que té un coneixement nul en l'assumpte.

La història és bastant complexa en el sentit que té molts personatges i que si estàs una mica despistat et pots arribar a perdre entre els noms dels personatges i qui és cadascú. No és que sigui un embolic però si que és cert que per ser una història de 200 pàgines té, pel meu gust, massa personatges. Adoro que les històries tinguin moltíssims protagonistes o personatges amb importància, però en aquest cas tenir-ne tants no ha afavorit gens a l'acció ja que pel meu gust tenien poc desenvolupament o interès per a l'espectador i només he sentit indiferència per ells.
El final per mi m'ha servit per reafirmar aquesta sensació d'indiferència que he sentit pel que passava, pels personatges i pel llibre en general.
Els personatges encara que ja he dit que se m'han fet molt llunyans i que es podien haver desenvolupat més si que és cert que semblen més fets per simbolitzar valors que una altra cosa. Així i tot és trist que cap de tots ells hagi causat alguna cosa en mi i potser, només potser el narrador sigui que més coneixem i en algun moment podem arribar a sentir empatia amb ell.

Resumint, una novel·la que malauradament m'ha deixat freda. Es llegeix ràpida i no arriba a avorrir, però alhora no m'ha causat cap tipus d'interès. Suposo que depèn dels teus gustos, però en qualsevol cas es pot llegir.

El millor: ràpida, no arriba a cansar.
El pitjor: no ha causat ni interès, ni proximitat amb el que passava,


Fins aquí el meu avorriment.

4 comentarios:

  1. Bones RiKanna!

    Deixa que et digui que... també m'agrada molt la Rodoreda!! Aloma és el meu llibre preferit! No sé per què però em va impactar moltíssim quan me'l vaig llegir. De la Rodoreda he llegit Aloma, La Plaça del Diamant, Mirall Trencat, El carrer de les Camèlies i una antologia de contes. Jardí vora el mar no l'he llegit, gràcies per la recomanació! L'hauré d'afegir al meu llarg llistat de llibres pendents xD

    Una abraçada!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Hola!
      Em sap greu dir-te que no, que no m'agrada la Rodoreda i que de fet, m'agrada ressenyar en el blog llibres que m'agraden i els que no. I en aquest cas crec que la meva opinió ha estat neutre tirant a negativa.
      Vaja... Aloma no em va agradar gaire, sincerament. Tot i això potser segueixi donant oportunitats a l'autora que en La plaça del diamant, sense impresionar-me, encara vaig trobar-li alguna cosa.

      Però bé, en això dels llibres pendents tens molta raó, crec que a tothom se'ns acumulen ha,ha.
      Gràcies pels comentaris.

      Eliminar
  2. Buah, et comprenc perfectament. Aquests autors tan sublimats a vegades se'ns fan un poc pesats i no sabem per què tothom els troba tan genials. Jo a la Rodoreda la vaig conèixer a l'institut i em va cridar l'atenció de seguida, primer per ser una dona i després per haver viscut la guerra civil i la segona guerra mundial. Però també em varen fer llegir altres autors que eren un autèntic rollo. Recordo amb molt d'odi un llibre de l'Eduardo Mendoza que tothom deia que era molt bo i a mi no em va agradar gens, m'avorria sobiranament i no em va dir res.

    Molts d'ànims amb les lectures que es fan pesades!!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Cert, completament d'acord. En el cas de la Rodoreda pesada pesada no, però si que és cert que no acabo de conectar amb la seva prosa i, de moment, les seves històries m'han semblat llunyanes i no m'acaben d'agradar. Amb en Mendoza tinc sentiments contradictoris ja que un dels seus llibres que és molt curt Sin noticias de Gurb em va resultar molt divertit i en canvi La ciudad de los prodigios se'm va fer molt pesada.
      Ànims a tu també i bones lectures!

      Eliminar