martes, 1 de abril de 2014

Els noi sense color i els seus anys de pelegrinatge, Haruki Murakami

Hola! Un altre llibre per al blog.
Títol: Els noi sense color i els seus anys de pelegrinatge
Títol original: Shikisai wo Motanai Tazaki Tsukuru to, Kare no Junrei no Toshi
Autor/a Haruki Murakami
Altres llibres de l'autor/a: Noerwian Wood (Tòquio Blues), Crònica de l'ocell que dóna corda al món
Pàgines: 314
Format original: llibre

T'agradarà si: has llegit algun altre llibre de l'autor i t'ha agradat, t'agraden les novel·les amb ritme tranquil però amè, sense massa acció però amb un bon estil.
Ni ho intentis si: vols alguna cosa amb molta acció, no suportes res que no tingui un final tancat del tot.

Sinopsi
Tsukuru Tazaki no té color. Quan els seus amics, tots amb color, el van abandonar el buit i alguna cosa més profunda es va apoderar d'ell. Però ja han passat 16 anys des de llavors i la vida ha continuat avançant i una dona ha entrat la seva vida, la Sara, i així començarà a tornar a recordar i potser a superar el seu trauma.

Opinió
Com vaig dir en la ressenya de Noerwian Wood o Tòquio Blues, volia llegir alguna cosa més de l'autor així que en tenir la possibilitat de llegir la seva última novel·la em vaig posar amb ella amb grans expectatives. Després d'haver llegit aquest llibre he de dir que està bastant bé però no arriba al nivell del primer que vaig llegir. O almenys la història de l'altre jo la vaig trobar més especial.

La història es basa en el trauma que va tenir el protagonista en el moment en que els seus amics el van abandonar. A partir d'aquest punt el Tsukuru començarà a buscar, després de 16 anys les respostes que encara no ha pogut trobar. I encara que sembli un argument simple, i probablement ho sigui, a mi m'ha interessat i crec que fins a cert punt tothom et pots identificar amb ell. Potser en aquest llibre he detectat més elements que no acaben de quedar clars i potser fins a cert punt siguin massa incògnites per a alguns. Així que sí, aquest és un llibre d'aquests que el lector ha de posar molt de la seva part .
Sense esmentar el final que tinc la impressió que a l'autor li encanta fer aquest tipus d'acabament. Encara que tampoc puc dir molt sol havent llegit dos, però per ressenyes d'altres dels seus llibres és gairebé una marca personal. I potser l'únic problema és que m'hauria agradat que fos més llarga la novel·la, no sé com que esperava alguna cosa més i encara no sé el què.

M'encanta l'estil de Murakami. És increïble com pot fer que t'enganxis a una història només per la manera en què et narra les coses. Sí, el seu estil em fa seguir tenint ganes de llegir més llibres seus. Per aquest motiu el llibre es llegeix en molt pocs dies i jo l'he gaudit bastant.

Els personatges particularment el protagonista m'ha caigut força bé. El Tsukuru és malenconiós, solitari i obsessionat pels trens. I encara que aquesta última part se m'hagi fet estranya no per això ha deixat d'agradar com a personatge. El Haida és un altre personatge que m'ha agradat bastant i del que m'hagués agradat saber més coses i del que m'encanten les seves rareses. La Kuro (no recordo el seu nom complet) em va agradar bastant també el poc que vaig conèixer d'ella. I potser l'única que no em va acabar de convèncer va ser la Sara.

Resumint, és una bona història però potser m'hagi faltat alguna cosa, encara que torno a dir que encara no sé què. I sens dubte l'estil segueix sent el de Murakami de Tòquio Blues i que em deixa amb ganes de llegir altres obres seves. Com una espècie de droga masoquista en no quedar del tot satisfeta amb el seu final busques altres obres per reposar i entres en un cicle viciós. O això crec que és el que passa.

El millor: l'estil, alguns personatges, es llegeix de forma amena i és agradable.
El pitjor: m'ha faltat alguna cosa i no sé el que.


Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario