martes, 22 de abril de 2014

Anna Karenina, Lev Tolstói

 Hola! Nou llibre al blog.
Títol: Anna Karenina
Autor/a: Lev Tolstoi
Altres llibres de l'autor/a: Guerra i Pau, Resurrecció
Pàgines: 1128
Format original: llibre
Adaptacions: pel·lícules i moltes altres

T'agradarà si: no et fan por els totxos, vols una novel·la amb personatges característics i ben desenvolupats, tens curiositat pels clàssics, tens algun especial interès en la societat russa del segle XIX, tens temps lliure, no t'importa un desenvolupament lent.

Ni ho intentis si: busques un llibre carregat d'acció, vols alguna cosa fàcil de llegir, tens pànic als clàssics.

Sinopsi
Totes les famílies felices s'assemblen. Cada família dissortada ho és a la seva manera.” amb aquesta frase dóna inici a la novel·la famosíssima Anna Karenina que entre les històries de diferents famílies i parelles coneixerem amors i hipocresia entre personatges que lentament s'aniran desenvolupant en una societat opressiva.

Opinió
Un altre clàssic que em venia de gust llegir alhora que em feia una mica de por pel gros que és el llibre. Si us dic la veritat poc sabia l'argument o del que em trobaria al llarg de les seves pàgines, l'únic sabia era que es tractava d'una novel·la d'adulteri seguint la moda que va imperar durant aquesta època i que el cognom de l'escriptor sonava a la descripció del que podia ser el llibre (ignoreu això, un acudit dolent, ho sé). I sincerament sense arribar a enamorar-me m'ha entretingut a estones, fastiguejat als altres i en definitiva una lectura potser massa llarga però que a estones val la pena.

La història argumentalment és simple. No té massa misteri i moltes vegades és donar-li les voltes al mateix una i altra vegada. Però tot i així alguna intriga si que hi havia i una de les grans incògnites que no es desvetlla fins a la pàgina 600 més o menys (la meitat del llibre) és si certa parella es quedarà junta o no. I encara que sembli poc transcendental és un dels al·licients més potents que en un inici em feien girar pàgina contínuament. Necessitava saber si s'anaven a quedar junts. I per això trobo molt positiu que la història no se centri només en el personatge que dóna nom a la novel·la i la seva relació donant gairebé la mateixa importància a un altre personatge.
Un punt que m'ha deixat una mica descontenta és el final. Hi ha cert succés impactant que més o menys des del principi imaginava que passaria, si bé no sabia el com i en llegir-lo crec que és la millor opció i dóna una sensació de cercle tancat sent la seva primera i la seva última aparició en el mateix lloc, que m'ha agradat. El problema han estat les 50 pàgines més o menys que seguien a aquesta escena. M'han resultat totalment innecessàries i no acaben d'arribar a cap punt en concret. He d'admetre que en aquestes últimes pàgines hi ha un succés que em va espantar pensant que algú podia morir-se, però tot i així, encara que sé que no m'hagués agradat crec que seria millor que s'acabés amb el primer succés que us dic que ja m'imaginava i no aquestes pàgines en què se suposa que hi ha una gran revelació a un personatge però no arriben a dir res important.

Curiosament li tenia una mica de por (gairebé pànic i tremolava) pensant que el llibre se'm podia fer massa pesat. I per la meva sorpresa, encara que no negaré que algunes converses sobre agricultura russa del segle dinou em cansaven, es llegeix força bé sobretot pels capítols tan curts que té. No us enganyaré, cal prendre-s'ho amb calma, no és una novel·la que et puguis llegir en dos dies (si vols seguir vivint el tercer, és clar), però alguns moments entretenen i s'arriba a tenir interès de tant en tant pel que passa. Molt encertat també trobo que la novel·la no només se centri en l'Anna Karenina perquè la varietat ha fet que sigui molt més suportable del que podria haver estat si només s'hagués centrat en la protagonista.

I sí, aquí arribo al punt en què puc alliberar-me de tensions, odio una mica (a mort) a l'Anna Karenina. D'acord, no és per tant, i cal admetre que de tant en tant no està tan malament com a personatge, però hi ha moments en què la seva gelosia i que es faci tant la víctima em treien de polleguera. El final és una bona mostra. Així i tot cal dir al seu favor, i dels altres personatges, que psicològicament està ben construït.
Potser un personatge que tolerava més hagi estat Lyovin, encara que no deixo de pensar que de vegades sembla una mica ximple. En qualsevol cas moltes vegades em feia entranyable per aquesta barreja de tantes coses que pot arribar a ser. I en algun cas m'ha arribat a molestar però alhora em podia agradar. Sens dubte contradictori és poc el que m'ha semblat el personatge.
A banda d'aquests només podria destacar l'estupidesa del Karenin o el interessant que se'm feia l'Oblonskí encara que fos un vividor i un aprofitat.
El problema amb les dones està que a part de la Karenina les altres queden amb un caràcter poc definit i l'únic que arribem a veure és bastant convencional i avorrit per a l'època. Només la Kitty em va arribar a interessar i principalment per saber si es quedava o no amb qui s'acaba quedant.

Resumint, si vols llegir-te'l cal anar amb calma, gaudint a estones, avorrint xerrades d'alguns personatges massa centrades en problemes de l'època, sentint-te exasperada o indignada amb alguns personatges, i alhora una part de tu interessant-te pel que pugui passar. Per a mi Anna Karenina ha estat una novel·la de contrastos, però si en 1100 pàgines m'ha fet sentir tantes coses tan diferents ja ha aconseguit alguna cosa.

El millor: que en força ocasions es faci fins i tot amena de llegir, tot l'argument que involucra el Lyovin, els capítols curts que fan més fàcil la lectura, els contrastos que arribes a experimentar llegint
El pitjor: a estones l'Anna Karenina, les últimes 50 pàgines, et pot fer exasperarte veure que estàs llegint i que encara et queden moltíssimes pàgines per davant i alhora agradar (el que deia, contradictori).

Fins aquí el meu avorriment.

2 comentarios:

  1. Buuuuf t'admiro molt Rikkana, jo no el vaig poder acabar i el vaig deixar a mitges fa molts, molts d'anys -el darrer que recordo d'haver llegit és que la noia era a uns banys termals perquè tenia una salut molt feble o una cosa així... Fa ja tant de temps!- A mi se'm va fer molt, molt pesat i res em va animar a seguir-lo. Veig que el final no t'ha agradat gens (no sé com acaba, no hi vaig arribar xDD) aixi que em sento un poc "menys pitjor" per no haver-lo acabat.

    Una abraçada! ;D

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Per sort a mi no és del que se m'ha fet més pesat. El que em passa és que tinc la obsessió d'acabar tot llibre que començo, encara que no l'aguanti, només pel plaer de desfogar-me i comentar-lo (ho sé no és gaire normal).
      Sobre el final només em sobren les 50 pàgines que no em van dir res, però el fet més important si m'agrada. Contradictòria sempre, suposo...

      Gràcies pel comentari!

      Eliminar