jueves, 13 de marzo de 2014

Tormento, Benito Pérez Galdós

I per fi us puc portar una nova ressenya.
Títol: Tormento
Autor/a: Benito Pérez Galdós
Altres llibres de l'autor/a: Fortunata i Jacinta, Marianela
Pàgines: 352
Precedit de: El doctor Centeno
Continuacions: La de Bringas
Format original: llibre
Adaptacions: pel·lícula

T'agradarà si: busques un culebró..., bé millor dit busques un argument sobre relacions humanes enfocat cap al drama i situat a l'Espanya del segle XIX

Ni ho intentis si: vols alguna cosa amb molta acció, no suportes les protagonistes estúpides (amb poca disposició a l'acció, ho deixarem així).

Sinopsi
L'Amparo és una òrfena que viu del poc que li donen treballant per a la família dels Bringas que la tracten com una criada. I el que és pitjor, ha de compartir els seus pocs guanys amb la seva germana que prefereix anar per les nits a divertir-se i no ajuda en res.
Però no tot és el que sembla amb l'Amparo. A més Agustín Caballero sembla que ha començat a fixar-se en ella...

Opinió
Un altre llibre que he llegit per l'institut. En aquest cas no sabia que havia d'esperar. De l'autor de moment només he llegit Marianela (a banda del llibe que us comento) que va ser una lectura agradable sense arribar a ser més. Encara que sincerament la meva memòria no em permet recordar massa. En qualsevol cas aquest llibre que us vinc a comentar és una lectura més o menys amena i que en certa mesura arriba a interessar el seu possible final mentre es llegeix.

La història és simple i es desenvolupa entre els conflictes morals i amorosos principalment de l'Amparo en la societat del Madrid del segle XIX on la majoria de gent viu d'aparences. Ens trobem davant d'un triangle amorós i un desenvolupament lent del mateix ja que no és només aquest argument, petites subtrames se li van unint. I és així com m'he quedat amb ganes de llegir l'anterior i la següent d'aquesta espècie de trilogia. És clar que es poden llegir de forma independent, però l'oportunitat de llegir més sobre aquests personatges em sembla atractiva.
Tot i això cal dir que és una novel·la que imita el fulletó i fins i tot se'n burla. Per tant se centra en les relacions dels personatges, cosa que està més o menys ben portada.
Potser l'únic punt en contra que tinc amb la història en si sigui que el final és una mica increïble però, tot i certa actuació d'un servent que em sembla estúpida no el següent, suposo que és el final que la majoria de gent anhela que tingui així que deixa en estat neutre sense arribar a decebre ni sorprendre ( d'acord, se me'n va, si un cas, oblideu aquesta línia).

L'estil és agradable gairebé en tot moment. Encara que sigui un llibre ple de descripcions la majoria són psicològiques i recreacions de monòlegs interiors cosa que a mi personalment m'interessa més que la descripció paisatgista així que no hi ha problema per a mi. A més té alguns detalls curiosos com són la utilització de la metaliteratura amb el personatge de l'escriptor de fulletó, els passatges de teatre incorporats al principi i final (és una cosa que mai havia llegit) i els canvis de nom tan significatius. El simbolisme que arriben a tenir els noms en algunes novel·les poden arribar a espantar, hi ha una mena d'obsessió en els noms en què jo de vegades em sumo .

I el punt negatiu d'aquesta història quin és? La seva protagonista. Feia temps que no sentia tanta ràbia cap a un personatge i no sentia l'efecte de voler llençar un llibre per la finestra només per certes accions de l'Amparo... Bé, és veritat, exagero, però si que és cert que en massa ocasions llegia i no parava de pensar en l'estupidesa que estava fent la noia (o la que no estava fent, jo m'entenc), i que em venien ganes que aparegués davant meu només per escanyar-la. Però en fi, suposo que millor un personatge al que odies que un que et deixa indiferent.
Tanmateix també destaquen altres personatges com ara la Rosalía de Bringas, personatge que sembla estar ideat per no rebre cap tipus de simpatia però fa més gràcia que una altra cosa i Agustín Caballero principalment. I encara que aquest últim també sigui una mica maldestre en alguns moments he de dir que m'ha convençut més que l'Amparo. Almenys té un aire romàntic i turmentat (potser no són els millors adjectius), un tipus de personatge que sol ser la meva debilitat.

Resumint, és una bona novel·la per passar l'estona. Entretinguda i fàcil de llegir amb l'única pega de tenir una protagonista tan poc atractiva i que augmenta teus possibles instints assassins (bé, suposo que això últim només em passa a mi...).

El millor: entretinguda, arriba a un punt que no tens molt clar que passarà
El pitjor: l'Amparo, per si no havia quedat clar...


Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario