sábado, 29 de marzo de 2014

Luces de Bohemia, Ramón María del Valle-Inclán

Hola! Un altre llibre per al blog.
Títol: Lucess de Bohemia
Autor/a: Ramón María del Valle-Inclán.
Altres llibres de l'autor/a: Martes de Carnaval, Divinas Palabras
Pàgines: 114
Narració: teatre
Format original: teatre
Adaptacions: pel·lícula
Curiositat: iniciador de l'esperpent, estil de teatre
Enllaços d'interès: https://es.wikipedia.org/wiki/Luces_de_bohemia (l'apartat del glossari pot ser útil en ocasions).

T'agradarà si: t'agrada llegir teatre, t'interessen les crítiques socials, no et fa por llegir textos complicats o amb moltes referències a costums i gent d'una època diferent o literàries.

Ni ho intentis si: el teatre no és el que t'agrada, busques una obra de teatre amb molta acció, d'embolics, no vols crítica social.

Sinopsi
Una nit qualsevol a Madrid. L'escriptor que fa temps va ser famós i reconegut però que ara és oblidat per tots, Max Estrella, ja vell i cec va amb Latino que li fa de guia per reclamar pel preu d'uns llibres.
En aquest passeig que durarà menys d'un dia se'ns retratarà la societat del moment utilitzant l'esperpent que en paraules del protagonista és com un mirall còncau que fa que fins i tot allò que és bell sembli lleig.

Opinió
I un altre llibre més pel meu institut, cada vegada falta menys perquè s'acabi i quines ganes tinc... No per les lectures obligatòries, per descomptat que no, però crec que qualsevol persona, normal o no, té ganes de vacances. Sempre hi ha excepcions, és clar. En qualsevol cas us porto una obra de teatre bastant coneguda Luces de Bohemia. Que m'ha deixat una mica estranyada i perduda sense saber com reaccionar ni com ressenyar però en fi, aquí vaig a intentar-ho.

La història en si no té massa importància. El protagonista passejant per Madrid i li van passant coses que més serveixen per conèixer la societat de ser per elles mateixes una cosa impressionant o sorprenent. Però en fi, el marc temporal tampoc dóna per a grans aventures o molta acció i no és el que l'autor pretén en aquesta obra.
Hi ha cert fet significatiu en l'obra, però com és spoiler no us ho dic obertament, que potser sigui l'única acció en tot el llibre. O almenys l'única que té alguna importància, encara que està clar que sense accions no transcendentals no haurien històries (no em feu cas en aquesta part). Però en qualsevol cas suposo que per a mi és el més important de la història, o el que fa d'això una història.

L'estil és una mica complicat. En moltes ocasions llegia i em sentia com exclosa d'alguna broma que els personatges semblaven entendre i que jo només podia intentar interpretar sense molt èxit en la majoria d'ocasions. Encara que no sempre, de vegades entenia alguna cosa i el to afectat en què parlaven alguns personatges de tant en tant era graciós.
Encara que una mica a favor de l'estil és que el teatre sempre es pot llegir molt ràpid i per això no es fa pesat en cap moment encara que de vegades costi d'entendre. I suposo que potser representat guanyi més en comprensió i en força.

Dels personatges destaca sobretot el protagonista Max Estrella, sense acabar d'entendre del tot algunes coses que deia és un personatge que m'ha agradat bastant, entre el triomf i el fracàs, una imatge completament romàntica i ridícula del que és la bohèmia, suposo. No sé com dir-ho però si hi ha una cosa que m'ha agradat d'aquesta obra (enmig de la confusió en què m'ha deixat) ha estat l'ambientació que crea tot el repartiment de personatges entre decadent i patètica. Suposo que aquest tipus d'ambients són la meva debilitat.

Resumint, tot i que potser necessitaria llegir amb més atenció aquesta obra per la multitud de referències que no he entès, té una ambientació impecable i uns personatges molt característics. Suposo que com en tot el teatre representat ha de guanyar molt més que sol llegit.

El millor: rapidesa en la lectura, l'ambientació
El pitjor: no haver entès alguns diàlegs.


Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario