lunes, 31 de marzo de 2014

Higurashi no naku koro ni, 07th expansion

Hola! Per fi una visual novel al bloc.
Títol: Higurashi no naku koro ni
Significat del títol: Quan les cigarrras ploren
Estudi: 07th expansió
Altres obres de l'estudi: Umineko no naku koro ni (i la seva continuació Chiru), Rose Guns Days, Higanbana no saku Yoru ni
Continuacions: Higurashi no naku koro ni Kai a més d'un fandisk Higurashi no naku koro ni Rei
Format original: visual novel
Adaptacions: anime, manga, pel·lícula d'actors reals.
Extensió aproximada: Llarg 30-50 hores
Idioma: anglès
Contingut sexual: no.
Enllaços d'interès: http://vndb.org/v67

T'agradarà si: t'agraden les històries de misteri, de suspens, en part de por, on no saps absolutament res del que està passant, els personatges es tornen bojos, moren...

Ni ho intentis si: odies passar por, no t'agrada la descripció d'escenes gores, de mort... vols alguna cosa que de seguida entri en matèria i que no tarda a enganxar o en entendre

Sinopsi
Juny de 1983 a Hinamizawa una petita vila d'uns 2000 habitants on tots es coneixen entre ells. Aquest any Keiichi Maebara anirà a viure allà i es farà amic de quatre noies: la Ryugu Rena, la Sonozaki Mion, la Houjou Satoko i la Furude Rika. Enmig de la tranquil tranquil·litat del poble cada dia es divertiran fins que sigui el festival d'Hinamizawa: el Watanagashi. A partir d'aquest succés les coses començaran a anar malament, els misteris i els assassinats se succeiran un darrere l'altre. Res sembla tenir una explicació lògica. Serà tot obra de la maledicció del Déu Oyashiro-sama?

Opinió
Una visual novel que volia llegir ja fa temps perquè la seva adaptació a l'anime em va agradar molt i com sempre m'encanta descobrir les obres originals en el cas d'haver només gaudit d'una adaptació. A més farà ja uns dos anys que vaig llegir Umineko no naku koro ni i estava clar que algun dia m'havia d'atrevir amb la lectura de la seva antecessora.
Després d'haver llegit he de dir que no m'ha decebut i que potser la pega principal és alguns moments pesats i que em recordés bastant d'algunes coses que passaven.

Aquesta ressenya pretén abastar els quatre primers arcs de pregunta. Ara mateix estic llegint els de resposta i m'estic plantejant fer una ressenya per arc encara que de moment encara no ho sé. En qualsevol cas els arcs intenten mostrar tots els misteris de la saga i a partir d'aquest punt tenim l'oportunitat de plantejar teories sobre que pot amagar-se darrere de tot això. Si voleu que us digui la veritat, em fa una mica de ràbia haver vist l'anime, perquè estic segura que si l'hagués llegit sense saber res m'hagués agradat molt més.

-Onikakushi-hen: aquest arc potser és el que més s'assembla a una història de terror convencional. No tenim ni idea del que està passant, el punt de vista des del qual se'ns narra no és de confiança així que la majoria de l'arc només serveix com a presentació i per ficar-te de ple en una ambientació terrorífica. Una "alegre" benvinguda a Hinamizawa en què la Rena té un paper important.

-Watanagashi-hen: el segon arc és el que més ràbia fa saber la veritat que s'oculta en aquesta història. No sé els altres lectors que hagin vist anteriorment l'anime, però jo em vaig passar la majoria de la lectura comparant amb les revelacions del Meakashi-hen per veure si hi havia algun detall que no acabava de quadrar. En qualsevol cas aquest és l'arc de la família Sonozaki, en concret de la Mion.

-Tatarigoroshi-hen: a partir d'aquest arc ja no recordava massa el que passava en l'anime, o almenys no recordava que se'ns mostrava explícitament el "final comú" (evitant spoilers). Potser és el que més pesat se m'ha fet dels quatre. Almenys la primera meitat. Tot i així i hi ha trossos molt bons d'aquest arc com el moment en que Keiichi cava cert forat. En aquest arc el personatge més important és la Satoko.

-Himatsubushi-hen: aquest arc és un extra que al principi no estava planejat per l'autor però que finalment va decidir incloure i que sobretot té la funció d'ajudar-nos a entendre una mica més de tot el que hem llegit. Destaca la "nova" personalitat de la Rika que fins al moment no se'ns havia mostrat gairebé mai. I també cert joc literari sobre el llibre que van escriure l'Akasaka i l'Oiishi.

Està narrat en tot moment des d'una 1a persona així que ens fan sentir més propers al protagonista que en els tres arcs primers és el Keichi i en el quart serà l'Akasaka. Normalment els arcs comencen des de la normalitat més absoluta mostrant-nos un llarg període de presentació de personatges, jocs diversos, i dies pacífics sense massa importància que acabaran trencant de cop o lentament arribant a la part més impactant. Adoro aquest tipus de construcció que també trobem en altres visual novel, el que passa és que sí que és cert que de vegades pot passar que la primera part ens avorreixi. En el meu cas no ha estat tant la primera part com la transició. No sempre, però els jocs normalment em semblaven molt divertits, fins i tot emocionants. Però algunes llargues descripcions de la situació en què estan els protagonistes cansaven.
Tanmateix un punt molt a favor de la història és l'ambientació i aquesta es crea a força de descripció. Però us ho dic ja, no és bo llegir això a altes hores de la nit o us passarà com a mi, començareu a aguditzar els sentits.

Una cosa que he de comentar si o si són els "arcs-revision" o com es diguin (mala memòria la meva) en què els personatges debaten els arcs. Simplement m'han encantat i espero que en els de respostes també apareguin. També els tips cal dir que ajuden a trencar la dinàmica de tota la història i a vegada són molt útils.

Potser un punt negatiu sigui els dibuixos dels personatges. M'agraden els escenaris dibuixats des de fotografies, també les expressions dels personatges, però la desproporció de mans que tenen dibuixades pot fer-se molesta per als que li donin molta importància a aquest apartat. Així i tot la música sense arribar a ser genial posa moltíssim en situació i et porta directe a la paranoia en moltes ocasions.

Els personatges són un altre punt fort de Higurashi. Els cinc integrants del grup se'ns presenten amigables del tot i lentament comencem a descobrir la seva veritable personalitat. Crec que a nivell de caracterització estan molt ben construïts. La meva favorita és sens dubte la Rika, però en aquests quatre primers arcs no la coneixem realment així que de moment no brilla massa. La Rena és potser la més popular i encara que és carismàtica no m'acaba de convèncer. La Mion m'agrada bastant encara que és un personatge que acaba quedant com en un pla secundari. La Satoko és entranyable fins i tot amb les seves bromes pesades. I finalment el Keichi no m'acaba de convèncer pel seu caràcter massa impulsiu, moltes vegades els seus pensaments em treien de polleguera.

Resumint, crec que és una bona visual novel per als que tinguin paciència i els agradi el misteri i el terror psicològic. Us la recomano als que fa temps que vau veure l'anime i us va agradar, potser els que ho acabeu de veure fa poc se us faci alguna cosa pesada, però si us agrada llegir endavant.

El millor: ambientació, personatges, els misteris
El pitjor: es pot fer pesada a moments
Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario