miércoles, 19 de marzo de 2014

Cròniques de la veritat oculta, Pere Calders

I un altre llibre més de l'institut per al blog!

Títol: Cròniques de la veritat oculta
Autor/a: Pere Calders
Altres llibres de l'autor/a: L'ombra de l'atzavara
Pàgines: 347
Narració: contes
Format original: es van publicar els contes per separat i posteriorment l'autor els va ajuntar.

T'agradarà si: t'agraden els contes curts, reflexius i absurds, sense aparent enllaç entre ells, desconcertants i, de vegades, graciosos.

Ni ho intentis si: no t'agraden les històries curtes, o no suportes els contes absurds.

Sinopsi
Llibre de contes dividit en tres parts i amb un total de 31 contes. En ells alguns temes es van repetint i compten amb un punt en comú: en tots ells alguna cosa del que passa és irreal o absurda. L'autor allunyant-se de la realitat amb aquests elements critica alguns aspectes de la societat.

Opinió
Un altre llibre més que he hagut de llegir com a obligació per a l'institut i que sincerament poc sabia d'ell. De fet fins fa poc no sabia ni que era un llibre de contes, i menys que eren absurds. L'únic que podia dir és que el títol em resultava atraient sense saber a què es referia ni res. I després d'haver llegit he de dir primer de tot que definitivament el conte no és el meu gènere favorit i que prefereixo una història llarga a moltes curtes. Tot i així com a unitats independents algunes són molt entretingudes i altres et deixen indiferent com m'ha passat sovint en la meva poca experiència en les antologies de contes.

Se'm fa bastant difícil comentar aquest llibre perquè sincerament és sobretot estrany. Tot i així cal dir que alguns contes són molt estranys i no han arribat a agradar-me massa i altres són molt bons al meu parer. És per això que generalitzar en llibres de contes com aquest (31 contes amb extensió molt diferent i que no semblen compartir res en comú) no em sembla correcte. És clar que tots tenen algun element absurd, però a part d'això i que el protagonista sol ser un home poca cosa més se li pot buscar.
Alguns que puc destacar són Principi de Saviesa per la idea del jardí on tothom perdia alguna cosa, la veritat és que vaig riure bastant. Coses de la Providència o La Ratlla i el Desig dos contes amb problemes en trobar casa (ho deixarem així). La clau de ferro, o com es creen les llegendes urbanes. I per dir-ne algun més (la veritat és que tinc mala memòria), Una curiositat americana pel final més surrealista de tots els temps arribant fins i tot a ser grotesc.

L'estil és bastant amè i els tocs humorístics de la majoria de contes són un punt molt a favor. És clar que les històries curtes sense cap tipus de fil conductor no enganxen , però es llegeixen ràpid i sense arribar a cansar. Sobretot tenint en compte que algunes no arriben ni a les quatre pàgines i es passen volant (encara que altres n'arriben a les 20 o més).
Una cosa curiosa és que en algun conte aparegui el mateix autor dins d'ells i de vegades em pregunto si en algun més podríem interpretar que el protagonista podria ser ell mateix. En qualsevol cas em crida l'atenció quan autors decideixen posar-se dins de les seves històries com a personatges.

Resumint és un llibre que seguit pot resultar pesat però llegint contes per separat pot resultar molt divertit. És a dir si vols llegir-lo fes-ho amb calma i no facis com jo. En qualsevol cas si us agraden els contes amb humor i absurd aquest és el vostre llibre. Si no us agraden el millor que podeu fer és o no llegir-lo o llegir de tant en tant algun per separat que us cridi l'atenció el títol, que sigui curt...

El millor: no es fa del tot pesat, alguns contes tenen gràcia.
El pitjor: si no sou gaire de contes alguns us poden semblar sense sentit o massa llargs...


Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario