sábado, 22 de febrero de 2014

Tonari no Kaibutsu-kun, Robiko (manga)

Hola! I per fi us porto la ressenya d'aquest manga.

Títol: Tonari no Kaibutsu-kun
Significat del títol: El monstre que seu al meu costat
Extensió: 48 capítols
Format original: manga
Adaptacions: anime
Autor original: Robiko
Altres obres de l'autor/a: Himikoi

T'agradarà si: després de veure l'anime et va deixar amb ganes de més, busques un shojo curt (48 capítols comparat amb alguns de 100 o més, no està malament), amb trossos bastant còmics.

Ni ho intentis si: vols alguna cosa molt original, una història impactant, una cosa molt allunyada d'estereotips, estàs fart de comèdies romàntiques.

Sinopsi
La Mizutani Shizuku només es preocupa per les seves notes, el seu únic interès és tenir èxit en la vida a nivell acadèmic i posteriorment professional. Tot i així quan el Haru estigui convençut que són amics i no pari de ficar-se en la seva vida el seu món començarà a canviar lentament.

Opinió
Aquest manga el vaig començar únicament per l'adaptació a l'anime que em va deixar amb ganes de saber que li passava a aquesta parella tan característica. La veritat és que el final era molt obert i com això d'esperar segones temporades que no tenen perquè venir no és una virtut de la que disposi, a més que últimament llegeixo més manga que mirar anime, vaig anar convençuda a llegir el manga des del principi. Em va enganxar una barbaritat quan vaig començar a llegir-lo i l'únic problema va ser esperar els últims capítols que van trigar bastant a aparèixer.

El ritme del manga és particularment bo. Encara que siguin capítols llargs (40-50 pàgines), es llegeixen fàcilment i us recomano llegir-vos tota la sèrie d'una tirada. Només són 48 així que tampoc és massa. En qualsevol cas té la virtut que no es fa pesat en cap moment. A mi em va enganxar, però no espereu tampoc gran intriga ni res per l'estil, és una comèdia romàntica amb una mica de drama (però insignificant).

La història està plena de tòpics, la noia que només es preocupa pels estudis, el noi que tothom el considera violent però que en el fons té un trauma que en el fons és un tros de pa i curiosament és superllest sense estudiar res. La veritat és que encara que he vist personatges molt semblants la la Shizuku i el Haru tenen un toc d'humor que li donen a aquesta història una mica de personalitat entre tant shojo repetitiu. O almenys en el meu cas aquesta parella m'ha resultat molt divertida.
El principal problema que tinc amb el còmic (com en molts altres del mateix gènere, per cert), és el final. La veritat és que el desenllaç dels shojos és una cosa que sol deixar amb ganes de més gairebé sempre. Odio les coses que s'allarguen fins a l'eternitat, però d'altra banda moltes vegades en acabar amb un manga d'aquest tipus solen tenir finals massa oberts. En aquest cas no està tan malament però m'he quedat sobretot amb ganes de saber més sobre la parella secundària, la Natsume i el Sasayan. Almenys l'autora ha dit que traurà un volum per als personatges secundaris de la història així que espero que em parli una mica més d'aquests dos.

Resumint, per a fans del gènere, de la comèdia romàntica, endavant, crec que és un dels shojos que més m'ha enganxat, i amb uns personatges bastant ben definits (encara que siguin arquetips). Tot i així no trobaràs l'obra revolucionària del gènere, així que sinó t'agrada gens la comèdia romàntica, o no et ve de gust, ves a un altre manga.

El millor: Entretingut, enganxa, personatges.
El pitjor: no és massa original o innovador, el final.


Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario