miércoles, 12 de febrero de 2014

La vida es sueño, Calderón de la Barca

Hola! I segueixo amb ressenyes de llibres de l'insti. Estiu en aquest moment sona el més proper al paradís terrenal i no pels llibres obligatoris, això no m'importa. Sinó pels deures, exàmens i totes aquestes boniques tortures...

Títol: La vida es sueño
Autor/a: Calderón de la Barca
Altres llibres de l'autor/a: El alcalde de Zalamea, El médico de su honra
Pàgines: 183
Format original: Teatre

T'agradarà si: t'agrada llegir teatre, no t'importa que estigui escrit en vers, vols alguna cosa ràpida de llegir, t'interessa el teatre del segle d'or espanyol (o almenys tens ganes de provar), has llegit alguna cosa de l'obra i tens curiositat.

Ni ho intentis si: no suportes res que no et parli de la teva realitat, no suportes llegir coses que no entens a la primera o amb paraules que et poden fer difícils, el teatre i el que és més, en vers, no t'agrada.

Sinopsi
Des que va néixer Segismundo viu tancat en una torre. Els astres deien que seria un mal governant així que el seu pare per por el va empresonar. Tanmateix en La vida es sueño no trobem només la història de Segismundo, molts altres personatges amb els seus problemes i les seves vides tindran també protagonisme entrellaçant seu futur.

Opinió
Estic plantejant-me seriosament copiar les sinopsis que apareixen en les contraportades, perquè per posar algunes com les d'avui més em val citar algú que sàpiga i no voler presentar les obres com si fossin èpiques. Però deixant la meva queixa de sempre, aquesta ressenya us la porto uns dos anys tard. M'explico, és la segona vegada que el llegeixo i en la primera ocasió em vaig plantejar fer ressenya però com era pels inicis del bloc (quins temps, m'emociona), no estava tan acostumada a fer ressenya de tot el que llegia i es va quedar penjada. Així que aprofitant que havia de llegir-me'l una altra vegada perquè ja no em recordava de res i l'estem treballant a classe, vaig decidir fer-li una ressenya a aquest clàssic que en la primera lectura em va sorprendre i fins a cert punt em va obsessionar.

La història en si potser no és el més important. Té temes que a mi particularment m'interessen, llibertat, somni o realitat? I a aquests se'ls uneix una línia argumental d'embolics força entretinguda. Però tot i així no deixa de ser una història simple en acció, però no per això avorrida. Al cap i a la fi una cosa tan curta no crec que es pugui fer avorrida. Tot i així com sempre he de dir que m'agradaria veure interpretada o almenys estic segura que ha de guanyar molt més portada a l'escena.
Sobre simbolismes i tal, si us plau que cadascú tregui les seves conclusions. De debò arriba un punt en què si ens creiem totes les teories conspiradores (com dic jo a qualsevol anàlisi que troba 50 peus al gat i continua buscant) pots arribar a veure de tot a tot arreu.
Així que repeteixo: per a tu pot ser el que vulguis, això sí, si vas a un examen posa el que vulgui el professor pel teu interès (d'acord, se m'ha anat, ignoreu aquest paràgraf).
Potser un dels punts més surrealistes de la història al meu parer sigui que el protagonista per demostrar el seu poder tiri a un criat per la finestra. No sé jo com s'ha d'interpretar això, o si en l'època en què es va escriure aquest tipus d'escenes eren normals, però jo no vaig poder evitar riure en llegir alguna cosa tan fora de lloc.

L'estil potser sigui el punt que et pot espantar més en aquesta obra. No hi ha dubte que alguns versos són de difícil comprensió, sobretot si et despistes una mica. I no obstant això, els dos monòlegs més famosos de Segismundo els trobo molt interessants. Vaig tenir una temporada en què em vaig dedicar a aprendre'm el primer monòleg, com a repte més que una altra cosa, així que també per això li tinc un afecte especial a l'obra.

Resumint, una obra de teatre ràpida de llegir, potser en alguns punts mereixi la teva atenció perquè alguns versos et poden confondre, però la idea principal la vas a entendre. Si tens interès pels clàssics en general però no t'agraden les coses llargues el teatre és ideal per a tu, i aquesta obra, al meu parer, és una bona lectura recomanada per a tots.

El millor: es llegeix ràpid, té monòlegs interessants, també els temes.
El pitjor: alguns poden desistir en llegir ja que de vegades el vocabulari i sobretot les comparacions i altres poden costar d'entendre.


Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario