miércoles, 5 de febrero de 2014

El café de la granota, Jesús Moncada

Hola! Un nou llibre per al blog.

Títol: El cafè de la granota
Autor/a: Jesús Moncada
Altres llibres de l'autor/a: Camí de Sirga
Pàgines: 174
Narració: contes
Format original: llibre

T'agradarà si: busques un llibre de contes còmics, ràpid de llegir, d'anècdotes surrealistes en alguns casos, altres no tant, situat en un poble petit.

Ni ho intentis si: no t'agraden les històries curtes o els contes, busques un llibre dramàtic o ple d'acció per tot arreu.

Sinopsi
Catorze contes situats a Mequinensa, el poble on passen les històries d'aquest autor. Plens d'anècdotes humorístiques arribant de vegades a situacions surrealistes.

Opinió
I un altre llibre que ha estat lectura obligatòria de l'escola, us queden uns quantes ressenyes d'aquest tipus com ja vaig dir en el cas d'Antígona. En qualsevol cas sabia poc del llibre, encara que havia sentit bones opinions en la meva família. He de dir que anava una mica amb prejudicis perquè els llibres de contes no són el meu gènere preferit però he de dir que alguns relats m'han sorprès gratament.

L'estil de l'autor té algunes paraules en català dialectal que es poden fer difícils, però en general el significat és prou clar. Una característica que m'ha semblat curiosa és l'aparença d'objectivitat en alguns contes que es narren com si fossin un informe quan el que s'està explicant és del tot còmic o increïble. Un altre punt a favor és que molts dels contes et tenen en "tensió" esperant veure quin és el punt còmic de la història, esperant com et pot arribar a sorprendre.
És un llibre de contes molt curtet, així que es pot llegir en una tarda o menys. I a mi, sincerament, m'han entrat ganes de llegir la novel·la més famosa de l'autor: Camí de Sirga. Una cosa molt positiva és que els diàlegs són molt realistes i l'ambient de poble petit està molt ben aconseguit.

Tot i així alguns contes m'han agradat molt i altres no els he acabat de comprendre o no m'han arribat a sorprendre tant. Alguns com el de la correguda del Elías, el del Plaga de la Ribera, o el del que llegeix una novel·la d'Agatha Christie es troben entre els meus favorits d'aquest conjunt de contes. Però molts altres arriben a sorprendre o almenys impactar. Són accions quotidianes portades gairebé a un nivell absurd però, no creïbles, però almenys comprensibles.

I no tinc molt més a dir d'aquests contes, una bona lectura curteta, amb bastantes dosis d'humor i que han despertat el meu interès a conèixer més sobre l'obra de l'autor. Recomanats si tens accés a ells per una tarda avorrida.

El millor: el sentit de l'humor, curt, amè, divertit
El pitjor: no sóc molt de contes curts, però està bastant bé, i potser alguns no m'han acabat d'agradar, però els altres valen la pena.

Fins aquí el meu avorriment.



No hay comentarios:

Publicar un comentario