viernes, 3 de enero de 2014

Festí de Corbs, George R.R. Martin

Hola! Nou llibre al bloc.
Títol: Festí de corbs
Títol original: A Feast for Crows
Autor/a: George R.R. Martin
Altres llibres de l'autor/a: Mort de la Llum, Somni d' Fevre
Pàgines: 928
Precedit de: Joc de Trons, Xoc de Reis, Tempesta d'Espases
Continuacions: Dansa de Dracs, dos llibres més (de pròxima aparició)
Narració: 3a persona
Format original: llibre
Adaptacions: sèrie (s'acosta)

T'agradarà si: et van agradar els tres anteriors, t'agrada la fantasia èpica, tens interès en novel·les que s'estructuren en societats tipus medieval.

Ni ho intentis si: no t'agraden les sagues llargues o inacabades, no t'agrada l'èpica fantàstica, vols alguna cosa senzilla i fàcil de llegir, amb pocs personatges.

Sinopsi
A Ponent segueixen en plena guerra, adversaris nous, adversaris que ja estaven i una guerra que sembla no tenir fi i que cobreix les terres de sang i de cossos.
En aquest nou volum la història està centrada sobretot a Desembarcament del Rei i les seves rodalies (amb excepcions), és per això que molts personatges dels que esperes saber no són gairebé ni nomenats.

Opinió
Després d'acabar amb Tempesta d'Espases tenia ganes de seguir llegint aquesta saga (i probablement el mateix em passarà quan acabi de llegir el següent, i sense remei), però vaig fer un petit sorteig per veure en quin ordre em llegia la gran quantitat de llibres que tenia per casa i va donar la casualitat que aquest va sortir l'últim així que fins finals de l'any 2013 no he pogut llegir-lo i segueix en la tònica dels anteriors, tot i així s'enyoren alguns personatges que no apareixen i que tindran protagonisme en Dansa de Dracs.

La història de Ponent cada vegada més complicada i sens dubte qui es farà amb el tron de ferro al final és la gran incògnita que ens deixa a tots els lectors amb ganes de seguir llegint fins al final i desenvolupar teories del tot estranyes i sense sentit (jo he arribat a pensar que vindran els aliens a Ponent i acabaran amb el tron de ferro i tot el que vegin). Cada vegada surten més trames i més personatges fent que el punt d'interès s'escampi per tots els personatges i que a través d'aquests totxos coneguem la història de Ponent a través de la gent que hi viu. No cal dir que segueix deixant amb ganes de més i que així seguirà fins que arribem al final (si l'autor no mor abans, que és bastant probable que succeeixi...).

L'estil en aquest llibre té més personatges que en anteriors ja que comencem a trobar-nos amb capítols que no tenen nom concret sinó una descripció d'un personatge, i que tracten de personatges que no són tan coneguts com poden ser una Arya o un Cersei però que tenen importància en algun tipus de trama. És per això que el territori de l'acció és cada vegada més gran, és a dir, que tenim accés a més detalls del món. Considero positiva l'aparició d'aquests personatges que no coneixem tant per aquest motiu, però alhora és cert que alguns d'ells es fan més pesats o perquè costen de situar o perquè l'acció que es desenvolupa, encara que important, no és massa interessant. I, en general aquest llibre potser hagi estat el que m'ha fet més pesat de tots els que he llegit de la saga.
En l'apartat de personatges aquest llibre podríem dir que té una clara protagonista: Cersei, que francament se m'ha fet insuportable. En els altres llibres fins i tot tenia certa simpatia per ella, pensava que era llesta encara que fos desagradable i amb facilitat per obrir-se de cames, però en aquest llibre he vist clarament que la noia, a més de tot això, és tonta i la cega seu orgull Lannister. En canvi el seu germà bessó desperta més simpatia sense arribar a encantar en aquest llibre (he enyorat a Tyrion, molt). D'altra banda l'Arya segueix sent una de les meves preferides encara que segueixi com sempre perduda i sense saber molt bé a què pot arribar. La Sansa m'ha sorprès per a bé, amb cert canvi de nom i les circumstàncies en què es troba està començant a madurar (després de tres totxos). Un altre personatge que val la pena esmentar és el Sam, que en aquest llibre segueix agradant. De fet m'encanten els covards s'ha de dir. Ah, se m'oblidava Brienne que no acaba d'agradar per ser una mica cap quadrat.

Resumint, potser aquest volum no sigui el millor de la saga però segueix oferint grans dosis d'intrigues, de personatges i un munt d'històries paral·leles que s'entrellacen. I sobretot, segueix deixant amb ganes de continuar amb la saga.

El millor: gran quantitat de personatges, històries.
El pitjor: alguns personatges que no apareixen, alguns capítols es fan pesats, de vegades la Cersei em cansava amb la seva estupidesa...


Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario