lunes, 27 de enero de 2014

El vuit, de Katherine Neville

Hola! Us porto una altra ressenya d'un llibre.
Títol: El vuit
Títol original: The eight
Autor/a: Katherine Neville
Altres llibres de l'autor/a: El cercle màgic, Risc Calculat
Pàgines: 625
Continuacions: El foc
Format original: llibre
Adaptacions: que jo sàpiga cap

T'agradarà si: busques una novel·la d'aventures, històrica, amb molta acció i enigmes i que té uns quants tòpics.

Ni ho intentis si: no et van aquest tipus de novel·les, busques alguna cosa molt original o sorprenent, busques alguna cosa amb poca acció

Sinopsi
Dues històries s'entrellacen en El vuit relacionades per un estrany, màgic i poderós joc: Els escacs de Montglane, del què es diu que qui el posseeixi aconseguirà tenir el poder.
Catherine Vellis, 1972, després d'una estranya predicció del futur i un perillós torneig d'escacs, la seva vida començarà a canviar lentament i a girar entorn als escacs de Montglane.
A l'abadia de Montglane 1790, se'ls donarà una missió a Mireille i Valentine, dispersar les peces dels escacs.

Opinió
Primer de tot he de dir que potser el gènere no és el meu preferit, i que les novel·les tan tipus aventures i de descobrir secrets em cansen normalment però tenia des de fa temps aquest llibre per casa i sense grans expectatives vaig decidir llegir-lo. No us diré que hagi estat una gran lectura, però almenys entreté i no es fa molt pesada.

Sobre l'estil he de comentar que la divisió en dues trames és un gran encert. Almenys així tenim dos punts d'interès en els que centrar-nos que normalment es van alternant cada capítol. Això dóna ganes de seguir llegint en ocasions i en altres de saltar el capítol per avançar al següent. Sobretot perquè en el meu cas en la majoria de casos he trobat molt més interessant la part del present que la del passat. Potser el canvi de persona té alguna cosa a veure, la 1a persona sol donar més personalitat al personatge que descriu. Tot i així tampoc puc dir que m'hagi enganxat una barbaritat, té certa intriga però no arriba a enganxar cap de les trames.
Tanmateix la lectura no arriba a cansar massa a excepció d'algunes parts.
El problema que tinc amb la forma de narrar de l'autora és potser que utilitza massa frases com "no sabia que allò canviaria la meva vida", "no entenia que allò seria una acció que determinaria tot el futur". La veritat és que estic començant a tenir odi a llegir aquestes frases, no sé, arriba un moment que això de voler interessar al lector assegurant que fets quotidians tindran gran importància arriba a cansar molt. O almenys per cada frase semblant d'aquest tipus que llegeixo en un llibre la meva opinió sobre ell va baixant considerablement (d'acord, potser exagero).
Una altra cosa que no m'ha agradat és que els diàlegs, de vegades, sonaven una mica forçats, un personatge era capaç d'interrogar sense descansar sobre tots els misteris que li preocupaven a un altre, i, sincerament, no crec que a ningú li surti natural tenir la llista ordenada al cap de tot el que li hagi estranyat per deixar-ho anar de cop.

La història en si és una novel·la d'aventures en què passen moltes coses, algunes bastant surrealistes o difícils de creure, amb protagonistes que tenen revelacions gairebé divines que els permeten resoldre les endevinalles en pocs minuts i amb molts més estereotips del gènere.
Potser una de les escenes que més m'ha costat creure ha estat una que les dues noies anaven pel desert i de sobte dóna la casualitat que hi havia una pista d'aterratge per avions.
Un altre punt molt fluix ha estat la relació amorosa, que no està malament del tot perquè en un principi els dos tenen morbo, però després hi ha unes 200 o 300 pàgines sense cap contacte perquè després es retrobin i s'adonin de com és de gran la seva passió.
Però està clar que les peces i tot el seu recorregut té el seu interès i reitero, com historieta d'aventures, si no us importen els tòpics i ets fan del gènere t'agradarà.
La revelació final sobre cert personatge està ben plantejada però no arriba a impactar massa. A més li dóna un punt més surrealista a la història.
També del final cal comentar que molta gent es va decebre, segons tinc entè . En el meu cas més que decebedor és estúpid però en fi després he llegit que es va fer així per donar peu a continuacions cosa que li dóna més sentit (encara que segueixi sent estúpid).

Els personatges no destaquen massa. És cert que la Catherine en ser la narradora d'una bona part de la història arriba a tenir certa personalitat, tot i així no li he trobat res d'especial, exceptuant algunes vegades on tenia diàlegs enginyosos. La Lily potser tenia més potencial per ser una mica antiheroïna, però no ha arribat a desenvolupar-se. Pel que fa a homes suposo que el Solarin i el Nim tenen també una mica de personalitat suficient per destacar però sense arribar a desenvolupar prou per al meu gust.
Amb la Mireille a estones em portava bé i a estones no li trobava res.
Una cosa curiosa i que també he trobat positiva són la quantitat de personatges històrics reals que apareixen a la part de la revolució francesa.

Resumint, és una bona novel·la per passar l'estona, però que per a mi no arriba a destacar en res, té massa tòpics i els personatges no són gens característics. Tanmateix si la novel·la històrica i d'aventures t'agrada és probable que el llibre sigui per a tu.

El millor: no és molt pesat, personatges històrics fan la seva aparició
El pitjor: no destaca massa, tòpics per tot arreu


Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario