martes, 14 de enero de 2014

DRAMAtical Murder Nitro+Chiral

¡Primera visual novel de l'any!
Títol: DRAMAtical Murder
Estudi: Nitro + Chiral
Altres obres de l'estudi: Sweet Pool, Togainu no Chi, Lamento Beyond the world
Continuacions: DRAMAtical Murder: Re: connect (fandisk)
Format original: vn
Adaptacions: cap (que jo sàpiga)
Extensió aproximada: 10-30 hores (mitjana)
Idioma: anglès
Contingut sexual: sí
Enllaços d'interès: http://vndb.org/v5916

T'agradarà si: ets fujoshi, t'agraden les històries d'amor i no t'importen que siguin de gais, t'agraden les històries curtes amb una mica de drama, acció i ràpides de llegir.

Ni ho intentis si: no suportes les històries d'amor gay (o simplement d'amor), no t'agrada res que tingui a veure amb distopies, o societats futures amb robots amb sentiments...

Sinopsi
L'Aoba és aparentment un noi normal que viu a l'antic barri de l'Illa Midorijima, que no fa molt temps va ser envaïda per TOUE, una empresa que va demolir bona part de l'illa per construir una zona privada anomenada Platinium Jail. L'Aoba es trobarà enmig de dos jocs que estan molt de moda Rythm i Liebstiez, intentarà allunyar-se'n i viure amb la seva àvia, però tots aquests successos acabaran afectant a la seva vida més del que es pensa.

Opinió
Des que va sortir la traducció a l'anglès d'aquesta vn tenia ganes de llegir-la. És cert que el contingut yaoi era un dels motius pels que despertava el meu interès i que no sabia gairebé res de la trama (doncs al cap i a la fi aquesta sinopsi o semblants no acaben de donar molta informació) així que no sabia que havia d'esperar. Un altre punt que em va cridar l'atenció va ser el disseny dels personatges, que personalment m'agrada bastant. Després de llegir-la m'he quedat amb ganes de més i probablement no "tardi molt" a posar-me amb el fandisk.

La història en si no ofereix moltes sorpreses (encara que si algunes al true ending), i des del meu punt de vista se centra molt en els sentiments del personatge de cada ruta, cosa que a mi ja em va bé, però alhora tot és molt dinàmic. És a dir, que encara que tingui els seus moments senitmentaloides (allunya't si no et van aquest tipus de temàtiques, ràpid), no arriba a cansar i, de fet en algunes rutes m'ha faltat més contingut.
Un problema per a mi ha estat que l'estructura de les quatre primeres rutes sigui totalment igual. És a dir, que segueixin el mateix esquema. Està bé una vegada, però quatre cansa una mica. Encara que és cert que la personalitat i els traumes del personatge escollit és el fet més rellevant de cada ruta, s'agrairia una mica de diversitat en certs punts.
En fi, intentaré anar ruta a ruta a partir d'ara (per ordre jugat i recomanat, encara que en aquest cas no té molta importància):

Koujaku
 Aquest personatge fa la funció del típic amic de la infància. La seva ruta en ser la primera que vaig jugar va estar bé, tot i així potser sigui la més fluixa de totes. Sobretot en el tema de l'amor que apareix gairebé com en l'últim moment per afegir l'escena hentai. Però tot i així, he de dir que és una ruta agradable i amb un personatge que cau bé. L'epíleg en aquest cas potser sigui la millor escena (encara que el tall de cabell no era necessari, sí, sóc una obsessionada amb els cabells llargs). El bad ending impacta, com tots els altres. I ja us ho dic ara, heu de veure els bad endings, en aquest joc valen molt la pena.


Noiz
Aquest personatge és un tsundere del tipus antic (terminologia estranya... més o menys significa que per x motiu es comporta fred cap a tot el món, però que el protagonista el fa canviar) i com l'estereotip de personalitat m'agrada doncs cap problema. El seu "trauma" és un tema que trobo interessant, però suposo que això va més a gustos que a una altra cosa. El bad ending és potser el que m'hagi agradat més, o almenys el que més m'ha impactat.

Mink
El Mink és un cas estrany. Vaig començar la ruta pensant que seria el que menys m'agradaria, i al principi no acabava d'agradar res del que feia, no ho entenia i la seva ruta era estranya. I, no obstant, a mesura que anava avançant la seva ruta m'ha anat agradant més. La considero una mica millor en desenvolupament que les dues anteriors però amb un final molt obert. És una de les que em fa voler llegir el fandisk.

Clear
El meu preferit. Des del principi és un personatge que desperta la curiositat amb la seva màscara de gas i el seu paraigües, però a mesura que vas entrant en la seva ruta te n'adones que allò que en un principi era tot comèdia es converteix en la que potser tingui l'escena més tràgica de tota la visual novel. L'únic problema també és el final, massa obert.

Ren
Potser el Ren sigui el meu segon favorit. La seva ruta, que de vegades es considera el True ending i que es desbloqueja després de llegir les quatre anteriors, és potser la més completa pel que fa a trama, es lliguen tots els caps i tot arriba a tenir un sentit. És el moment de les revelacions i cal dir que sinó suportes les solucions surrealistes no t'agradarà. Ja que això és ciència ficció portada a un altre nivell. En fi, a mi m'ha agradat encara que sigui tot molt estrany, però sense fer spoilers dic que és probable que no t'agradi aquesta ruta depenent de fins a quin punt toleris la ciència ficció, les màquines, el control mentals.... (el que s'intenta fer per no posar spoilers).

El dibuix m'agrada molt en aquesta visual novel, sobretot el disseny del personatge de Aoba i algunes cgs que són dignes de veure. La música però no m'ha agradat massa, sobretot perquè tota és molt electrònica i no és un gènere que m'encanti. Tot i així i hi ha dos endings cantats per Itou Kanako que m'han agradat bastant us els deixo:

Immer Sie (Cançó del final dolent del Clear)

Tears (Cançó del final dolent del Koujaku)

Resumint, un visual novel ràpida de jugar però no per això menys recomanable per a qui busqui històries d'amor, robots, control mental. No us dic que sigui una lectura que recordeu tota la vida ni de bon tros, però el més probable és que us enganxi i entretingui durant uns dies. Això sí, és yaoi si tens alguna cosa en contra del gènere, pel teu bé, allunya't.

El millor: entretinguda, personatges
El pitjor: alguns finals molt oberts, potser de vegades arriba a un nivell de surrealisme difícil d'acceptar.


Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario