martes, 21 de enero de 2014

Antígona, de Salvador Espriu

Hola! Nova ressenya, en aquest cas una obra teatral.

Títol: Antígona
Autor/a: Salvador Espriu
Altres llibres de l'autor/a: Laia, La pell del brau
Pàgines: 125
Narració: Teatre
Format original: Teatre
Curiositat: el mateix autor va fer dues versions.

T'agradarà si: t'agrada el mite grec en què es basa, tens interès en llegir versions de l'Antígona de Sòfocles.

Ni ho intentis si: no t'agrada el teatre, el mite grec en què es basa o no t'interessa, vols teatre nou i que et sorprengui.

Sinopsi
La vigència del mite d'Antígona. Espriu en el context que va viure, concretament a la guerra civil, dóna una nova visió al mite, donant-li una nova dimensió a la història.

Opinió
Un altre llibre que he llegit per obligació escolar. La veritat és que aquest any encara he de llegir un munt de llibres per a l'institut així que moltes de les properes ressenyes també seran de lectures obligatòries. En qualsevol cas m'hauria agradat haver tingut temps de llegir l'original, la versió de Sòfocles, una veritable pena que no hagi tingut temps i tampoc la tingui a mà.
Tot i així he de dir que no és una lectura que m'hagi impactat en cap sentit, té algun punt d'interès però no destaca gaire en cap aspecte.

L'argument no és una cosa que tingui la intenció de sorprendre, òbviament perquè és l'adaptació d'un mite portat al terreny de l'autor. És a dir que si coneixes el mite d'Antígona i tota la seva desgraciada família no et sorprendrà en cap aspecte, tot i així la "originalitat" d'Espriu és el context en el qual es va escriure: la guerra civil. Més concretament la primera versió és del 1955 i la segona el 1967, però encara que fossin posteriors a aquest succés està clar que l'autor escull aquesta obra teatral fent que es converteixi un símbol de la situació en què es trobaven, des de la guerra fratricida fins a la dictadura de Creont arriben a tenir un altre significat pel moment en que s'estava vivint. I de fet en aquests mateix anys altres autors van utilitzar el mateix mite per relacionar-lo amb la segona guerra mundial.
Però en qualsevol cas està clar que l'Antígona d'Espriu s'ha d'entendre en aquest context encara que sempre serveix com a crítica de la injustícia. El problema és que m'ha deixat molt freda, entenc tot això que us estic explicant i que potser si hagués viscut en una altra època o l'hagués vist representada m'hagués agradat més. Però només llegint-la m'he quedat exactament igual com estava abans de fer-ho.
Potser el més interessant del llibre sigui l'última part la que l'autor diu que és opcional llegir on es veuen clarament les idees de l'autor sobre la funció del teatre.

Potser un altre punt que ha fet que la lectura no hagi significat res per a mi ha estat el fet que el teatre no és el meu gènere predilecte i que m'hagi llegit el llibre en menys d'una hora. Potser hauria d'haver llegit amb més calma. O simplement d'haver-ho fet en altres circumstàncies m'hauria agradat més. En qualsevol cas una cosa que puc dir al seu favor és que no té cap tipus de complicació en la seva lectura, es llegeix molt ràpid.

Els personatges no estan gens definits i simplement són usats com a símbols per l'autor, és per això que cap arriba a destacar en si mateix i són valors personificats més que persones de carn i ossos. També potser per això hagi sentit els personatges molt llunyans i no m'han aconseguit emocionar ni pensar res més de libre.

Resumint, una obra de teatre que no ha arribat a impactar de cap manera i que m'ha deixat molt freda. Tot i així com es llegeix ràpid no és una mala lectura, i potser representada tingui molta més força.

El millor: fàcil de llegir, l'últim discurs del "Lúcid Conseller"
El pitjor: no m'ha dit res, m'ha deixat igual que estava.

Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario