martes, 10 de diciembre de 2013

Wicked, memòries d'una bruixa dolenta, Gregory Maguire

Hola! Avui us porto una nova ressenya literària, perdoneu-me per no actualitzar massa el bloc.
Títol: Wicked , memòries d'una bruixa dolenta
Títol original: Wicked, the life and times of the wicked witch of the west
Autor/a: Gregory Maguire
Altres llibres de l'autor/a: Matchless, Making Mischief, Mirror Mirror (no sé si tenen traducció)
Pàgines: 575
Continuacions: Fill de Bruixa, un Lleó entre els homes, Out of Oz (diria que no està traduït, no ho sé).
Narració: 3a passat
Format original: Llibre
Adaptacions: musical
Enllaços d'interès: http://gregorymaguire.com/

T'agradarà si: busques fantasia adulta, una cosa llarga, un nou punt de vista a un conte infantil conegut per tots.
Ni ho intentis si: no vols quelcom amb personatges ambigus, no t'agraden les coses que no són lineals i en les que hi ha salts en el temps molt grans d'una part a una altra

Sinopsi
A Oz està a punt de néixer una nena. I aquesta mateixa nit el pare anant a predicar la seva religió es trobarà amb un estrany teatre de titelles amoral. Serà en tornar quan s'adoni que la seva filla és de color verd i amb unes dents semblant als d'un tauró.
Aquest és l'inici de la bruixa dolenta de l'Oest del país d'Oz, la seva història i com va arribar a ser recordada com la dolenta del conte.

Opinió
Vaig començar el llibre amb grans expectatives. Les cançons del musical se m'havien enganxat molt, la sinopsi em resultava molt atractiva i el personatge de l'Elphaba com se'ns presenta en aquesta versió (o com jo creia que m'ho presentarien) feien que pensés que el llibre m'agradaria molt o almenys que em resultaria entretingut. Després de llegir-lo (i com suposo que haureu advertit en el condicional) em sento bastant decebuda, suposo que esperava una altra cosa.

L'estil de l'autor ha estat el que més m'ha molestat en aquest llibre. No dic que l'autor escrigui malament, però és molt inconstant. Ja des d'un principi les parts donen uns salts terribles en el temps que al lector li costen d'assimilar. O almenys a mi no m'han acabat de convèncer, però els personatges són gairebé altres persones en cada part.
No m'ha acabat a fer pesat, i és cert que les primeres parts tenia esperances que la cosa millorés i em van entretenir bastant, però a partir de la quarta (si me'n recordo bé, en qualsevol cas la que anava després de Ciutat Esmeralda) les coses comencen a gairebé no tenir sentit amb tot el que havia passat anteriorment.

La història en si parteix d'una premissa que crec que a molta gent ens pot atraure. O almenys aquesta reversió del conte des del punt de vista de la bruixa dolenta m'interessava molt, i en si el que explica no està malament del tot encara que no arriba a sorprendre.
Un punt a favor d'aquest llibre és sens dubte l'ambientació. Sobretot pel que fa a tot el que és social, la política i la religió d'Oz són aspectes que queden molt ben il·lustrats i que al meu parer són força realistes en aquest món. També m'ha agradat la realitat després de la llegenda, és a dir després de llegir el Mag d'Oz aquesta nova versió se'ns presenta com el que va passar realment i la faula passaria a ser "una de les versions que s'explica del que va passar". L'autor ha tingut la gràcia de ser original, però l'estil com he dit abans no m'ha convençut gens ni mica.

Un altre punt que m'ha decebut bastant són els personatges. Al principi l'Elphaba és algú amb qui fins i tot podia empatitzar, però a partir de cert succés (que no nego que no sigui traumàtic) el personatge comença a perdre força d'una manera progressiva i ja ni m'interessava el que li passava. La veritat és que analitzant els canvis de personalitat de tots els personatges són creïbles segons el context, el problema està en que l'autor no ha aconseguit que jo m'ho cregui, i al final he acabat trobant a tots els personatges llunyans. Potser aquest llibre el que m'ha faltat era una revisió. De debò, tenia molt potencial mal aprofitat.

Resumint, m'ha decebut molt aquesta lectura per culpa d'anar amb expectatives massa altes. Almenys, no arriba a fer-se avorrit (encara que el final em va costar una mica de llegir la majoria no costa massa).

El millor.: la premissa de la qual parteix, original
El pitjor: potencial mal aprofitat, personatges.


Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario