jueves, 19 de diciembre de 2013

Un món feliç, Aldous Huxley

Hola! Nova ressenya al blog.

Títol: Un món Feliç
Títol original: Brave New World
Autor/a: Aldous Huxley
Altres llibres de l'autor/a: Contrapunt, L'illa, El geni i la figura
Pàgines: 191
Narració: 3a persona passat
Format original: llibre
Adaptacions: pel·lícula, sèrie

T'agradarà si: vols una distopia, t'interessen visions de gent del passat que tenia sobre el futur que podria arribar.
Ni ho intentis si: busques alguna cosa amb molta acció, no tens interès en societats distòpiques, crítiques de la societat, etc.

Sinopsi
En una societat futura on les persones són creades per tecnologia avançada i el sexe només és una diversió, on es consumeix Souma (una espècie de droga) sempre que se sent malestar i que els pensaments són controlats per la hipnopedia (es repeteixen les mateixes frases quan es dorm) la individualitat ha desaparegut amb les conseqüències que això comporta.

Opinió
Volia llegir aquest llibre des de fa temps perquè les distopies m'atrauen, i aquesta és una de les més conegudes al costat de 1984 (que vaig llegir fa temps) i Farenheit 451 (que tinc intenció de llegir aviat). Simplement per això no vaig dubtar a comprar-me el llibre en una edició que estava a dos euros sense saber res més de l'argument a part del que ja s'ha comentat. Després de llegir-lo podria dir que com a història no és del millor, com a descripció social és interessant.

El món per tant que crea l'autor és el més interessant del llibre. Crea una societat que sembla tenir sentit però que al meu parer té alguns problemes bàsics com és l'excés de població. És molt curiós que amb els problemes de sobrepoblació, els humans siguin produïts en massa. Encara que també he de dir que crec que l'autor va reflexionar sobre alguns problemes que presentava la societat presentada en el seu llibre a posteriori. En qualsevol cas, és una societat curiosa que anul·la l'individu però al no saber de la seva anul·lació tampoc li importa massa. Al cap i a la fi crec que tots podríem ser "feliços" en una societat així. Vist des d'un punt de vista extern ens podem indignar per la falta de llibertat i expressió però crec que en el fons no ens allunyem tant d'aquesta realitat, perquè al cap i a la fi el pa i circ portat a l'extrem dóna aquesta societat del món feliç.
Però en fi, m'he anat al terreny reflexiu sense voler, però en aquest tipus de llibres és el que passa, que pots reflexionar tot el que vulguis sobre la societat actual, o el que és més sobre totes les societats que han existit o que l'ésser humà és capaç d'idear. És clar que si el tema no t'agrada aquest llibre no és per a tu. Encara que també és obvi que l'autor en moltes ocasions és més burlesc que una altra cosa. Però tot i ser una sàtira segueix sent bastant "realista" dins de l'exageració.
Una cosa que m'ha semblat curiosa és cap al final els diàlegs que mantenien el Salvatge amb el cap de la societat (no recordo el nom, ho sento), sobretot quan parlaven sobre l'existència de Déu. En concret que Déu existia a través de la no creença. Aquestes visions contrastades en aquest moment potser siguin el més interessant de tot el llibre.

La història en si no és molt destacable i el més probable és que si busques un llibre en què passin moltes coses t'acabis avorrint. De fet, en aquest cas l'argument està al servei de la descripció de la societat i no arriba a interessar massa (cosa que passava el 1984 però no tant). I certa escena final encara que sorprèn en el context en què sorgeix no se li dóna massa importància, o almenys a mi m'ha deixat més confosa que una altra cosa.

Els personatges destacaria principalment al Salvatge, que encara que apareix potser cap a la meitat de la novel·la és la contraposició al model de societat presentat i que al principi pot fer-se més proper al lector, per aquesta indignació. Una cosa molt curiosa del personatge és que parli recitant Shakespeare, de fet és un toc interessant això que hagi llegit les obres completes de l'autor i que això li condicioni la seva forma de ser.

Resumint, t'ha d'interessar com un autor pot idear noves societats si vols llegir aquest llibre. Això sí, no esperis una lectura amena. De fet és curiós com ara les distopies juvenils semblen ser el model contrari a 1984 o aquesta novel·la, la història en si és l'important i el món en el qual es desenvolupen passa a ser normalment més secundari.

El millor: la descripció de la societat, crítica amb defectes però aplicable en alguns sentits.
El pitjor: com a crítica social està molt bé, però la història en si perd importància.


Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario