jueves, 21 de noviembre de 2013

He jugat amb els llops, Gabriel Janer Manila

Hola! Nova ressenya literària al bloc. Per fi ja no estic d'exàmens!

Títol: He jugat amb els llops
Títol original: He jugat amb els llops
Autor/a: Gabriel Janer Manila
Altres llibres de l'autor/a: Daniel i les bruixes salvatges, Tigres
Pàgines: 164
Narració: 1a persona
Format original: està basat en fets reals, i en el que va explicar la persona que va viure els fets
Adaptacions: pel·lícula
Enllaços d'interès: http://www.entrelobos.es/

T'agradarà si: t'agraden les històries de supervivència, en concret les de nens salvatges, no t'importa que una novel·la només tingui un humà i la resta siguin animals.

Ni ho intentis si: no t'agraden massa els animals, vols alguna cosa molt extensa, alguna cosa amb molta acció, no t'acaben d'agradar les coses basades en fets reals.

Sinopsi
Marcos va ser venut pel seu pare a la primerenca edat de set anys a un cabrer. Allà després de la desaparició d'aquest, el nen haurà d'aprendre a sobreviure amb l'única companyia dels animals, els seus amics.

Opinió
Em van donar aquest llibre a un concurs i em va fer gràcia perquè feia molt temps que m'havia cridat l'atenció, no tant per comprar-lo, però si que és cert que tenia curiositat. Encara que també és cert que imaginava que no m'acabaria de convèncer perquè el tema dels nens salvatges arriba a cansar. I així ha estat, no dic que sigui una mala lectura, però no m'ha arribat a convèncer.

Sobre l'estil és bastant dinàmic perquè encara que sigui un llibre gairebé sense diàlegs (per la sinopsi es pot entendre perquè), és una lectura molt curta i que es pot llegir en poques hores. Una cosa que m'ha costat una mica al principi eren les paraules en dialecte mallorquí. No m'han molestat ni res, però si que és cert que no sabia que l'escriptor era d'allà.

La història en si, està basada en fets reals, i de fet és la reproducció (suposo que prou arreglada) del relat de Marc sobre el que havia estat la seva vida. No es fa molt interessant i sent sincera tampoc us enganxarà, però si que és cert que hi ha coses curioses, coses que a vegades costen de creure però que si ens posem en les circumstàncies de vida que va viure, no és tant d'estranyar. I potser el que m'ha agradat més és la tristesa que desprenia el relat en alguns punts sobretot el final és una mica depriment, i també que el protagonista se senti tan desgraciat, tots els animals que coneix cuiden dels seus fills i a ell l'han abandonat.

En aquesta novel·la només destaca un humà, Marc, perquè al cap i a la fi és la història de la seva vida. Així i tot molts dels animals que apareixen acaben fins i tot perfilant una mica de personalitat, o almenys la serp o la guineu, a través dels ulls del protagonista. Això si tinc una petita queixa estúpida de fer, per què la gent que ha de sobreviure sempre té idees tan genials? De debò, quan llegeixo coses per l'estil sempre em pregunto si seria capaç de fer algunes coses com aquestes... Suposo que el factor temps lliure també t'ajuda a pensar idees i tal, però tot i així em sento inútil.

Resumint només us puc dir que si voleu una novel·la curta i us interessa molt el tema endavant. Tot i això tampoc us diré que m'hagi encantat, més aviat és normaleta, i recomanada per si voleu conèixer casos reals de nens salvatges.

El millor: es llegeix ràpid, es pot empatitzar amb el protagonista.
El pitjor: tampoc m'ha marcat massa perquè estic una mica farta dels nens salvatges.


Fins aquí el meu avorriment.


No hay comentarios:

Publicar un comentario