sábado, 19 de octubre de 2013

La trilogia de Nova York, Paul Auster

Hola! I una altra ressenya d'un llibre.
Títol: La trilogia de Nova York
Títol original: The New York Trilogy
Autor/a: Paul Auster
Altres llibres de l'autor/a: El país de les últimes coses, Leviatan
Pàgines: 380
Narració: 3a/1a
Format original: llibre

T'agradarà si: busques alguna cosa diferent, no t'importa no entendre tot el que llegeixes, tens curiositat per aquesta trilogia.

Ni ho intentis si: t'agraden els convencionalismes, o busques una novel·la fàcil d'entendre, o alguna cosa per passar l'estona.


Sinopsi
Composta per tres històries Ciutat de Vidre, Fantasmes i L'Habitació Tancada. On es succeeixen circumstàncies normals amb conclusions que no ho són tant. Un ambient estrany en què els personatges s'obsessionen arribant a la introspecció personal a base de la investigació detectivesca.

Opinió
Vaig començar aquesta novel·la amb opinions força contradictòries. Contra tot el món que considera aquest llibre gairebé una obra mestra una opinió molt propera em va dir que el llibre era molt estrany i que no s'entenia res. Òbviament els dos punts de vista estan exagerats però tenen el seu punt de raó. Sens dubte si hagués de descriure aquest llibre (el compendi dels tres) amb una paraula seria curiós o estrany.

Les històries en si són molt curtes i no expliquen gairebé res. Per separat per mi aquestes tres històries són estranyes et poden arribar a transmetre alguna cosa però es poden oblidar molt ràpidament (o això penso jo). Perquè la història d'una obsessió és interessant fins a cert punt, però en el conjunt és on jo ho veig interès. O almenys és aquest nexe entre les tres històries el que m'ha semblat més interessant, perquè encara que no ho he acabat d'entendre (és a dir tinc les meves teories però no m'acaben de quadrar algunes coses) m'ha fet pensar en el "misteri" que es presenta. Per separat potser destacaria que la segona és una de les coses més rares que pots trobar. És a dir que et deixen la història perquè pensis, sense donar-te cap pista, només reflexiona sobre el que has llegit, potser tingui un sentit profund o potser no, això depèn de tu. És normal que el lector se senti una mica indignat, no creieu? I aquest és el punt negatiu de la història que alhora és positiu, que jo necessitava alguna pista, alguna cosa a on agafar-me per poder pensar, encara que també està bé que et facin pensar de tant en tant... Ho sé, molt contradictori de la meva part, però és el que passa.

L'estil m'ha agradat. Encara que com ja he dit abans les històries no tenen molt interès per separat i per a mi serveixen més com a metàfores, s'expliquen d'una manera molt atraient. Algunes reflexions són dignes de llegir, i alguns temes sobre els quals es parla m'han semblat curiosos (el Quixot per exemple). Però tampoc us enganyaré, no és un estil que enganxi, és un ritme lent i en alguna ocasió se't pot fer pesat. En el meu cas com les tres històries són curtes no he tingut problemes per això.

L'ambientació li dóna un toc de tragèdia sense remei, o al meu perer dóna aquesta impressió amb aquestes obsessions dels protagonistes per una investigació que els consumeix més a ells que a ningú. En algun lloc he llegit que és una mena de "canvi de perspectiva de la novel·la policíaca" o coses així. Puc entendre que si, que el detectiu típic (que hi ha molts ja que no ho són, suposo, no domino el tema) solen sortir victoriosos en una investigació que sol fregar l'obsessió. La visió de l'autor és la contrària, obsessionar tant en una investigació que acaba reduint-te a l'espai personal del jo i t'acaba destruint (no crec que això sigui un spoiler, és un llibre molt estrany per pensar en això). O així és com ho veig.

Els personatges acompanyen el to amb què està explicat el llibre i no acaben de destacar els uns dels altres, perquè al cap i a la fi suposo que aquesta és la gràcia, les semblances (ho deixarem en això).

Resumint és un llibre molt curiós i que jo recomanaria a tothom que llegís ni que sigui per estranyar-se. No pretenc que t'agradi, però si que et causi alguna cosa, potser et quedes sorprès, potser no entens res, o potser et reveli la veritat oculta d'aquest món (d'acord, anada de l'olla). En qualsevol dels casos com en tots els llibres animo a experimentar la lectura pròpia, però en aquest cas més perquè el llibre deixa molt espai al pensament del lector.

El millor: és tan estrany que et deixa pensant
El pitjor: m'hagués agradat potser alguna pista més per confirmar teories (sé que els dos punts són contradictoris, ho sé).


Fins aquí el meu avorriment , contradictori en aquesta ocasió .

No hay comentarios:

Publicar un comentario